Poti poti III.

Xupa espais de la setmana.

Indubtablement aquesta setmana el premi és per l'Aymami. Entre sis i set fotografies per diari, McDonald's, Residencia Llacuna, visita alcalde de Martorell, Parc tecnològic amb Jorba, nova tarja de la caixa, pla director, entrevista personal i alguna fotografia de tema duplicada en dos diaris. Simplement espectacular! Ah! De felicitació pel Nadal cap! 

Suposo que això del McDonald's i la tarja de la caixa, deu ser normal. Així dons espero veure'l en totes les inauguracions de bars, restaurants, empreses, oficines etc. que es facin a Igualada d'ara en endavant.

Ja tenim una nova feina per l'alcalde de tots, que ha de ser-ho per tots i per tothom, sens cap discriminació política o econòmica.... Animo i esperono a la gent que pensi obrir un negoci, de qualsevol tipus, que inviti en Aymami. Així tindrà publicitat gratuïta, per doble vertent, quan ho anuncií i quan l'inauguri. La foto al diari sembla, la te assegurada.

En quant a la resta, projectes i visites, suggereixo als diaris tan aficionats que estan a seguir l'estela d'en Aymami - espero que no sigui per la propaganda institucional - fer un annex amb la seva agenda setmanal, màxim una fotografia per pàgina. D'aquesta manera els seus fans ho podran col·leccionar i els demès ho podrem destriar ràpidament i així llegir les altres noticies sense empatxar-nos.

La veritat és que prefereixo el món real de l'Igualada d'a peu, que és la nostra, que trobar-hi a cada pagina els mateixos carets, per cert dit amb tots els respectes.

Aprofitant l'avinentesa, dues cosetes del McDonald's. La primera dir que l'immensa majoria dels jovenets que hi treballen, i m'hi jugo un cigronet de l'anoia, cobran amb molta sort 600 euros. La segona, que la carn que fan servir no és de vedella Catalana - això ho dic per fer país - sinó que és Gallega o Asturiana. Segurament per això és tan important per la ciutat, potser pel preu, perquè per qualitat els hi asseguro que la vedella Catalana és de primera. A veure si capten la idea! 

Les escales mecàniques i carrer de Sant Magí no són el melic del mon!

Per raons diverses en dos escrits de diferents mitjans locals he trobat un punt que es repeteix un dia sí, i un altre també. El primer és en un escrit d'en Cuerva - ara que ja ens coneixem personalment, diré d'en Carles - parlant del gran error que suposa l'estació del tren de l'AVE a les afores de Tarragona i la compara amb l'error que seria no posar una estació de tren, - en el nou tren transversal, que el faran quan les granotes criïn pel - ves per on, al front mateix del nou Hospital, però soterrat. D'aquesta manera s'aprofita el famós eix transversal (el d'Igualada vull dir) amb les quasi mai anomenades escales mecàniques (reitero, no aptes ni per cotxets de nen, ni per les cadires de rodes dels disminuïts físics, gracies a una planificació d'accessibilitat excel·lent).

Clar que, una cosa és fer una estació de tren a 20 Km. de la ciutat que sí és un error i l'altre és fer-ho al perímetre de la ciutat. Un o dos quilometres no és el mateix que vint, però es faci on es faci, estarà sempre aprop per d'uns i lluny d'altres.

No es poden fer servir exemples pel broc gros en les comparacions, Carles! S'ha de tenir sentit de l'oportunitat, coherència i dimensionament. No tot és vàlid, per argumentar raonaments.

Aquí a Igualada n'hi ha alguns que tenen la mania de voler-ho encabir tot en l'Avinguda de Catalunya: Hospital, Palau de Congressos, WTC, etc. d'aquesta manera es justifica la idea de ciutat d'alguns, que volen que tot giri al voltant del carrer de Sant Magí i de les escales mecàniques. Al final, molta roba per tan poc sabó.

Bé anem per parts, ja he sentit masses vegades solucions de caveguet, sense pensar mai en el cost, (ho paguem entre tots i parlar no costa res). Soterrar! Aquesta paraula màgica costa una fortuna i cap dels que els hi he sentit, m'ha fet mai ni de lluny una aproximació del cost. O no en tenen ni idea o simplement fan demagògia i d'això ja ens en sobra per tots els costats.

Carles, parlant d'errors i aquest serà el segon tema, que et sembla el pàrquing de pagament dit Igualada Nord o del Nou Hospital?

Un dels mitjans locals amb lletra grossa i a primera pàgina, aconsella als ciutadans que per fer les compres Nadalenques es deixi el cotxe a l'Hospital (sic), suposo que volen dir al pàrquing de pagament del Nou Hospital i que es vagi a peu fins el centre - i aquí torno a trobar el melic del mon -, a través del carrer de Sant Magí i les escales mecàniques que ens hi permeten arribar, sense gaire esforç (sic).

Molt desesperats deuen estar els de SIMA - Empresa Municial d'aparcaments, pels despistats -, per proposar a la gent aquest periple, pagant i a sobre haver de fer el quilòmetre llarg que el separa del centre, carregats amb les compres. 

Sabeu que! Com que s'ha de predicar amb l'exemple, feu-ho vosaltres!. Em refereixo als polítics implicats amb les empreses municipals, directius de SIMA, famílies i amics propers i axis potser els simples ciutadans de peu ho podrem fer al centre i tal vegada tindrem la sort de trobar-hi aparcament en un lloc sense pagar, ni per zona blava, ni per pàrquing. Que de que se'ns rifin i sobre hagi'm de pagar, ja n'estem més que cansats

Per cert el carrer del Rec, el desaconsello, en dies feiners ens quasi impossible trobar aparcament, hi ha dos descampats en els quals se n'hi trobava, però darrerament per cortesia de Proinosa i no sé si d'acord o per gentilesa de l'Ajuntament els han tancat, per facilitar-ho encara més. 

Una de passions!

Per acabar-ho d'adobar, aquesta setmana hi ha una contraporta de diari amb una entrevista "apassionada" de com no en Aymami, parlant entre altres coses de la seva passió per Igualada i d'estar orgullós d'haver sigut l'alcalde més insultat de l'historia d'Igualada. Bé jo no comparteixo l'apassionament per la seva Igualada mental. Jo com vaig dir un dia vaig néixer al carrer anomenant del "matadero", amb veïns com els Vallès, els Salat, els Vives, els Sisquella, els Ballester, els Majoral carrossers, els Pont amb la botiga regentada per la Pepeta, el Rossendo de les bicicletes, els Asensi de las Derbi, els Rovira de las carrosseries, els Ballabriga, els Riba, els Bertran, la "Garrella", els fills de la guàrdia civil, els Bernaldez, els Parrilla, el picapedrer, els Puig de la Palma, can Colapi etc.

La meva passió per Igualada, està arrelada en la ciutat on vaig néixer i que porto a l'ànima. La idea de la meva ciutat no és per cap interès polític ni d'altre tipus. Simplement perquè vull el millor per allò que m'estimo, perquè no haig de ser políticament correcte, ni he de comptar els vots que guanyaré o perdré fent o dient el que dic. Per això puc afirmar que no m'agrada aquest disseny d'Igualada, pensada en zones de vots útils i basada en deliris de grandesa. La meva ciutat comença, per la gent de peu, per les associacions de barris, pel teixit industrial de sempre, pels gremis diversos i a partir de les necessitats i el consens d'aquesta gent, que són els que si realment coneixen el carrer, contruir un model de ciutat.

Sempre he dit que les coses grans comencen per fer bé les petites i actualment Igualada està governada per una gent superb i amb una prepotència sense límits, que rendeix culte a les persones de la colla que manega les cireres i res més. Molt poca peça al teler i molta miopia a les olleres.

Les cases es comencen pels fonaments i mai per la teulada. Si no es baixa de la cadira, es deixa de pensar en les fotografies i en construir el mite de la hiperactivitat tant de moda, es corre per no arribar en lloc. S'ha de trepitjar el mon real i viure el dia a dia. La resta són cabòries, com les d'en Montilla del Polònia. Molt bla bla amb paraules que no es sap el que volen dir. No sé com es pot tenir passió per la ciutat quan sols hi ha la recerca d'un aparador, perquè parlin d'un mateix.

Això de ser l'Alcalde més insultat de l'historia d'Igualada, no sé si s'ha de prendre com un merit o no, jo ho deixo al gust del consumidor, és a dir "sense paraules".

Tinc més idees a la ment, però se'm fa tard. Per això he de tancar la paradeta.

Us desitjo un bon cap de setmana, i també un bon Nadal.

Fins un altre.

Josep M. Torras Payerol