La conxorxa dels beneits II

Continuaren amb el títol del llibre la "conjura dels necis" i la meva traducció particular, dons hi ha uns quants polítics que sembla que s'hagin posat d'acord en dir bestieses, volent-nos fer beure a galet a tots.

Fa ja molt de temps que observo una forma particular d'actuar de tots els partits polítics. La seva "factoria entabanadora" de propis i estranys. estudia en cada moment quines serien les explicacions o els lemes que s'haurien de fer servir, com a mesures "d'aborregament".

Recordo de fa uns anys, quan el tema del "Prestige", aquell vaixell que es va partir i va contaminar amb petroli cents de quilometres de la costa gallega, per circumstancies accidentals i a altres, moltes, degudes a l'incompetència dels que manaven en aquell moment, que aleshores eren els del PP.

A la pregunta de perquè el vaixell no es va portar al port de la Corunya, per intentar de reparar-lo allí, la resposta - de la gent d'aquest partit, rica, pobra, de Madrid, de Barcelona, estúpida o intel·ligent - era sempre la mateixa: "que volies, què s'hagués partit el vaixell al port de la Corunya. Quin desastre!" I es quedaven tan tranquils.

Però si s'hi pensa una mica tal vegada hi havien solucions millors. Si no l'haguessin fet allunyar-se de la costa - per pànic i en un intent d'amagar el problema - potser no s'hauria partit del tot o ho hauria fet dins del port. Tothom pot comprendre - reflexionant una mica - que hauria estat molt mes fàcil de netejar, infinitament menys costós que fer-ho en un quants cents de quilometres de costa, i amb danys materials i ecològics molt minsos.

Perquè tota la gent d'aquest partit reaccionava de la mateixa manera i amb les mateixes paraules? Doncs perquè la "factoria d'aborregament" els hi va donar un lema per defensar l'o indefensable. I cap d'ells va voler pensar pel seu compte. És la llei del mínim esforç . I aquesta llei és emprada pels gurus polítics a fi que la gent no ho faci, perquè no els interessa que la gent pensi. És molt millor vendre un lema i ja està. Tots els borregos fan "bee" i així ens va.

Aquest raonament ve al cas del lema que estant intentant posar de moda els socialistes ara que el totxo ja no funciona i estem en temps de crisi. El lema miraculós és "politiques de vivenda social".

Amb aquest eufemisme dient que ells fan polítiques socials! - Quina por! - Ens venen que ara, precisament ara, es faran i/o concediran habitatges, per les parts més desprotegides de la societat. Ens prenen per estúpids o què?

Reflexionem:

- Qui és la gent més desprotegida? Doncs per a mi són els immigrants. Ès la part de la societat amb menys recursos. Per tant és de suposar que totes aquestes ajudes i/o habitatges aniran a parar als nou arribats. O en coneixeu de més desprotegits que aquests? Per qui seran? Pels Nord africans, pels de l'Àfrica Negra, pels dels Països de l'Est o pels Sud-Americans?

- Donaran els bancs crèdits hipotecaris per aquesta gent desprotegida? Amb quines garanties? Diuen els polítics que en cas que no puguin pagar serà l'estat qui es farà càrrec de les hipoteques. Des del moment que son la gent més desprotegida hi ha un 100% de seguretat que no podran pagar. Aleshores que faran amb ells, quan no puguin pagar? Els fotran al carrer i buscaran altres desprotegits?. De què carai estan parlant?

- Com "collons" es pot parlar de construir vivenda social en un país que en aquest moment hi ha més d'un milió d'habitatges per vendre? Cap en alguna ment serena, aquest despropòsit? Quan es construeix habitatge protegit aquest només és un percentatge d'una promoció. Augmentarem el pàrquing de vivenda lliure amb aquest "projecte", empitjorant la situació d'habitatge sense vendre?

- Perquè es parla ara de vivenda social i durant el boom del totxo, els polítics de les diferents administracions s'han dedicat a aprofitar la situació, ingressant per llicencies d'obres, per re-qualificacions - clares o fosques – a dojo, gastant a mans plenes i ara que s'ha acabat el xollo, correm-hi tots a fer vivenda social?

- Si haguessin començat a fer habitatge social o a alliberar terreny per vivenda fa 8, 7 o 6 anys, la situació actual no seria la que és. Per tant de què parlen ara? De protegir els seus amiguets constructors perquè ara ja no guanyen diners a cabassos o a protegir-los perquè son còmplices de la situació i els hi deuen favors? Tornarà algun d'ells els diners que guanyaven especulant vilment amb la condescendència i aquiescència dels polítics? Perquè "cony" els hem d'ajudar amb els calers de tots ara?

- A qui pretenen enredar parlant de polítiques progressistes aquesta colla de vividors del sistema? Perquè fan servir tots ara el mateix lema?

S'ha de demanar responsabilitats a qui ha deixat, per estupidesa, deixadesa, o per foscos o no tan foscos interessos, que la situació arribés fins ací. O és que volen fer ara de germanetes de la caritat? Són culpables per acció, omissió o per complicitat i entre tots els hauríem de fer saltar de les cadires a las que estan tan aferrats, i no deixar que amb l'eufemisme vivenda social o polítiques socials encara ho enredin més encara. Que de savis o intel·ligents ja han demostrat que no ho són i l'estupidesa és quelcom que no té límits.

Els lemes pel que veig, s'inventen a les factories d'idees dels partits, perquè els seus fidels aborregats, donin explicacions que semblin coherents sobre desastres que ells mateixos han provocat. Si despullem el "Prestige" de connotacions ecològiques i al boom del totxo de connotacions socials, els dos son un gran desastre econòmic i els que van deixar que succeís no haurien de seguir estant al front dels designis de tots, perquè son nefastos per la ciutadania.

En fi que "la conxorxa dels beneits" hauria de ser desarticulada d'immediat per la societat civil, abans que ens hi fem més mal tots plegats. Sabeu allò que diuen que es pitjor el remei que l'a malaltia, dons això.

"Bon appétit" i fins un altre.

JOSEP M. TORRAS PAYEROL