El surrealisme esta viu, la Sra. Sánchez Camacho, anomenada des d’ara la “Maravillas” és l’exemple vivent.

Encara m’estic recuperant mentalment del cap de setmana del congrés del partit popular de Catalunya, des de Dalí no havia vist res igual.

Cronologia:

El Sirera, el Fernández Díaz i la Nebrera, presenten les seves candidatures.

El Fernández Díaz i la Nebrera es posen d’acord.

Gènova nombra una candidata de consens a dit i fa claudicar a en Fernández Díaz i en Sirera, però no pot amb la Nebrera. La paraula de Fernández Díaz no val un ral.

La “Maravillas” intenta per activa i per passiva explicar ho inexplicable, que ella és una candidata de consens entre el Sirera i el Fernández Díaz. Consens de qui amb qui? Diu que els compromissaris és el que volen. Així suposo que no cal que es faci la farsa del congrés, tot pot venir de “Madriz” per consens i estalviar-se molts diners i calor, perquè per cert ni l'aire condicionat ni els ascensors van acompanyar. Quin calvari!

Intenta fer desistir a la Nebrera com sigui o més ben dit desacreditar-la, quan veu que no pot, l’hi agafa “pànic a una situació democràtica”.

Arriba el dia i fan gecs i mànigues perquè la Nebrera no aconsegueixi els avals.

Davant de l’impossibilitat d’evitar-ho, gir de 180 graus, es decideix dir que el seu congrés serà un model de “democràcia” algú d’ells sap el que vol dir això? Simplement ordenes de “Madriz” per no fer encara més el ridícul.

Frustrant i frustrat discurs de la Mato intentant enganyar a tothom dient que la candidatura de la “Maravillas” era de consens. Esbroncada general al canto.

Per l’Arenas, més del mateix, encara que en un to més moderat.

Discurs de la Nebrera, net, emocionant, intel·ligent, parlant de dignitat, d’aprendre d’haver perdut per poder guanyar, parlant de somnis com en Luter King, si més no, sincera i emotiva.

Parla la “Maravillas” fa sevir en el seu discurs respostes al discurs de la Nebrera, qui li ha dit que pot jugar amb l’avantatge, com “tahur del Mississipí”, de parlar en segon lloc!? No solament no es limita a exposar les seves propostes, sinó que mescla vius amb morts, la dignitat amb respecte als difunts etc. Replica quan no era un torn de rèplica, hi barreja al de les Açores, es veu que “hi ha morts, que ho son menys que altres” com els de l’Iraq per exemple i finalment es despenja amb un “viva la guardia civil”, “ves quins collons”, amb tots els respectes per les persones, perquè no els mossos d’esquadra o l’exèrcit o la guàrdia mora d’en Franco? Que s’ho faci mirar aquesta noia, on es pensava que estava, en un congrés de surrealisme? Per acabar-ho d’adobar, la “llisteta” dels bonificats. Content el Fernández Díaz, content el Sirera, continuen amb la “menjadora” per ells i els seus i “aquí paz y luego glória”. La dignitat, a la sola de la sabata.

Finalment les votacions donen, com no, la victòria als de “la lealtad inquebrantable”, com deia la Nebrera ja seria hora que no hi hagués seguidors de “muera la inteligencia” i perquè no de “muera la libertad”.

La Nebrera treu més vots dels esperats, però segons la “Maravillas” com Zapatero va guanyar només per nou vots en un congrés, això ho fa tot vàlid!!! Suposo que a Zapatero el va imposar algú també o no? Tot és vàlid, en el surrealisme esperpèntic.

El Rajoy en la clausura, molt poc elegant, dons és de llei felicitar tan al guanyador com el perdedor, ell no ho ha sabut fer, hi ha una dita Catalana i sense intentar ofendre a ningú, em remeto a la mateixa, que diu “de porc i de senyor se’n ha de venir de mena”. Molt bé per la “Maravillas”, de paraula per la Nebrera cap, un gran recolzament per la Mato no fos cas que hagués d'anar al psicòleg, per l’esbroncada, un “gracias por els servicios prestados i seguimos contando contigo, amigo del Acebes” pel Sirera, el noi ho accepta amb una mostra de submissió incommensurable, que per la “menjadora” es fa tot, encara que es perdi la dignitat pel camí, ja se sap que amb les coses de menjar no es juga.

Finalment la Nebrera diu que no vol tractar amb la “Maravillas”, sinó amb els “amos” de Madrid i “colorin colorado, este cuento se ha acabado”.

Punt i final d'un congres surrealista i esperpèntic.

Si amb aquest tipus d’actuacions pretenen guanyar el vot a Catalunya, podeu estar tots tranquils, és una llàstima que es margini a gent brillant per tenir idees pròpies, però per la resta dels Catalans és una bona noticia, per aquest camí, el PPc no guanyarà mai a Catalunya, i si en les generals no guanyen a Catalunya, tampoc guanyaran a Espanya. Serà el seu càstig per no entendre’ns, per prendre’ns per estúpids i perquè segueixen considerant Catalunya com una sucursal de “Madriz”. Amb gent con el Sirera els Fernández Díaz i la “Maravillas” no hi ha por.

Per cert el congrés va ser majoritàriament en Castellà que no en “Español”, per no sotmetre a una immersió lingüística als “amos” de Madrid i després diuen que "el Castellano" està en perill, no em facin riure!

PD: En la llista de la “Maravillas”, com no, el “amiguet” d’en Sirera l'igualadí Pere Calbó, espero que a l’Ajuntament d’Igualada, es moderi més que la seva presidenta i no ens faci fer brindis al sol amb la guàrdia civil, imposi una fotografia gegant d’Aznar o ens refregui la dignitat del seu partit per la cara, que tot és possible! Per cert en el tema de les banderes i aprofitant la ben “entesa” podrien proposar la d’Andorra per fer content al soci, si més no.

Josep M. Torras Payerol