L’aigua, els politics i altres collonades.

Estic molt content perquè per fi els polítics han trobat solució al problema de l'aigua, es fa el gest de portar vaixells d’aigua cap a Barcelona i el cel respon amb unes bones pluges, podien haver preguntat abans i els hi hagués dit que aquesta era una solució infal·lible i que n'hi havia una altre, que és que tots els polítics que han fet declaracions sobre l'aigua es posessin d’acord per portar, ells mateixos, al mateix dia els seus cotxes particulars a rentar – amb els oficials no serveix – i el efecte també és infal·lible, l’endemà plou! Encara que és possible que alguns estiguin tant acostumats al cotxe oficial, que ja no saben conduir o no tenen cotxe privat. Per cer i perquè no hi perdin més el temps, la dansa de la pluja només és efectiva si tens ascendència Sioux o d’alguna altre tribu d'indis americans.

Conyes apart, a que venen tantes declaracions i tantes solucions en boca dels politics, que amb perdó no tenen ni punyetera idea del que parlen, desgraciadament en el 99 % dels casos, però que quan tenen un escarxofa - micròfon – davant, els hi ve l’infusió divina i fa que tinguin tantes carreres com temes. Per la mor de deu! Si habitualment a uns quants fins i tot se’ls hi fa difícil llegir el paper, que els hi ha preparat un dels seus negres, literàriament parlant.

Tant difícil és que es reuneixin els especialistes dels temes sense color ni tuf polític, arribin a unes conclusions de consens, un portaveu científic que sàpiga del que parla, faci entenedor als ciutadans les conclusions i solucions extretes de la reunió i que els polítics callin, facilitin la practicitat de les conclusions, es deixin de collonades i es dediquin a fer política amb altres coses, no precisament amb temes vitals per tots plegats.

Que els polítics parlin de política i els científics de ciència, si no acabarem tots boixos, perquè tothom serà capaç de dir la seva sense cap necessitat de tenir ni idea del tema, això no és futbol, perquè encara que alguns no se n'hagin assabentat per raons obvies, s’ha d'haver estudiat uns quants anys i tenir-ne uns quants més d’experiència per saber-ne i no si val despistar al personal per motius merament partidistes.

“Al Cèsar el que és del Cèsar i a deu el que és de deu.”

Si algun polític no ho entén, m’ofereixo a explicar-li en hores perdudes, que per cert en tenen moltes i trobaríem el moment fàcilment.

Bé, agafin els paraigües, perquè això dels vaixells sembla efectiu, encara que tinc el dubte de com els han netejat per dins i que hi transportaven abans, però tenint en compte ho de Flix, no crec que això tingui molta importància.

Que els hi plogui bé, fins un altre.

JOSEP M. TORRAS PAYEROL