Més del mateix.

Fent un "flash-back" mes aviat curt en el temps, he trobat aquest article d'en Jordi Puiggròs, que és la continuació natural del WTS (World Trade Scorpia) i encara que està escrit uns dies abans que el meu sobre el tema, conserva tota la frescor i vigència. Simplement felicitar a en Jordi per la seva valentia, estranya virtut en els temps que corren i per intentar despertar amb els seus crits en el desert - ja som dos - a aquesta societat endormiscada, avorrida i fastiguejada d'uns polítics amb un nivell de pena, que es dediquen a "batalletes" d'a veure qui la te més grossa, perquè el seu enteniment no dona per més, mentrestant ens estan embolicant a tots en les seves desventures i al final ja veurem qui ho arranjarà, els ciutadans com sempre acabarem de cornuts i pagant el beure i sinó al temps.

Embolica que fa fort.

Certament, a alguns polítics d'aquesta comarca els va la marxa. Llàstima que de tot plegat els que acabem rebent siguem sempre els mortals acostumats a pagar hipoteques, sofrir per arribar a final de mes, o engruixir la llarga llista d'aturats. Mireu, en època de vaques grasses fins i tot fa gràcia. En moments com els què vivim, certs moviments dels què teòricament viuen a costa nostra no només són denunciables. Són veritables suïcidis als que ens arrosseguen. Pura violència política de gènere.

La notícia que l'Ajuntament d'Igualada aprovarà la setmana vinent un projecte que ha de possibilitar la construcció del suat "outlet" en una punta de la ciutat, a tocar de l'A-2, ha provocat una corrua de reaccions de tota mena i, probablement a partir d'avui, un abans i un després per al concepte polític de la Conca d'Òdena, completament acabat, dilapidat i enterrat per molt de temps. El Pla Director, l'augment de poder de Teo Romero, les estranyes aventures de les empreses municipals d'Aymamí, el pacte CiU-ERC del Consell Comarcal, i les últimes passes per dinamitar-lo -amb estret resultat de votacions inclòs per part de tots els consellers socialistes, alguns conxorxats amb CiU- han acabat per formar un preparat químic d'alta potència explosiva que va camí de convertir-se en un escàndol que deixaria en ridícul qualsevol episodi obscur dels primers anys de la democràcia a Igualada.

No som tan idiotes com per veure que, darrere de l'operació de l'outlet d'Igualada, s'hi amaga un gest amb una càrrega política de profunditat molt evident, que pot acabar esquitxant fins i tot institucions socioeconòmiques que havien acabat, cansades i fastiguejades, per oblidar-se de l'Ajuntament i dirigir les seves esperances cap a d'altres indrets. Òdena va passar al davant amb el projecte de l'antiga Scòrpia i, pel que es veu, això no pot ser. A partir d'aquí, apareix com un bolet un projecte molt interessant però que, per les seves particularitats, pot provocar molt fàcilment comentaris incòmodes que convindria, a qui correspongui, evitar amb completa transparència.

Ens hem estat cinc anys deixant passar el tren de l'outlet amb ambigüitats -per part de tothom- i ara, com passa en moltes coses de la vida política, social i cultural d'aquest territori, tenim dues coses del mateix. De cop i volta, ens arriben en tres mesos de diferència dues empreses de fora disposades a deixar anar els calés -molts calés- pel nostre territori i callar de cop totes les boques reàcies a pensar que els nostres camps de secà servirien per omplir botigues, McDonald's, cinemes com Déu mana i boleres de colors.

I, embolica que fa fort, a més dels dos hotels que hi ha avui, que no fan ni cinc de calaix, se'n preveuen tres més, amén del desaparegut hotel previst en el seu dia a Cal Font, en una operació municipal immobiliària de la qual se'n parla molt poc però que, si l'oposició fos de veritat oposició, donaria molt per parlar. Com pensen omplir, tants hotels, tantes botigues, tants restaurants? Insisteixo, com feia fa alguns dies en un article titulat "World Trade Scorpia", que en aquest territori -anomenem-lo com ens doni la gana- fan falta tants projectes emprenedors com sigui possible. Benvinguts siguin tots ells. Però això no treu que cadascú faci el que vulgui amb una atribuïda autonomia i sobirania municipal que, a aquestes altures, quan l'empresa on hem treballat tota la vida pot acabar en una república caucàsica i el món és global, fa riure i no té cap mena de sentit. No podem entendre Igualada amb els seus ridículs 8 quilòmetres quadrats, com tampoc Montbui, Òdena, Piera, la Pobla o Jorba poden pensar-se que tenen el futur del món a les seves mans. De què? A l'altra banda, l'Ajuntament d'Òdena, que també va per la vida a la seva bola, presenta un projecte beneït pels amics d'en Montilla, assegurant per tot arreu que la "seva" proposta triomfarà als feréstecs passadissos de la Generalitat davant la "pataleta" d'Aymamí i els seus adlàters, que, diuen, no pinten res de res Bruc enllà.

Certament, aquest no és l'exemple que hauríem de donar als nostres fills, si és que realment pensem que pensen.

Qui respondrà el dia que ens demanin comptes?

Jordi Puiggròs

http://jordipuiggros.blogspot.com/

Periodista