Estic una estorat del nivell del personal polític que ens governa. Fa un temps, abans de començar a escriure, m'ho mirava des la barrera. Però m'he adonat que tot aquest bestiar, del que jo també en formo part per ser militant, que no fanàtic de CDC, no es pot deixar pasturar sol. Dic això de la meva militància abans que algú m'ho retregui. Més val estar definit, que et defineixin.
Ara observo i analitzo les actuacions de tots plegats i em dóna l'impressió d'estar al pati del col·legi o pitjor en una pel·lícula surrealista feta, amb pocs recursos.
Hi ha un fet, que últimament n'estan fent abús, suposo que per tenir el personal distret, que és el de les limitacions de velocitat a l'entrada de Barcelona.
Veiem-ne aguna de les moltes perles amb les que adornen el seu discurs:
Baixarem la pol·lució el 20%, - bé s'ha baixat el 3%, no, el 5% i no a tot arreu. A 80 és quan es contamina menys - bé depèn del cotxe. Les multes són el de menys - aquest any només recaptarem 95 milions d'euros. Per en Nadal, Hereu i l'alcalde d'Hospitalet la velocitat hauria de ser flexible a l'alça. Per en Montilla, recolzant en Saura, "no passaran" – bé, que el límit no pujarà de 80. En Saura acusa d'assetjament - bé espero que no estigui parlant del sexual encara que tot plegat sigui una qüestió de bemolls. A l'autopista de Castelldefels un conductor que vagi a 80 ha de llegir cada 20 segons un panell i desprès verificar la seva velocitat - bé després et foten la multa per distreure't amb el telèfon. Clar que segons les estadístiques, la major part dels accidents son per distracció.
En fi una pel·lícula que els germans Marx no haurien acceptat. Primer perquè no fa riure i segon perquè els reis de la paranoia l'hagueren trobat massa paranoica. Sempre hi ha gent que es supera a si mateixa dia a dia, en aquest cas, costa avall.
Dons mira amb tot això, el personal distret i del finançament ben poca cosa. Que si ja hi posaran números (ja veus, enviar una proposta de finançament sense números i per sobre d'una llei orgànica, deu ser molt divertit, es deuen estar fotent un "panxot" de riure a costa nostra), Els d'aquí, que bé, esperen que la següent proposta, que no estem tant lluny (d'on? De la lluna? de l'acord?), I així que si naps que si cols i al final, com que estem entretinguts amb altres coses, tornarem al de sempre: Una pastanaga virtual i un garrot dels de veres.
De l'altre tema que ens distreu, Palestina, no en vull parlar gaire, doncs "doctors té l'església" diguis el que diguis. Només pot ser blanc o negre i jo tinc molts amics, tan un bàndol com de l'altre, per tant amb un condol i dolor a l'anima, per les víctimes civils que al cap i a la fi, són les que reben sempre, i una tristor infinita per la naturalesa humana, m'acomiado d'aquest tema. Mai n'aprendrem.
O sigui que distrets ho estem. Que la crisi és culpa de la crisi mateixa. Que els "tontos segueixen fent rellotges". Que el de menys és que marquin les hores i que "el més calent, està a l'aigüera".
L'Estatut pel "forro" i aquí tots contents, que ens fan pallassos cada dia, (no precisament els de Polònia, que aquestos són intel·ligents). Riem molt i mengem poc, però tant se val, tot sigui pel progrés i la "solidaridat" dels pebrots!
Que tingueu un bon dia i ja ens veurem.
Josep M. Torras Payerol
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada