Comentari i la meva resposta a la “conxorxa dels beneits II”, per part d’un lector.

Gràcies Josep Maria.

Trobo que són reflexions força pertinents. El problema és que en aquest país i en aquest Estat, mai es depuren responsabilitats... No sé a qui les exigirem... El Govern Tripartit és nefast i el de Madrid, sigui de dretes o d'esquerres sempre ens dona l'esquena... Què volem, si després els catalans donem 25 diputats al partit que ens humilia?

Una abraçada i bon any,

Jordi

Resposta:

Jordi,

Gracies per la teva resposta, sempre és d'agrair.

Respecte a qui hem de demanar responsabilitats et diré una bajanada, no se'n poden demanar, perquè no en hi han, quan es parla que l'única responsabilitat son les urnes, no parlem de responsables sinó d'irresponsables. Professionalment la major part d'aquesta gent que actualment manega les cireres, a les empreses professionals civils, fent honor a la llengua vernacle d'alguns "los correrian a gorrazos".

Hi ha el que hi ha i l'única manera de sortir-nos d'aquesta dinàmica i ara et diré una heretgia - espero que no em desterrin – és, que per comptes de tanta parafernàlia amb la Casa Gran i en la re-fundació del Catalanisme, pot ser que comencéssim per casa i refundéssim convergència, amb tot el que això implica, simplement per esser mes creïbles davant de la societat i aleshores potser recuperaríem ex-creients, en faríem de nous i potser també de nous i joves, que falta que ens fa.

No si val que els contraris ens facin bons, perquè son molt dolents, nosaltres també hauríem de reflexionar i no deixar-nos portar per una inèrcia que ja dura molt de temps i fa que cada dia anem perdent una mica de força, per repetició del discurs, i militants per defuncions o perquè la gent jove es fa gran i no seduim als joves.

Això d'en Colom i d'en Èric Bertran està bé, cada dia seran mes importants els vots dels immigrants i els joves necessiten miralls joves, però la credibilitat ens la hem de guanyar de nou i a pols, parafrasejant al Montilla, però el de veritat, "fets, no paraules" és clar que ell de parlar ben poc i de fets menys.

Tal vegada l'Exèrcit del Fènix, tingui el significat del que vull dir, necessitem refer-nos des de dins - renéixer com la mítica au -, per guanyar-nos els de fora.

Be espero no haver tocat cap ull de poll, però si una cosa tinc, és dir el que penso sense por de ser políticament incorrecta, coses de l'edat!

Ànims, que no està tot perdut.

Una forta abraçada.

Josep M.

PD: No está adjuntat als comentaris del post degut a que m'ha arribat per correu normal.