Exercici de higiene democrática per la meva part o la meva crònica del congrés dels meus, CDC.

Fa dies que reflexiono, si he o no he de parlar sobre el meu partit CDC, internament ja ho he fet, la critica es bona si no s'aspira al lloc del criticat, sinó no es fa per enveja o si simplement es fa amb el cor a la ma i deixant d'imaginació lliure, també encara que objectiva la critica ha de ser sincera, veraç i que surti de l'ànima.

No sé si jo compleixo aquestes premisses que estableixo jo mateix, però ho intento i si no ho faig, educadament admeto la critica o la discrepància, mai no he aprés res de ningú que em donés per la seguida i si d'una critica lliure.

Excusat dons per aquest introit, passo a donar la meva opinió sobre el congrés de Convergència que era per cert el meu primer i pot ser serà el darrer si les coses no canvien molt.

Massa parafernàlia, molt professional i espectacular la posta en escena, xapó per la trobada de blogaires, realment enriquidora, sobre tot per part dels independents, un encert deixar entrada lliure a la ponència 4. En Marc Vidal http://www.marcvidal.cat/ realment brillant, el seu "Power point" Sociopolítica 2.0, per la seva senzillesa, la seva concreció i la definició de política, com a article de consum:

"Imaginem:
Empresa amb producte ineficient, escolta als clients cada 4 anys, menteix descaradament, critica a la competència constantment, no pots reclamar mai.
Compraríem el seu producte?"

Jo la trobo simplement genial, servirà perquè algú es replantegi el fons i les formes? Esperem que si.

Ho sento si algú s'ofèn, però a l'escenari només hi vaig veure un polític de veritat, en Jordi Pujol, ell com sempre, autèntic, fresc, improvisador, comunicador com pocs, dona trempera i encara que el seu discurs no té rés de nou, és engrescador, la resta, un discurs de executiu, més fred que res més, la major part de les vegades llegit fil per randa, sense cap ironia divertida, sense cap improvisació, es nota un cansament i un massa temps a la cadira, una cadira que no és la bona, la que es voldria; la "claca" un deu!

Les ponències m'hi sobren, sembla un concurs de correctors de text, algunes vegades, molt poques, hi ha realment una proposta de canvi amb idees i solucions noves i factibles, la majoria d'esmenes serveixen per corregir, la gramàtica, la semàntica o el sentit d'una paraula. Això passa quan les propostes venen de dalt i no de baix. Realment molt atapeït tot plegat, però el minut de gloria per alguns és impagable, resumint hi ha millors maneres d'aprofitar el temps.

Valdria més fer un concurs previ d'idees i les més bones fossin escollides per la trobada dels ideòlegs, les millors fossin premiades amb la possibilitat que els mateixos innovadors hi col·laborin en posar-les en pràctica,. Però clar els "versos solts" no interessen massa, podrien revoltar el galliner.

Francament ja sé que som els "millors", però jo no vaig anar a un congrés de "Greenpeace" ho dic per la cartolina verda de les aprovacions multitudinàries, ni som el partit comunista de Bulgària "quasi total unanimitat", crec que hi ha molt poca crítica interna i si la que hi ha és real i no per aconseguir un lloc en la direcció, no es nota, al final el si "bwana" (que no "buana"), serveix per mantenir la cadira i el "modus vivendi" i ho entenc, dons realment amb les coses de menjar no es juga, però que ho sapiguem tots.

Crec que realment aquest no és el camí, si es vol avançar, contactar amb els votants i evitar la desafecció, de la qual tan se'n parla, hem de ser més demòcrates de fet i menys de paraula, com jo dic sempre, si tu no dones exemple, com vols que els demés et segueixin.

Finalment, no entenc les grans contradiccions de les ponències amb la realitat:

No es pot definir la Casa Gran com a paraigües per tots els Catalanistes i a la vegada discutir a veure si ens des-federem, en que quedem?

No es pot parlar de re-fundar el catalanisme i a la vegada no parlar de re-fundar Convergència, perquè si els altres i nosaltres no?

No es pot parlar de regeneració democràtica i a la vegada la major part dels càrrecs ser proposats des de dalt, perquè democràcia pels demés i no per nosaltres?

En fi com que no puc anar contra majories de més del 90 % dec estar equivocat i els altres deuen tenir raó, axis que perdoneu les meves reflexions en veu alta i no em feu cas perquè soc una minoria, molt minoritària i amb això no es va enlloc.

De totes maneres humilment invito, molt cordialment, als que trobin coherència en les meves reflexions i als que les vulguin refutar, a discutir-ho, el meu respecte per la diferencia conseqüent es mol gran.

Bé avui tocava parlar dels meus. Fins un altre.

Josep M. Torras Payerol

PD: Ah! Les pròximes eleccions les guanyarem segur, però més perquè som els menys dolents, que no pas pel contrari i si us plau no tocar al nostre aliat natural ERC, que és qüestió de fer País i sols no manarem mai més. Ja sé que les cadires de "vellut" enganxen molt, però entre la gent d'Esquerra en hi ha que tenen molta coherència i aquests se'n adonaran compte a temps, que el país no es pot deixar en mans de qualsevol, només per les cadires.