dilluns, 5 de maig del 2008

Una de bulevards, o un nyap en el disseny.

Aquest mati a l’hora d’esmorzar m’he trobat amb un amic meu, que per cert va en cadira de rodes que m’explica’t una odissea seva quan va intentar travessar el nou i relluent bulevard que hi ha davant de la gasolinera i del nou hospital.

Resulta ser que l’esmenta’t amic va voler anar a veure de prop la nova meravella emblemàtica de l'Ajuntament d’Igualada i en tornat cap a la vorera es va trobar que hi ha un semàfor que perquè es posi verd, s’ha que prémer un boto i esperar, fins ací tot normal, però a efectes de disseny, el pas de vianants esta adequat en pendent per permetre que les cadires de rodes pugin o baixin sense dificultats, lo que es diu accessible, dons bé com que el semàfor esta endinsat en el parterre, es va veure obligat a d'entrar amb part de la cadira – una roda - dins el parterre per poder prémer el botó sense dificultats, a resultes de lo qual l’hi va quedar amb una roda a dins del parterre i l’altre penjant a la pendent sense poder ni avançar ni recular, dons li patinava l’única roda que tocava al terra – no es un tot terreny - així que va haver d'esperar una bona estona, fins que el van treure de l'entrebanc.

La pregunta és la següent, a l'Ajuntament quan es dissenyen projectes, els fan a la bona de deu o els fan pensant? Perquè sembla que als igualadins amb cadires de rodes els hi tinguin certa mania, les famoses escales mecàniques tampoc estan adequades per ells - ni per cert pel pares amb cotxets de nen - i si volen fer servir el famós eix directa cap el nou hospital, han d’anar a donar la volta i procurar que algú els hi premi el boto del semàfor en el bulevard, si no volen quedar literalment penjats.

Si els que dissenyen no tenen en compte aquestes coses és que no serveixen per la seva feina o és que la feina la fan altres que no tenen la preparació per fer-la?

Ras i curt, molta palla i poc gra.

Fins un altre.

JOSEP M. TORRAS PAYEROL

PD: A veure quan temps tarden a arranjar aquest problema o haurem d'arribar a pensar que hi ha certs ciutadans que son de segona a Igualada, per exemple els minusvàlids?

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Molt bo!!, pero ancara no t'has fixat com entren a la gasolinera els coxes que venen de la sagrada familia,,, PER SOBRE EL PAS DE VIANANTS, aixo es garcies a la bona senyalitzacio que hi ha. I les plantes que hi han plantat treuen visivilitat al sortir de la rotonda . Aixo es tot un nyap, pero com be diu un regidor (que mes voldria no haver conegut mai) depent de la PRESPECTIVA que es miri. Fins aviat company,i conteste'm el mail que et vaig enviar.
Toni (no el Pamies ) je je

Miquel Saumell ha dit...

Jo tampoc sóc el Pàmies. Per cert, qui és aquest Pàmies del que se'n parla tant? No t'equivoquis, no es tracta d'un nyap de disseny sinó d'un nyap de sensibilitat, que no és exactament el mateix. Evidentment que, a la pràctica, hi ha ciutadans de segona. Ho dubtaves? Aquests temes s'acostumen a resoldre amb una celeritat inusitada tan aviat com a l'ajuntament de torn surt elegit un alcalde o un regidor amb dificultats de mobilitat com els que expliques del teu amic. Llavors tot son presses, i tot són solucions.