Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo mateix
Definit per una filla meva!!! Polític apolític, mig anarkista i mig convergent, mig de dretes i mig d'esquerres, tot depen del canto per on es miri, entre conservador modern i lliberal de paraula...
Declaració d'intencions
- Josep M. Torras Payerol
- IGUALADA, ANOIA, Spain
- Sóc un animal rumiant, m’explico, ho llegeixo i escolto tot sense pair i desprès a casa per la nit rumio, el que he vist, llegit i escoltat i en aquest bloc vull posar les meves cabòries, idees, esbossos de les meves moltes caparrades i també les meves fotografies, com a cultiu del meu "ego". Em considero humanista i lliberal i no tolero la mentida ni l’hipocresia encara que educadament l’aguanti. Considero que és la pitjor ofensa que et poden fer és prendre’t per babau i desgraciadament aquest sembla que és l’esport nacional. Em fereix la sensibilitat el poc respecte pels demés i la grolleria. Sóc molt autodidacta i vull advertir que ningú m’ha de dir com he pensar o fer, si bé estic obert a aprendre de tothom, però no a repetir la lliçó ni els tòpics de ningú, sempre prefereixo tenir les meves pròpies idees escoltant les altres opinions, rumiant i traient conclusions per mi mateix. Sóc un fan de de l’intel•ligència encara que sigui tan escassa. I de la gent senzilla i humil, dels quals puc dir que encara tinc molt a aprendre, els llestos i els espavilats no formen part dels meus essers preferits.
Subscriure's a AQUALATA
Entrades
Comentaris
2 comentaris:
Josep Maria:
Sense cap mena de frivolitat ni sarcasme et vull dir que entenc perfectament el teu sentiment i que la teva nota m’ha tocat. Només qui és capaç d’estimar un animal és capaç d’estimar-ne un altre, humà o no. Tanta gent mor cada dia sense tenir unes paraules com les teves pel Newton!. Quasi m’agradaria dir que voldria ser creient per dir-te que, allà on ell sigui, t’agrairà en l’ànima el teu record i la teva fidelitat, tot i que, ben pensat, em sembla que això seria una blasfèmia.
Ànims i dóna al “Quillo” l’amor que no li vas donar quan li vas posar aquest nom.
Gracies,
Mai hagués pensat que el dia a dia amb en Newton, em pogués suposar el que estic sentint en aquestos moments, com em considero cerebral, apart de sensible, sempre havia intentat pensar que el sentiment seria mes superficial, fa cinc anys però vam anar a buscar el "Quillo" que es diu axis perquè el seu pare era andalús - amb tots els respectes - i ell és l'alegria personificada, el nom només és un homenatge al seu caràcter, ell no és guardià, no és només del seu amo, no és gens esquerp i juga amb tothom, per tant un caràcter així mereixia el nom de "Quillo" que no té cap consideració depreciativa, sinó tot el contrari és un homònim que vol reflexar la seva alegria i les seves ganes de jugar sempre.
La idea al comprar-lo era primer que fes companyia al Newton i segon solapar una mica l'edat d'aquest pensant que no seria tant dur perdre’l quan li toques, perquè tindríem ja l'estimació una mica dividida. Però no ha resultat així.
Sento molt més la pèrdua del Newton del que mai hauria imaginat, potser és que durant 11 anys ha sigut l'esser més proper a mi, sense menysprear a ningú del meu costat, però ell depenia de mi sempre i això el feia tan especial, d’ell vaig aprendre a ser un més de la camada i la meva empatia amb ell m’ajuda’t en moltes altres coses, només tinc coses per agrair-li i per tant crec que es mereixia el petit homenatge que l’hi he fet.
El cas és que estic més tocat del que em pensava, però com diu la meva dona i companya hem de passar el dol.
El Newton ara reposa sota un arbre que l'hi dóna aixopluga i que l'hi donarà ombra l'estiu.
Gracies de nou pels teus ànims.
Josep M.
Publica un comentari a l'entrada