diumenge, 1 de novembre del 2009

Regeneració política.

Ara que pinten bastos per alguns, s'escolta aquesta frase en la boca de certs alts càrrecs de la política Catalana: Regeneració política. Què volen dir amb això?

Hi ha molta gent que s'ha esforçat moltíssim en la vida i ha sacrificat moltes coses per fer una carrera, unes oposicions, fer un mòdul de formació o per muntar una empresa. Es guanyen la vida com poden. Alguns de mil·leuristes i altres fent realment equilibris per sobreviure. Per això és absolutament injust que persones que només han hagut de seguir les directrius del seu partit - la majoria de les vegades sols dir si senyor, al de torn - faci més de 20 anys que estan vivint de la política, siguin del partit que siguin.

Evidentment la selecció natural inversa fa que en aquests casos, cada vegada siguin els mes misèrrims els que s'hi arrapen i es mantenen. Fora de la política el seu nivell de vida disminuiria d'una manera dramàtica, deixarien l'Olimp dels deus per convertir-se en un mortal com la resta de ciutadans. Per això no n'hi ha cap que es desenganxi de la mamella, ni per casualitat. I així el nivell de la classe política va disminuint fins a límits realment patètics, perquè els que són una mica vàlids, fan nosa, s'acaben cansant i han de marxar lluny d'aquesta morralla.

Molts d'aquest tipus que han tingut llocs de responsabilitat política, quan es retiren, van a parar als cementiris d'elefants (caixes, les empreses participades per l'administració o empreses amb les que han tingut relació en exercici de les seves responsabilitats polítiques i a les que han fet algun favor, que després els hi paguen d'aquesta manera). Podríem preguntar-los-hi a tots ells, quins van ser els serveis prestats, però no crec que cap pugui justificar ni de lluny els seus mereixements. En fi una menjadora daurada de per vida.

També pregunteu-vos perquè el poder fàctic real, (la banca, les caixes, les empreses que viuen de l'obra i dels serveis públics, antigues empreses del monopoli de l'Estat i les grans fortunes) ja els va bé que sigui aquesta gent la que ocupi llocs de tanta responsabilitat, sent persones amb una formació mediocre i d'esquerres. Doncs perquè com més justets menys problemes, i com més d'esquerres més fàcilment s'enlluernen pels diners. Així els poderosos poden fer la seva sense entrebancs. I entre incompetents que no saben on tenen la mà dreta i els llestos que els enlluernen, la societat queda ben servida.

Encara no he vist un sol d'aquests que proclamen polítiques socials, que visqui en les condicions amb les que viu la majoria social, que diu representar. Per ells el mon real no existeix. No hi ha crisis, ni problemes de final de mes, ni per pagar la hipoteca, ni por de perdre la feina. Ni han patit per estar sense feina o a l'atur.

Si aquests són els que han d'arreglar els problemes reals, o fer-se càrrec de la situació, estem ben servits. A ells no els hi afecta. Simplement es dediquen a vendre fum, per seguir vivint de la rifeta i s'agafen a la cadira com si els hi anés la vida. Perquè de fet els hi va. Al menys la bona vida...

No és el moment d'entrar a parlar dels polítics amb responsabilitats, que a més tenen ingressos extra a base de conxorxes i haver posat mà al diner públic, perquè d'això sembla que la justícia ja se'n vulgui cuidar de fer-ho.

Regeneració política, potser si. Una bona utopia, perquè caldria fer fora a tots els que fa tants anys que viuen d'ella i posar-ne de nous. Perquè regenerar vol dir realment això... o no?

Per últim una endevinalla. Sabeu quina persona ocupa tots aquests càrrecs:

Regidor@ d'Urbanisme de L'Ajuntament de Sant Just Desvern. - 1@ Tinent d'Alcalde de L'Ajuntament de Sant Just Desvern. - President@ de PROMUSA. - President@ de PROECSA. - Gerent del Consorci de la Colònia Güell. - Conseller@ del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat de la Diputació de Barcelona. - Conseller@ de Foment de Ciutat Vella de la Diputació de Barcelona. - Conseller@ del Túnel del Cadí, Concesionaria S.A. - Conseller@ de la Comissió Catalana de Trànsit i Segureta Viària. - Conseller@ del Barri de la Mina. - Delegad@ de L'Àrea d'Infraestructures, Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona. - Conseller@ de La Caixa. - Conseller@ del Consell Comarcal del Baix Llobregat. - Vocal del Consorci Sanitari Integral. - Vocal de la Fundació Caviga. - Conseller@ de L'Àrea de Salut de L'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Pistes: Podria semblar que és un gran empresari de dretes. Doncs no! Pertany a un partit d'aquests que diuen que fan polítiques socials. La veritat es que no crec que li quedi temps per gran cosa, en vista de la feina que deu tenir assistint a consells d'administració.

Us pensàveu que era en Millet que diuen era un acaparador de càrrecs i un vivales?. Doncs no! És una dona molt activa, molt preparada que compagina la vida familiar, i evidentment ha d'esforçar-se molt per poder estar a tot arreu. Però no us preocupeu que per regenerar-la, ja hi ha el seu marit que és la més alta institució del país i un dels que diu que s'ha de fer això en la política. Clar que a casa potser d'això no en parlin.

Doncs per si encara no ho heu endevinat es tracta de la Sra. Anna Hernández, que probablement mai més serà com la resta de mortals...

Que ho regenereu bé i fins un altre.

Josep M. Torras Payerol

1 comentari:

climent ha dit...

Aquest es un tema que afecta a tots els nivells de la política. No cal anar gaire lluny per veure patètics cassos d’arrapament a la cadira que es pugui per tal de no perdre l’estatus de polític en actiu.
En el nostre Consell Comarcal tenim ex alcaldes. Si, ex. O sigui que han perdut les respectives alcaldies i segueixen en càrrecs de responsabilitat, ara a nivell comarcal. Si no hi ha hagut capacitat de mantenir els actius de casa, per que carai s’ha de “premiar” els fracàs? Es el meu pensar.
De totes maneres, el que sempre m’ha semblar deshonest es que persones que han tingut el seu temps de glòria, no sempre ben aprofitat, casos prou florits d’activitat política, en el moment de retirar-se, es dediquin a fer politiqueta personal sota ma, de baixos fondos, minant les activitats dels legalment elegits, posant pals a les rodes i frenant lícites iniciatives d’altres.
No es pot aprofitar el coneixement de l’entorn polític per seguir fent la “teva” política, pels “teus” i a la mida dels “teus”.
Quan es temps de retirada, s’ha de fer amb el cap ben alt tancant una capítol de servei al país i sense esperar prebendes ni agraïments massa vegades immerescuts.

Climent