Ernest, com és que cada vegada que obres la boca en temes de partit, el número de gent que us vota disminueix dràsticament?
Recordo molt bé les meves filles, en les eleccions al parlament del 2003, súper il·lusionades - eren les seves primeres eleccions -, de votar al partit independentista, en aquell moment anomenant Esquerra Republicana de Catalunya. A casa som demòcrates i encara que jo voto sempre a Convergència, la dona i les filles fan ús de la seva llibertat democràtica, res a dir. Doncs bé, recordo perfectament que vaig fer una incursió a la web d'aquell partit, (que no s'assembla gens al d'ara), i vaig veure una web absolutament entregada a l'independentisme, inclosa una constitució per la Catalunya independent. L'endemà de les eleccions, la web va ser "tunejada" de dalt a baix, ja éreu partit de govern amb una web institucional. Quan encara que no se sabia exactament, qui seria el soci i si manaríeu o no. Camaleònic i esperpèntic.
Amb les teves declaracions al parlament dient "l'independència no és prioritària en aquesta legislatura" - ni en l'actual, pel que es veu - per si no te'n vas donar compte, vas fer perdre al teu partit als voltant d'uns 200.000 vots de joves, que confiaven en la vostra paraula, entre ells el de les meves filles. Els joves que es van sentir traïts i venuts pel fru-fru de les cadires del Parlament i la Generalitat. Bona jugada!
Després us vàreu dedicar a desencisar als de convergència que us havien votat, perquè esperaven un canvi, però també un pacte Nacionalista. Amb la vostra ànsia de poder heu deixat pel camí uns 350.000 vots. Felicitats!
Deveu tenir un equip d'assessors molt professional, perquè per "cagar-la" tan grossa - parafrasejant un article d'en Iu Forn en l'AVUI - s'ha d'estar molt preparat i s'ha d'haver fet exprés. Ves a saber amb quina finalitat!
Per acabar-ho d'adobar avui llegeixo unes declaracions teves, dient que no esteu preparats per fer primàries, que els americans potser si, però vosaltres no, i que el candidat ha de ser de consens!? Si no recordo malament Esquerra és un partit assembleari, encara que potser m'he perdut quelcom pel camí. Quan dius que els americans si, i vosaltres no, deus estar parlant de democràcia, oi! Quan parles d'arribar a un consens, deus parlar de passar-te pel forro, l'assemblea del partit i repartir-vos les cireres en petit comitè, oi!
On és aquell partit d'abans del 2003, democràtic, assembleari i independentista?
A fe que si us el volíeu carregar, i ja no parlo ni del pacte amb el tripartit, ho feu de luxe. Sou uns verdaders, i parlo pels dirigents, enderrocadors professionals.
Com que encara i deu haver algú amb seny, criteri i coherència dins el partit - jo sóc un admirador d'en Carretero - espero que us parin els peus, abans de convertir quelcom il·lusionant, en un cadàver.
Les cadires us faran perdre la casa.
Tots els meus respectes i simpaties, als militants de peu d'Esquerra.
Fins un altre.
JOSEP M. TORRAS PAYEROL
Entrades
2 comentaris:
Estic completament d´acord amb tu.
El seu discurs està lluny de la realitat,i els que tenen cadira, ni saben o ignoren la "suposada ideologia" del seu partit.
Gracies pel teu comentari.
És una llàstima haver frustrat les il·lusions de tanta gent.
Les meves filles han deixat de votar i diuen que prefereixen ser anarquistes abans de votar a aquesta colla de mentiders.
És absolutament imperdonable, l'ús que han fet del Catalanisme, i de la bona fé de la gent, per poder tenir el cul al vellut, el seu partit els hauria d'expulsar, per hipòcrites i aprofitats.
En Benach ho tindria cru, no ha fumut mai un pal a l'aigua i en la societat civil, hauria de viure amb un sou adequat a les seves capacitats i t'asseguro que aleshores no hauria de fer règim, per aprimar-se.
Bona nit.
Publica un comentari a l'entrada