"Causa comuna", no hauria de ser "cosa nostra".

Quan un grup polític intenta minimitzar, quelcom que fa la competència - especialment quan aquesta sembla haver trobat un element d'èxit - ha de tenir sempre molta cura en com ho fa, perquè una cosa és crear i un altre intentar copiar. Des de sempre s'ha dit que una còpia denota manca d'imaginació i absència d'idees, i a més mai no serà l'original.

Em refereixo ara a això de "causa comuna". Perquè ens entenguem, el "nou" invent del PSC, què significa? És una variant, una còpia o un succedani?

Mireu, si el que es vol és trobar un lloc comú, no cal buscar gaire. El PSOE és la "causa comuna" a tots els castellanoparlants i espanyolistes d'esquerres. Però no sembla que sigui el lloc confortable per la "gauche divine", catalanoparlants, intel·lectuals i d'esquerres, que hi havien en el PSC, doncs com diu un dels seus propis analistes, "Es dramática e inquietante - y casi dolorosa - la correlación negativa entre hablar catalán y votar PSC". Per tant, algú em pot indicar de què es tracta l'invent "causa comuna", o solament es cosa d'algun il·luminat que es pensa que amb dues paraules ja en hi ha prou per engalipar al personal? No en tenien ja prou, amb allò de PSC-PSOE?

Perquè al final, amb la "causa" es quedaran només en uns quants catalanoparlants i d'esquerres. Potser també s'hi poden afegir algun "pijoprogre" o d'Esquerra si amb la "causa comuna" també s'hi poden encabir independentistes, sense que els marxin els espanyolistes. És a dir s'entén això de "causa", però costa entendre això de "comuna".

Clar que els significats de "comuna" són molts i variats, i a casa nostra s'hi identifiquen moltes altres coses. Al final del post hi podeu trobar definicions de diccionari, ben peculiars de la paraula "comuna". La paraula "causa" posada al davant no matisa massa.

Que ho païu bé i fins un altre.

JOSEP M. TORRAS PAYEROL

PD: Comuna (Del fr. Commune); sust. f. 1. Conjunt de persones que conformen una unitat bàsica de convivència alternativa a les organitzacions socials i familiars tradicionals. 2. [Per extensió] Forma d'organització social i econòmica basada en la propietat col lectiva i en l'eliminació dels tradicionals valors familiars: durant els anys seixanta i setanta, molts joves es van anar a viure en comunes rurals. 3. [Ús familiar] excusat, lloc condicionat per realitzar les necessitats fisiològiques.