Anar a dormir tard i a més escoltar bestieses, o un plè de l’Ajuntament.

Sota la direcció d'orquestra del Dr. Riba, i amb la inefable col·laboració del solista Sr. Calbó, l'Ajuntament va aprovar el refinançament del 30% del deute de l'Ajuntament a 10 anys uns gens despreciable € 12.000.000. Això comporta un increment dels interessos de més de 1.300.000 € a pagar entre tots els Igualadins. Això si, i perquè no es noti tant i per alleugerir la feixuga càrrega del ciutadà amb una carència de 2 anys. Quina casualitat! fins les pròximes eleccions. Així no arriben desgastats, i si no les guanyen els que arribin ja es trobaràn el mort, i si les guanyen tenen quatre anys per veure si ho poden refinaçar de nou, clar que amb els interessos i les pèrdues acumlades afegides.

Veiem perquè s'arriba a la necessitat de refinançar. Entre molts exemples començarem pel mateix plè on en un altre punt es demanava l'acord per tal de tramitar un crèdit de 1.100.000 € per comprar la part d'edifici que avui té llogat Hisenda. Per justificar la inversió en Riba feia servir la següent perla: "És una ganga. Té un retorn del 15% perquè ho te llogat Hisenda i per tant és una garantia" (perpetua)? El comprara PHIMA amb un crèdit (perquè l'Ajuntament no ho pot fer directament, perquè legalment ja no es pot endeutar més). El problema esdevé quan recordem que l'objecte de PHIMA era fer funció social, i ara veiem que és un vehicle per seguir endeutant-se i és justifica amb uns beneficis que es diuen "assegurats" que de ser-hi sembla una formula molt especulativa i la recerca dels diners purs i durs. Veurem, o potser no, els comptes d'aquesta entitat? Resulta que les companyies immobiliàries d'Igualada són molt incompetents ja que no han sabut veure aquest negoci tan bó. Us descric un comentari d'una persona del públic: "Dir no, a comprar aquest edifici es de tontos". Clar que el ciutadà en qüestió era el pare del gerent de PHIMA, ex concessionari de l'Ajuntament d'Igualada, d'ADN socialista pur i acostumat a xopar de la mamella. Molt progressista tot plegat.

Sorprén que el Sr. Riba faci servir l'argument de que gràcies a aquesta compra el patrimoni de l'Ajuntament augmenta en € 1.100.000. Caldria dir que s'augmenten els actius, perquè això es compra amb un prestec (per tant assumint un deute) i el patrimoni no canvia. Seguint la mateixa lògica del Sr. Riba si l'Ajuntament s'endeutés per € 500.000.000, o per molt més per comprar uns edificis del mateix import, ell ja conta que l'Ajuntament seria més ric. Ja anticipa que entre tots els ciutadans ho pagarem, amb més o menys fatigues i anys. Per això la llei limita l'endeutament de les administracions, i per "saltar-se" aquesta barrera l'Ajuntament crea societats com PHIMA.

En Calbó quan li peta (perquè li va bé) explica que senzillament es segueix el que diu la llei en el refinançament. I en canvi quan li convé - com en el cas de la negativa de concedir la zona comercial a una part del famós WTC - resulta que la llei no és justa, i dóna les culpes al conseller Huget, a Esquerra i al senyor distret que passava pel carrer en aquell moment. Sorprén que no es medeixi de la mateixa manera la llei que fa servir per parlar del refinançament i la que el Sr. Huget utilitza per negar la zona Comercial al WTC. No sembla que es pugui fer d'escolanet a la processó i repicar les campanes a l'esglèsia en el mateix temps.

WTC és un altre exemple de bon govern i previsió, si nó hagués costat diners. Quina cagada! No se sap encara si hi ha un plan de viabilitat a dia d'avui, quan es va portar al plè al 2006 el cap d'Esquerra es va queixar de que només hi havia dos folis de paper. Clar que el projecte només comportava una inversió de 70.000.000 €! (la inversió més gran que hauria fet l'Ajuntament de manera directa) Ara, pel que sembla, ni tan sols es van assegurar de que es podia fer allà on ells proposaven. Tampoc el projecte sembla que tingués viabilitat financera. Però es fa fer concurs d'idees i ja es van gastar diners. Ningú explica massa quans, no sigui que els pugessin els colors, però estem parlant de paraules majors, amagades per aquesta colla de sapastres. De moment se sap que s'han pagat, o compromés a fer-ho, 2.500.000 € pel projecte. I sembla que no sigui cap calé perquè ningú es va assegurar de mirar si el solar era l'adequat, què s'hi havia de posar, com s'hauria de gestionar… Dit de manera senzilla. El que comptava era tirar endavant com sigui sembla que seguint la màxima tradicional de qui toca oli els dits s'unta. En fi una professionalitat i uns criteris empresarials senzillament espaterrants.

Estan tan acostumats a fer i desfer que ni els calia assegurar-se de que el terreny fos apte per l'ús que volien donar-hi i ara, desprès de tres anys i un munt de diners llençats, s'adonen de que literalment l'han cagada. Clar que sempre els queda el recurs de donar les culpes als altres. Quina coherència i quina por veure en mans de qui estan els diners dels Ciutadans.

I ja no parlem del projecte d'Outlet el de Can Riba (Ostres! Vui dir de can Roca). Si us recordeu es va preparar amb totes les presses d'aquest mon (tres setmanes) i la propietat amb les vinculacions i connotacions de tots conegudes, anant en contra dels qui sempre l'havien demanat (FAGEPI) que finalment havien pogut fer un projecte a Odena. I ara, després de tenir el terreny ja requalificat amb aquestes premisses, resulta que no els hi aproven. Clar de tirar endarrera la requalificació ni se'n parla, potser per les connotacions abans esmentades, perquè no s'ha de ser malpensat en una manera de fer, on dels favors se'n diu progrés.

No es va fer ni cas de dues alternatives a la proposta presentada pel govern, Una era de CiU i l'altre d'Esquerra. Convergència proposava que SIMA tornés els diners que l'Ajuntament va aportar en una ampliació de capital per valor de € 850.000 per fer un pàrquing a la plaça de les Tortugues que ara no es farà. La proposta d'Esquerra era dissoldre quatre empreses inoperants que tenen un capital de € 700.000. Les dues propostes eran clares i senzilles. No calia fer tanta despesa adicional amb la refinanciació i es podia ser més curós amb els diners. Clar que aleshores algú dels que juga al Monopoli potser no tindria cromos.

En Riba va demostrar una vegada més els seus "grans coneixements i tarannà" fent el més difícil cada dia. No sé com una persona que ja s'afaita pot dir-li al al cap de l'oposició que no és conseqüent que demani a una consellera de la Generalitat que apreti a les entitats financeres perquè donéssin crèdits als empresaris Igualadins i que, en canvi, no vulgués donar suport a la refinanciació del deute del l'Ajuntament. En Cela li diria que confón "el culo con las témporas". Però clar segurament no estigui entre els llibres que llegeix, si és que en llegeix.

Sembla que emprar aquests arguments és voler tractar a tothom com si estigués en une parvulari. I ho fa una persona que per la seva responsabilitat hauria d'entendre el que és donar exemple. I més en moments en que molts han de fer reajustaments de personal per culpa de la crisi, o per gestions poc prudents. Molts són els que han reduït despeses mentre que a l'Ajuntament no hi ha cap signe d'això. Segueixen els càrrecs de confiança (alguns de familiars oi Sr. Calbó?), les targes de crèdit i les despeses supèrflues, entre les que destaquen els freqüents àpats regats amb bons caldos.

Fer servir arguments de política social - tan per part de l'Entesa com el PPc - per justificar el refinançament del deute m'han semblat patètics. Això no és una política que tot s'hi val. Els diners no tenen color, i dir que gràcies a aquest refinançament els estudiants tindran € 15 per comprar llibres, o que es podrà fer un Centre Cívic (d'aquells que s'inauguren abans de les eleccions) o d'altres beneiteries sona a escarni. Si es fessin les coses bé, tot això hauria d'entrar dins del pressupost normal.

Amb refinançament o sense, es podràn fer coses, si no hi ha la gestió nefasta de l'Entesa, recolzada amb tota la cara dura pel PPc. Per contra s'està portant a l'Ajuntament - i amb ell a tots els ciutadans - vers un endeutament mai vist. Amb aquesta forma de gestionar els recursos, tal com els va dir el cap d'Esquerrra, si estiguessin en l'empresa privada – a la que sempre volen emular - ja estarien fent un concurs de creditors o s'haurien de declarar en fallida. Però ves què els hi expliques. Ells tant "panxos" refinançen amb la seguretat de que els Igualadins som bons avaladors i ja pagarem els desgavells que ells estan fent. Aquesta és la diferencia entre una empresa de veritat i el que fan aquests empresaris de saló.

En una ocasió el Sr. Riba va etzibar al cap de l'oposició si li feia por l'envergadura dels projectes empresarials endagats per l'Entesa i el PPc. Si m'ho hagués preguntat a mi li hauria contestat que no sols em fa por sinó pànic. I no pels projectes, sinó pels qui els volen executar.

És trist que a Igualada amb els problemes que tenim, tinguem a més aquests dirigents. Si trobessim un programa d'ajut potser els podriem enviar a a explicar contes a l'Africa. Potser allà estarien encantats, faríen obra social i deixaríen de fer desgavells aquí. Però això és somniar despert. No és cap conte, encara que hi hagi qui en visqui.

Ufff, que llarg! Fins un altre.

Josep M. Torras Payerol