Declaracions, reflexions, inflexions i com no, caparrades.

Després d'una setmana atrafegada en la feina i distesa en les caparrades, torno a allò del "caparrut ataca de nou". 

Francament llegint els diaris em passen les ganes d'escriure. El polèmic "outlet" ha sigut de nou motiu aquesta setmana d'una altre batussa entre dos ajuntaments veïns i de la mateixa corda i van...

Del que penso ja n'he escrit molt, però el que més em molesta és sentir argumentacions com les del Sr. Pàmies dient que només son els d'Òdena els que posen pals a les rodes, ja en estic molt fart de mentides per argumentar les seves mancances i a més de ser mentiders ens prenen per "estúpids" i això si que passa de taca d'oli.

Dir que ells no s'han tret del barret un altre "outlet" en un temps de record, és una solemne mentida, entre el projecte i la requalificació del terreny tres setmanes, si, si, tres setmanes, si això no és treure's quelcom de la màniga ja m'explicaran. Tot adobat amb les seves connotacions familiars - quants menys sospitoses - amb un advocat treballant per ambdues bandes, - per les empreses de l'Ajuntament i pel que presenta el projecte - simplement tot plegat fa molt mal d'ulls i encara que fos tot correcte, no ho sembla i ja sabeu allò de la dona del Cèsar, que els de l'Ajuntament tenen molt oblidat.

D'altra banda recordo que tot just presentat el projecte del Scorpia, l'Ajuntament d'Igualada va presentar al·legacions al pla director, pels habitatges que proposava construir l'Ajuntament d'Òdena, tant a la banda del camp d'aviació com a l'altra al costat de Vilanova, tot perquè els hi picava que els veïns haguessin fet els deures, si això no és posar pals a les rodes Sr. Pàmies, prenem un cafè junts i m'ho explica, perquè a lo millor parlem un idioma diferent i tal vegada cara a cara i mirant-nos els ulls - sense altres connotacions, excepte las de l'empatia - és capaç de convence'm.

Fa massa temps que s'han acostumat a dir qui sap el que, sense parar-se a pensar, què forma part del mon real i què forma part d'aquest mon polític virtual, ple de mentides i mentiders, en el qual tot és permès. Ja seria hora que aterressin i es donessin compte que només son els nostres servidors i que les veritats, son les necessitats reals del ciutadans, no les dels seus deliris de grandesa.

Jugar a veure qui la te mes grossa a aquestes altures i amb els temps que corren és quan menys arriscat i si es perd el "outlet" sigui a allà on sigui, que tothom sàpiga que:

• El Sr. Aymami, personalment va donar llargues durant cinc anys als de FAGEPI. En argot espanyol, se'ls va torejar.
• El outlet presentat per Igualada amb ajudes familiars, és més producte d'un cameig, que de res més.
• Les pressions a FAGEPI, una vergona, sabent que ja s'havien compromès amb el projecte d'Òdena.
• La forma i el fondo de la requalificació del terreny és simplement descarat i ningú i dic ningú, és capaç d'aconseguir una requalificació en el temps que s'ha aconseguit aquesta, que a més és una bufetada a la cara d'altres propietaris de terrenys a Igualada.
• Dir que amb aquest projecte s'asoliran llocs de treball, que tant necessita la comarca és voler prendre'ns el pèl a tots. Ja estic fart de sentir que amb tots els projectes dels socialistes del Ajuntament d'Igualada, que es guanyaran llocs de treball i la realitat és que cada dia hi ha més parats. Perquè no s'ajuda a les empreses ja establertes o a les industries de sempre com els adobers i la gent del punt, que ja tenen els obrers i poden perdre'ls? Que farem? Passarem els treballadors d'aquestes empreses al outlet i les tancarem totes? O resultarà que al final ni tindrem outlet, ni WTC, ni les empreses tradicionals i tothom al atur?
  

Tot plegat és d'una estupidesa supina i producte d'un abús de poder i d'una prepotència que fa fàstic.

Ja està bé de vel·leïtats i de somiar truites o toquem tots de peus a terra o només les veurem passar i com sempre per culpa de visionaris de saló, que en la societat real no tindrien cap oportunitat per les seves capacitats, però que amb els diners de tots s'inflen com gripaus i canten com ells.

Que ho solfegin bé i fins un altre.

Josep M. Torras Payerol