Crònica del ple “és un dir” d’aquest mes a l'Ajuntament.

Últimament m’he creat una obligació d’assistir sempre que pugui als plens de l’Ajuntament, mes que res per curiositat i per intentar comprendre quelcom que atenuí la meva perplexitat de com temes que al mon real, son resolts amb responsabilitat, professionalitat i coherència “no pas política”, ací es poden resoldre “es un dir” amb una banalitat, superficialitat i un “jo soc el puto amo” que fan esgarrifança. A més de veure que tots els temes importants a aprovar son absolutament precuinats amb especies peperas i alguna vegada molt poques amb essències ecològiques, es com una estranya maionesa que és fa lligar per força.

En aquest ple si més no va passar quelcom sorprenent, és va retirar un punt relacionat amb la remodelació de la xarxa de transport a la conca d’Odena, hi devia haver alguna falta de rigoròsitat habitual o algun error flagrant, perquè és retires d’aquesta manera, em consta que va crear certa fricció en el equip de no-govern expressió molt emprada per l’oposició.

Després de uns quants punts en els que la placidesa va imperar, en va arribar un en el que es parlava de l’ubicació definitiva del complexa esportiu del Puigcornet, l’oposició ha demanat “realment és picar pedra” que es traslladés uns quants metres la seva l’ubicació a fi d'evitar la tala de 121 arbres, que van ser marcats amb una creu, que sense fer cap referència històrica, vol dir que estan condemnats, aquesta demanada va se menyspreada per el partit en el govern dient que ho compensaven amb altres plantats per exemple al carrer del rec “a la riera i ha moltes canyes” no sé si aquesta es la zona verda que Igualada vol i necessita. També cal esmentar que tots els arbres del pati del antic hospital seran talats a fi de ubicar-hi el mercat provisional de la Masuca, l'apèndix ecològic del equip Municipal “ni mu” deu ser que te certes raons per deixar que Igualada s’estigui convertint en una ciutat de asfalt i ciment.

El plat fort del dia va ser una modificació de crèdit del últim pressupost de l’Ajuntament 1/08, això promet perquè sembla que enguany en hi hauran 3 més a fi i a efecte de fer equilibris financers o és diu “enginyeria financera”? O sigui fer oscil·lar els diners fins que ens quadri el balanç.

En resum euro mes euro menys 1.700.000 la major part dels quals son per les sàvies inversions de l’Ajuntament en el “conxorxi”, que cada dia es va fent mes important i per tant cal desviar diners del pressupost ordinari a fi de aprovisionar fons per al Grup Juan Palomo, € 377.000 per l’empresa de comunicació, € 340.000 per l’empresa de serveis funeraris, etc. Ah! Em deixava uns terrenys o edificis al carrer Santa Anna per valor de € 600.000 que ho fan ballar entre el Ajuntament i la empresa Municipal PHIMA, també reben una subvenció de la Diputació € 200.000 – els amics son per això – que sumada amb algun altre transvasament!? “perdó, moviment puntual de diners” els hi permet saldar el desgavell pressupostari que faria que estiguessin fora de la llei, caminar per la corda fluixa porta això.

Només uns petits comentaris, el Dr. Riba i un dels seus no-socis diuen que els diners que treuen d’altres partides, que eren valides al Gener i ara ja no ho son, no es poden tenir a la nevera i que això de les empreses es una bona inversió, si saben tant de empreses els hi recomano que juguin a la borsa “amb els seus” o que expliquin a els “pobrets” empresaris d’Igualada com se fa per aprovisionar-se amb capital social i fondos sense treure ni un “duro” de la butxaca, la conferencia la podrien fer a la UEA i els hi asseguro que omplirien. El dir que hi ha un crèdit sobre el pàrquing que pagaran els ciutadans-usuaris, ho considero una ofensa a l'intel·ligència, qui es pensen que ha avalat el crèdit sinó els mateixos ciutadans, o és que vostès tenen carta blanca al banc i si la tenen avisin, que ens en aprofitarem tots.

Conyes apart fer competència a empreses de serveis que ja existeixen en el mon real, amb diner públic se'n diu “competència deslleial” axis de clar i axis de senzill, que vol dir que els del govern dels no-socis, fan com els jugadors d'advantage, jugant amb cartes marcades i no els vull sentir més de dir que el pàrquing de pagament del nou Hospital es un servei, “es la llei de l’embut” quan i han molts altres Hospitals sense anar mes lluny el de Vilafranca que no fan pagar, com sempre dic que si hi ha quelcom molt necessari, es posa dins el pressupost Municipal i prou de despistar al personal.

Finalment i me’n vaig perdre una bona part per protecció mental, hi havia una moció del _PPCPP i una re-contra moció d’esquerra que resumint, volien que s’instés al govern de la generalitat a trobar un local per els avis del Casal a fi de acollir-los provisionalment, mentre s’enderroqui i es construeixi el nou, per no cansar als lectors i no sé si els avis tindran a hores d’ara el problema solucionat, però els hi asseguro que durant mes d’una hora és va discutir allò que es diu en castellà de “si son llebrers o podencs” al final resulta que tots estaven més o menys d’acord, però als presents se’ns va voler dir que fer política era “marejar la perdiu” i la perdiu no sé, però jo vaig acabar ben marejat. De veritat crec que les mocions hi sobren, però ja se sap la política “is diferent” del mon real, només es tractava de trobar una ubicació provisional pels avis, que ho faci qui l’hi correspongui a temps i prou, ni més ni menys.

Bé per avui ja en hi ha suficient i perdoneu si em deixo quelcom d’important al “tinter”.

Passiu bé i fins un altre.

JOSEP M. TORRAS PAYEROL

PD: Em descuidava de dir que al costat del saló de plens hi ha una saleta amb televisor de “plasma” dels grans, des de la que es poden seguir els plens i per cert me'n vaig adonar que deu ser pública, dons hi havia gent que jo sàpiga, no té cap càrrec a l’ajuntament, així dons faig esment que si algun ciutadà se l’hi fa feixuc seguir els plens des de les rígides cadires saló, el pot veure més relaxat des de la sala VIP, la Coca-Cola no se si hi entra o te l’has de portar de casa, però en esteu convidats a fer-ne us, a fi que tots els ciutadans tinguem els mateixos privilegis.