dilluns, 1 de desembre del 2008

El Newton se’ns ha mort aquesta matinada.

Si ja sé que és un gos, el meu, el nostre, però m'ha ferit l'ànima. Aquest company fidel, bon amic, sempre agraït, que només demanava afecte, sortir a passejar i menjar, sempre demostrant la seva gran alegria al veurem, el seu remenar la cua i les seves llepades a la ma. Aquest company tan lleial, tan noble, tan intel·ligent a la seva manera, m'ha deixat.

Ploro per dins per no plorar per fora, tinc el consol que em queda el Quillo, una alegria desbordant, una força de la natura, una dolçura de company, un veritable "quillo". 

Però per sempre més quedarà dins meu, un buit, un lloc no ocupat, preservat per ell, en Newton.

Simplement aquest és el meu homenatge i sentiment en vers a ell.

Adéu company! Fins sempre!

Josep M.


3 comentaris:

JoRGH ha dit...

vaja...
em sap greu,

ànims!

Josep M. Torras Payerol ha dit...

Gracies Jordi,
Els ànims hi son, però es dur.
Josep M.

Francesc Puertas ha dit...

No fotis. No ho sabia. Em sap greu Josep M.