El meu amic de la cadira de rodes – amb nom i cognoms - està de desgracia, el altre dia va quedar empantanegat una altre vegada, no al semàfors de nou bulevard – sense arranjar encara – sinó en una de les voreres enfangades del polígon, que en certs llocs sembla més una selva bruta, que una vorera, hi ha herbes tan altes com jo, que no soc baixet i brutícia a dojo.
Una de tres, els del polígon no paguen els impostos, els serveis de neteja els tenen obviats perquè estan molt lluny del centre o com que s’han de pagar les disbauxes netejadores d’abans de les eleccions, ara no hi ha “quartos” per netejar el polígon.
Apa vinga! Traieu-vos la son de les orelles i si fa falta, que els regidors agafin les eines el fi de setmana hi ho netegin ells, els hi anirà bé per la salut, perquè de tant tenir el cul a la cadira es cria panxa i l’orquestra ja està pagada i massa ben pagada que està!
Ell també m’ha explicat que va veure la nova forma d’actuar del duet policia & grua, resulta que ara ambdós treballen per la mateixa empresa Municipal públic i privadament, la SIMA, van de la maneta per no perdre el temps, l’un denuncia i l’altre s’emporta el vehicle immediatament, ja se sap, ara tot funciona amb criteris empresarials.
Dons bé al voltant de l'hospital, hi havia uns quant cotxes “mal aparcats” en una llarga fila, el policia els denunciava i al mateix temps la grua se’ls emportava cap l’antic pàrquing gratuït de l'hospital, ara anomenat deixalleria i dipòsit de vehicles Municipal, de res valien les raons, d'unes senyores que gesticulaven molt empipades, se’ls hi emportaven el vehicle per “pebrots” i l'havien d'anar a recollir al dipòsit, no fos cas que les noves grues no tinguessin feina.
Aquesta forma d’actuar tan poc tolerant, té explicació, primerament el pàrquing de pagament del nou Hospital fins a dia d’avui ha resultat un fracàs - ara estan provant amb mitges hores de franc i bons per un dia - i endemés com que s’han comprat les grues noves que s’han d’amortitzar, es maten dos pardals d’un tret, es força a la gent anar al pàrquing i sinó s’ingressen diners per altre banda a base de multes, costos de grua i dipòsit, en fi criteris empresarials estrictes, la pastanaga i el garrot o la quadratura del cercle.
Per cert un altre amic meu que té tintoreries, al explicar-l’hi el tema m’ha dit que l’hi havia donat una idea genial pel negoci, el seu pare i ell es col·locaran a una banda i l’altre del carrer prop de la tintoreria i aniran tacant amb diferents productes la roba de la gent que passi i després els hi indicaran molt amablement, que per netejar-se la roba han d’anar a la tintoreria – regentada per la mare i esposa - que hi ha més avall o més amunt segons com es miri i negoci rodó, tot queda a casa.
És ben bé l'historia del TBO d’aquell que arranjava punxades a les rodes dels cotxes i tirava xinxetes i claus davant de casa, per no quedar-se sense feina, en fi còmic si no fos real.
Continuarem, aquesta gent son una mina!
Fins un altre.
JOSEP M. TORRAS PAYEROL
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada