Molts us preguntareu perquè aquest beneit parla avui de Ciències. Doncs mireu, les ciències eren la meva passió de petit, i de no tant petit. Els experiments físics i químics formaven part de les meves activitats habituals - no en va vaig dedicar alguns anys a les químiques, sense acabar en ser titulat, doncs vaig escollir el camí més fàcil, que és el de ser autodidacta i així no haver de donar comtes a ningú - i fomentaven el meu interès per descobrir el perquè de les coses i les meves inquietuds d'alquimista. Finalment m'he dedicat a vendre pells pels adobers i a informàtic afeccionat. Mai se sap on pots anar a parar quan ets un enamorat de la llibertat que treballa com "free lance". Podria haver estat també un home orquestra - no ho feia malament - però la tafaneria intel·lectual fa que es vulgui saber de tot i per tant mai acabes sent un especialista en res. Simplement un perfeccionisme, predisposat sempre a aprendre, explorar nous camins pensant que el final encara queda lluny. Dons bé una vegada fet aquest "flash back" anem al tema del que us volia parlar. He intentat analitzar les actuacions de l'Ajuntament d'Igualada amb metodologia científica, encara que sigui feta per un amateur. Per tant comencem:
Física: Os heu fixat amb l'obsessió que té el Ajuntament d'Entesa en posar pilones als carrers? Si no estes segur que no és el cas, pensaria que el Grup Fàbregas - grans professionals del ferro colat - tenien "quelcom especial" per aconseguir un client tan fidel. Però si aquest no és la causa cal seguir el protocol i cercar-la en un altra lloc.
En la web del fabricant - en Fàbregas – es diu que aquestes pilones han estat dissenyades per Carles Crespo i Veigas, arquitecte Municipal i s'anomenen ves per on com el meu blog "Aqualata". No sé de les qualitats d'aquests estris, però no semblen ajustar-se al que seria desitjable en qüestió de seguretat vial. En Física diuen que la pressió es força per superfície. Doncs bé les pilones tenen un cos triangular - per tant tres angles vius - que acaben en una aresta que pot resultar molt perillosa si alguna persona té la desgracia d'ensopegar i, o pitjor si hi impacta. El mateix si es tracta d'un vehicle. Si el cop es fa en l'angle viu, la regla física de (Força per superfície) segur que augmentarà de manera sensible el cost del xapista. És el principi de la destral, molta força aplicada contra el fil, fa que els llenyataires puguin tallar arbres, o els claus que es claven perquè la força exercida s'aplica sobre una superfície molt petita, la punxa.
Normalment en les ciutats es posen pilones rodones acabades en una bola – com les que hi havia abans, amb escut de la vila inclosa – però que en el cas d'Igualada s'han substituït per aquestes de disseny. Clar que també hi ha el principi dels vasos comunicants i potser hi ha alguna raó, que seria fàcil si algú expliqués si hi ha algun royalty o compensació per part del fabricant al dissenyador. Això sol ser freqüent en els bons dissenys, però en aquest cas la proliferació de pilones "singulars" igualadines i la coincidència entre adjudicadors i creatius escampa una pudor - que no de qualitat del aire - que denota que hi ha alguna cosa que caldria airejar.
Química: Aquesta setmana he llegit a La Veu una entrevista del amic Singla a la regidora de medi ambient, Conxa Castells. Sembla ser que els únics culpables de la qualitat del aire a Igualada siguin els adobers. Doncs fa esment que la pudor que feia la depuradora, arribava fins els aparells de la plaça de la Masuca i feia saltar les alarmes, a causa de l'àcid sulfhídric.
Bé primerament aclarir que la qualitat de l'aire no depèn solament de les partícules de sofre en suspensió, que no crec que arribessin a la plaça de la Masuca, com per poder-les mesurar. La qualitat del aire es mesura per altres factors, entre ells les altres partícules en suspensió generades per les calefaccions, les indústries pesants i majorment pels vehicles. Però clar per l'Ajuntament s'ha de trobar un culpable i els adobers són unes bones víctimes. El que és evident ès que si els socialistes que governen a Igualada, i també a la resta d'institucions de Catalunya en temes mediambientals, no miren d'alleugerir la càrrega que significa el cost de la depuradora pels adobers, aviat no els hi podran donar la culpa de res.
Potser seran set-cents llocs de treballs menys. però a lo millor la regidora dels miracles empresarials - Mª Àngels Gabarró – en farà algun i els col·locarà en un lloc més segur i menys pol·lucionants.
Només unes petites apreciacions, el pH no és mesura per graus, simplement hi ha una escala del 1 al 14, que indica l'acidesa o basicitat del líquid analitzat i el set és el punt neutre. Per sota de set el líquid és àcid i per sobre bàsic. L'aigua quan es converteix en gas se'n diu vapor d'aigua i això simplement es mesura com contingut d'aigua en l'aire, o el que és el mateix, tant per cent d'humitat. I això ni fa que l'aire sigui millor o pitjor, simplement més humit o menys.
Evidentment les emissions d'una depuradora no tenen l'olor del Chanel. Són emissions àcides o bàsiques que si es neutralitzen produeixen olors a sals de diferents metalls. Que la depuradora rebi el mateix volum d'aigües residuals no vol dir que les aigües facin més o menys pudor, ni que els adobers no notin la crisi. Si us plau Conxa, quan parlis amb la premsa fes que el meu amic – l'inefable Miquel Vila - t'escrigui el discurs, perquè no cal dir bajanades ni evidenciar tanta ignorància en una persona que vol passar per ser una entesa. Que sigui de l'Entesa no vol dir res més, oi?.
Matemàtiques: En Aymami ha sortit aquesta setmana al pas d'un ball de xifres sobre les subvencions que obté el Ajuntament d'Igualada de les diferents institucions. Bé, fent servir els números que en Aymami dona per bons, els teòrics, que no els reals de la Diputació i també donem per bons com que no els protesta, els de Generalitat i els de l'Estat. Agafant una fulla de càlcul i fent comparacions resulta que Igualada està absolutament a la cua de les subvencions:
No cal ser un gran matemàtic per esbrinar que som els darrers... i que malgrat els pocs que ens donen encara ens podem permetre el luxe de bulevards de pagament i més zones blaves. Clar que aleshores estem com estem. No cal esforçar-se en obtenir diners si els seus ciutadans poden pagar el que se'ls exigeix en impostos directes e indirectes. En fi una mala forma de govern o dit d'una altre manera, una mala administració dels recursos, per mandra, per supèrbia i per autoritarisme. El problema és que aquestes actituds repercuteixen a la butxaca de tots els ciutadans.
En fi les ciències no són exactes, però fan una fotografia molt aproximada, de les mans en les que estem i no són precisament d'una gent que sàpiga de ciències o fen-t'ho més senzill, de sentit comú o "seny" i com he dit abans la ignorància és molt atrevida.
Bon diumenge a tothom i fins un altre.
Josep M. Torras Payerol.
PD: El post d'avui el dedico a en Toni - no precisament en Pamies - ell ho sabrà apreciar
PD2: Ja he esbrinat el perquè el sulfhídric arribava fins els aparells de mesura de la Masuca i altres llocs d'Igualada. La causa era deguda a què com que les clavegueres d'Igualada estan tan ben fetes, en alguns embornals no si van col·locar sifons i aleshores, l'olor a sulfhídric (ous podrits) es transmetia pel clavegueram i arribava fins a llocs inversemblants d'Igualada. Clar que la culpa no era dels adobers, sinó dels amics de la Conxa a l'Ajuntament, responsables de les clavegueres Uf! Quin descans!!.
Entrades
2 comentaris:
Hola amic Josep M, gracies per dedicar-me la primera part del teu posit, com que tu escrius millor que jo, un altre dia parla del MANTENIMENT dels ferms dels carrers, exemples: Pl. España (plaça dels porcs com es deia abans),C/ Roca C/ del Carme aquests son uns de tants, pero son els que tinc mes a ma per veure-ls.
AHHHH Tambe felicitar-te a tu i a tots els que estan promovent i col.laborant en la recollida de firmes contra la zona blava.
El proxim dia que ens veiem et parlare dels arbres assesins.
Fins aviat
Amic Toni,
Tinc el sa costum d'atorgar "al Cèsar el que és del Cèsar i a Deu el que és de Deu".
El que escric millor que tu està per veure, jo fa poc temps que escric i espero millorar molt en el futur, tu podries fer el mateix, "la funció crea l'òrgan".
Per la meva part haig de reconèixer que tinc un amic que em correteig l'estil i a vegades fa més entenedores les meves idees, que sense deixar de ser meve,s queden millor expressades, de passada vaig aprenent una mica d'aquest ofici d'"escribidor".,
Gracies per tot i a reveure.
Publica un comentari a l'entrada