D'ací i d’allà.

La batalla de les zones blaves a Igualada.

Que no decaigui ningú. Hi ha que creu que una vegada s'aplaqui la controvèrsia i es fongui la polseguera, tots a pagar i callar. Però la verdadera batalla encara no ha començat. Penseu que el "faraó" que mana per decret, té en contra tota l'oposició i una ciutadana que ha recollit directament del poble més de 10.000 signatures. Més recolzament que mai ha tingut cap Alcalde d'aquesta ciutat. Si s'ajunten les dues coses, més d'un quedarà sorprès de la força que dona l'unió. Doncs el que atorga el poder és el poble. I tal com la dóna el pot treure. No és un xec en blanc

I us puc ben assegurar que el poble no està al costat d'aquests superbs regidors d'Entesa en aquest afer. El joc d'escacs ha començat. Les peces estan col·locades i els jugadors a punt. Aquesta vegada jugarem amb rellotge i segurament serà una partida llarga. No serà un torneig de ràpides, sinó un campionat amb tota regla, i jugadors de fons.

Aquí no si valen exhibicions de gall d'indi encara que sigui reial, ni les sortides de pallasso "savi" del circ. El joc serà seriós i els jugadors verdaders professionals. Les trampes ja no seran admeses i el que passa per ser el campió pot veure com no pot utilitzar els subterfugis, que ha fet servir fins ara i pot perdre el campionat.

La diversió està assegurada, per tant aneu ocupant els llocs més propers a l'escenari, i prepareu-vos per veure un bon espectacle.

El "faraó" pot perdre les atribucions que s'ha apropiat i les regles del joc seran les que diu la llei. Les zones blaves, del tauler seran blanquejades i es restituirà el poder del poble.

"Alea iacta est". La sort està decidida.

Esteu tots invitats.

Com fer de l'estupidesa un art.

Hi ha un conseller al govern i no donaré mes pistes - no fan falta - que converteix les seves paraules en un manual de com no s'han de fer o dir les coses, encara que ell està convençut que ens poc empapussar a tots.

Pocs dies enrere vaig escoltar a la televisió, que el gremi de taxistes - que amb això del cotxe s'hi guanyen la vida - que amb les limitacions de velocitat gastaven un 4,7% més de gasoil. Dons bé dos dies desprès sortia aquest personatge - el que l'any passat va ser el mag de la gestió de l'aigua - i es vantava que les reduccions de velocitat a les entrades de Barcelona han fet que la qualitat de l'aire sigui un 11% més bona - sobre tot en partícules grosses en suspensió - i aquesta vegada sense l'ajuda del súper computador ni de l'inefable Baldasano.

Aquest individu, que fent de periodista potser ja no tindria feina per manipulador, es veu que no se n'ha assabentat de res. Ni que amb la crisi moltes empreses industrials tanquen o redueixen les seves activitats i que circulen molts menys cotxes - cosa que poden constatar molt fàcilment. La mesura tal com esta establerta, només serveix perquè els "pijo-progres" o "power-flower" justifiquin la seva manca d'intel·ligència i capacitat gestora. Però clar, ell continua volent fer entrar el clau per la cabota. Fa com diu l'amic Octavi, sil·logismes al revés. Agafa la conclusió a la que vol arribar i desprès fabrica les premisses, a l'igual que va fer amb la crisi del l'aigua. El problema, d'aquesta forma, de tant prendre'ns a tots per "curtets", el fa víctima de la seva pròpia trampa. I ara ni els "curtets autèntics" se l'escolten.

La gent diu: Deixeu-lo pobret. El seu mal, no te cura.

Finançament i el comte de l'enfadós.

Em penso, i corregiu-me si m'equivoco, que la presa de pel, ja fa massa que dura. Estic cansat que sent víctimes ens facin passar per botxins. Tan difícil és deixar-nos de romanços? Ja es veu el que ens aporta el nou Estatut i el que dóna de sí ser espanyols, tots desiguals davant la llei, depenent d'on siguis, basant-se en la Constitució d'" ells".

És hora de demanar un concert a la basca. Mes senzill no pot ser. Catalunya ho recapte tot i després paga pels serveis prestats per part de L'estat. Això si, sense pagar res per duplicat. I de propina si volen, també un cànon de solidaritat. Però decidit i aprovat en el Parlament català, de manera semblant a com funcionen els Estats Federals Europeus, com Alemanya, ni més ni menys.

Perquè per si algú no se'n ha assabentat el feudalisme ja fa molts anys que no existeix i el "dret de cuixa" tampoc.

Tant costaria aplicar quelcom que ja està definit i funciona? Hi ha ganes realment d'arreglar el "espoli" al que hem estat sotmesos durant tant de temps?

Que els qui els hi pertoqui facin el que cal, doncs tots tenim el dret constitucional de ser com un Basc o un Navarrès normal.

Que de tanta comèdia ja en tenim els "bemolls plens" i se'ns pot acudir alguna bestiesa.

Per avui ja en hi ha prou.

Bon diumenge i gaudiu-ho a pesar de la pluja.

Josep M. Torras Payerol