Davant el desori en el que s’han convertit les empreses municipals o simplement públiques se m’acut un plantejament que voldria compartir amb vosaltres. Tots donem per cert que els regidors, parlamentaris o senadors tenen el càrrec perquè el poble els ha votat i les seves accions han d’estar encaminades a afavorir els ciutadans. Alguns, per raó del càrrec, pertanyen a consells d'administració de empresa públiques o semipúbliques, i com a consellers, es comprometen a no perjudicar a l'empresa.
I ací comença el conflicte d’interessos. Quan es prenen decisions, com poden ser incrementar preus dels serveis en lloc d’esforçar-se en ser més eficients, potser es beneficii l'empresa, però perjudica el ciutadà. I ja no diguem si es creen serveis obligatoris pel ciutadà i que no comporten altres “avantatges” que tenir que pagar taxes ineludibles. Aleshores, quina de les dues lleialtats a de prevaldre? La lleialtat de defensar el drets dels ciutadans, i donar-los el millor servei al millor preu, o defensar el compte de resultats de l'empresa, sabent que es sobreviu pel monopoli i l’obligatorietat, malgrat la ineficiència i la ineptitud? Perquè clar, del ciutadà ja no cobra, mentre que de l’empresa en treu una compensació.
Evidentment hauria de prevaldre la defensa dels drets dels ciutadans, per sobre del benefici de l'empresa (el contrari seria prevaricació). Els vots li han donat el càrrec públic, i mercès a aquest ha accedit al càrrec “privat” en l’empresa pública... En molts casos aquests càrrecs en el consell d’administració ja són inherents al càrrec públic. I si compleix representant bé el poble, normalment incompleix amb l'altre com a conseller de l’empresa. I això és una flagrant incongruència.
Algú em pot explicar com es poden complir amb les dues condicions a l'hora? I si són contradictòries, és una fal·làcia, ja que sabem quina preval en la majoria dels casos.
Per això, jo no soc gens partidari d'empreses públiques o semipúbliques que tinguin polítics en consells d'administració. Ho considero una perversió del sistema. Només tenen responsabilitats polítiques, no es juguen els seus propis diners, són absolutament manipulables, i a més els gestors no ho són per mèrits sinó per carnet. D’ací a que la majoria de elles estiguin gestionades de manera tan nefastes, per la propia empresa i siguin tan gravoses pel ciutadà. Encara que sovint tant interessants, com a vehicle per obtenir recursos (individuals i de partit) pels que ocupen els càrrecs.
Agrairia molt que els càrrecs polítics que “gaudeixen” d’aquests càrrecs “privats” em donessin una resposta a aquesta reflexió.
Josep M. Torras Payerol
Entrades
2 comentaris:
Conec bastants casos d'empreses mixtes amb molt bona gestió i beneficis. No em poso en el tema de Sima, però mira Aigües de Rigat per posar un exemple proper. Crec que és la millor opció, però també crec que a Igualada no s'està fent gens bé. Sempre és millor participar del negoci que no donar-li a un altre, el problema aquí és discerni quin és el negoci. No creus que la recollida de brossa estaria millor amb una empresa participada per l'Ajuntament que no en una concessió?. Mira un xemple d'empresa que crec que és per prendre'n nota http://www.sercomosa.es/servicios.php
Agustí, Gracies pels teus comentaris, a mi no em molesten les empreses mixtes, sempre i quan la gestió no la portin ni la decidixen els polítics, la gestió privada ja procurarà que l'empresa vagi bé, per la part que li toca, Aigües de Rigat n'és un exemple, pertany a Agbar i quan hi han beneficis, que n'hi han, reverteixen a l'Ajuntament i en teoria al ciutadà. Només un petit incís, hi ha una persona que quan Agbar va fer la compra de la part de la societat, es va postular com a conseller de Agbar i no ho va assolir, gracies a Deu. D'altre banda aquest cap de setmana, he donat un cop d'ull a les empreses Municipals de Reus (Model en que és volia emmirallar Igualada), que també ho volen acaparar tot amb les Empreses Municipals. El seu deute Municipal es de € 115 milions i creixent, per habitant una mica menys que Igualada, però més o menys. És indubtable que les empreses Municipals serveixen per endeutar-se, per sobre dels límits permesos per la Llei, amb una fugida lateral, als Ajuntaments al límit de l'endeutament, sent un peix que es mossega la cua. Participació si! Lo menys gravosa possible pel ciutadà gestió i càrrecs de procedència política dins la empresa no en absolut, per les raons esmentades en el post. Crear nous serveis a pagar pel ciutadà, per alimentar les comptes d'explotació de les Empreses Municipals, mai! Cuidat.
Publica un comentari a l'entrada