El pal i la pastanaga o només el pal?

Avui, desprès de uns quants dies sense escriure, us poso una llarguíssima discussió, sobre un post en el blog del meu amic Pol Gomà i de les respostes sobre el mateix, en les que he participat activament, tal vegada amb una duresa excessiva però no tolero els venedors de veritats, per suposat que no és en Pol.

Imposar el català

Esforçar-se perquè una llengua cooficial a Catalunya no tingui una tercera hora lectiva, no permetre als pares escollir en quina llengua escolaritzar els seus fills o pretendre obligar a les empreses cinematogràfiques a modificar el seu producte per arribar a una paritat, inexistent en els dos primers casos, diu molt del provincianisme dels catalans -o dels nostres polítics, com a mínim-.

Blindant el català des del Parlament només s'aconseguirà que els castellanoparlants el vegin com un idioma imposat, i que s'ha d'aprendre "per llei"; la única forma factible i objectivament correcta de donar al català -i a qualsevol altra llengua- un paper protagonista en aquesta pel·lícula és fomentant la creació, i no l'adaptació.

Només agafant el timó i dirigint els esforços legislatius actuals cap a ajudes útils als nostres escriptors, cineastes i músics i en la difusió de la seva obra podrem aconseguir que el català recuperi el prestigi que tenia, perquè com bé diu Ignasi Guardans, "La llengua catalana està morta si l'hem de protegir només els polítics (…). O el deure de defensar el català a Europa l'assumeix el conjunt de la societat catalana o tindrem l'enorme satisfacció d'estar emprenyats periòdicament però no aconseguirem res".

Pol Gomà

Aquesta entrada va ser escrita el on dimecres, març 11th, 2009 at 10:48

42 Responses to "Imposar el català"

Edgar Says:    

març 11th, 2009 at 16:12

això està bé, no volem parlar el castellà perquè ens l'imposen i nosaltres volem imposar el català. anem bé

Arnau Rius Llorens Says:    

març 16th, 2009 at 23:27

Quina VERGONYA. Quina VERGONYA, déu meu.

I mira que semblava que CiU estava canviant, auto-odi a dojo… ni el PSOE defensa això.

Pol Gomà Says:    

març 16th, 2009 at 23:39

@Arnau, no entenc el teu comentari, a veure si podries explicar-te millor.

Gràcies

Arnau Rius Llorens Says:    

març 17th, 2009 at 17:18

Tu no ets catalanista, fas el joc al lerrouxisme més fàcil.

Amb aquest post has escopit a la cara del president Pujol i de la seva genial immersió lingüística, a la seves toves però efectives lleis des normalització (que ve de normalitzar, cap llengua és menys vàlida que cap altra) com la llei dels cartells dels establiments comercials o la televisió nacional que ell creà amb diners públics. Has escopit a la cara de tots aquells estimats andalusos que han fet l'esforç d'adaptar-se lingüísticament al país, a totes les parelles lingüístiques, al Pompeu Fabra i a tothom que ha lluitat per la perpetuïtat en el temps del català.

No sé quants anys tens però justeges en història, la llengua del principat de Catalunya no és el castellà, per molt que sigui coofical. Sinó que la llengua de la nostra terra és una llengua que ha estat minoritzada des de fa més de 300 anys i que ha sofert atacs militars directes per part de la comunitat castellanoparlant, és diu "català", que provincià tot plegat, oi?.

Després de la transició, després de molts anys sofrint la persecució del franquisme, el català havia de ser impulsat per les institucions i per això van lluitar tots els partits amb una mínima consciència nacional i dignitat, inclòs el PSOE. I ara, surts tu i et carregues d'una estacada totes les mesures que hem pres històricament en nom d'un lliure mercat de concepció summament barata i buida de discurs. Com coi goses argumentar el liberalisme com a ens anticatalanista, m'agradaria que et llegissin el López Tena, el Quim Monzó o el Sala i Martín.

Ets tot un jacobí acomplexat, si tothom fos com tu, el català només el parlaríem a casa, quins pebrots, després de sofrir 300 anys d'imposicions no tindrem dret ni a legislar la salut del nostre idioma des de la màxima democràtica.

A Catalunya, l'ensenyament en català (i al sortir de la ESO domini total del castellà i l'anglès), o potser trobaries lògic que a Valladolid hi hagués la opció d'escolaritzar en català?

Apa, per acabar et diré que aquest post només el podrien firmar dos partits polítics de l'arc parlamentari català: Ciutadans i PP, m'agradaria saber a quin ets més afí.

T'adjunto una notícia:

La UE elogia el procés de normalització del català i el qualifica d'«excepcional»

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1529966

PD: Fins i tot els cenetistes durant la revolució del 36 tot i tenir un alt gruix d'immigrats recents defensaven una escolarització únicament en català, imagina't.

Pol Gomà Says:    

març 17th, 2009 at 18:25

Primer de tot agrair-te la resposta.

Segon, no intentis definir-me ni encabir-me en un partit polític. Tinc un carnet, però això no vol dir que firmi el 100% del que fa aquell partit.

Tercer: fixa't que defenso el català per sobre de tot, però no mitjançant lleis sinó cultivant-la. Cites a Quim Monzó, un bon exemple del que vull dir a nivell de prestigi i internacionalització.

Em parles d'història. Jo parlo de la situació que tenim ara i de què és més factible i ètic fer per posar el català com a primera opció als nouvinguts -i no tan nous-. Que el català ha estat oprimit durant 300 anys no farà que un immigrant el vulgui aprendre ni li donarà prestigi.

Crec que no em deixo res.

Arnau Rius Llorens Says:    

març 17th, 2009 at 19:21

Pèssima resposta, no respons res ni reargumentes res.

Sobre el teu "segon", ser d'un partit no vol dir compartir un 100% dels seus idearis, és prou evident. Però no pots militar al partit antitaurí i anar a La Catedral, m'entens? No crec que sàpigues gaire on milites. Llegeix-te els estatuts de la teva formació, són incompatibles al 100% amb aquest post.

Sobre el teu tercer: Quim Monzó no hagués publicat en català si no hagués estat per les lleis i les subvencions que les impremtes catalanes van rebre just després de la transició. Si el català no s'hagués fomentat mitjançant la llei i el parlament, el Quim hagués tingut un espai de mercat molt més reduït (summament, més reduït). No és internacional perquè sí.

I ja per últim, em demostres que et falta molt rodatge… no pots entendre el present sense pair (ni saber) la història. El present de fa un segon ara ja forma part de la història. Que el català ha estat oprimit és un coneixement que s'ha de globalitzar i no oblidar, és un factor que condueix a donar-li a la nostra llengua un cop al cul mitjançant les institucions. Només si és llengua vehicular del nostre país (no parlo d'Espanya, eh?) serà apresa pels immigrants i això després de tantes hòsties prohibitives només s'arregla a un hospital anomenat parlament.

PD: Estaria per veure si no se't pot obrir un expedient disciplinari a dins del teu partit per anar predicant aquestes idees de pseudo-odi catalanista citades de la Rosa Diez, l'Albert Ribera o l'Espe Aguirre.

PD2: Espero que no em deixis de publicar cap resposta.

Pol Gomà Says:    

març 17th, 2009 at 19:39

T'hauria de ser indiferent on milito, aquest bloc i totes les meves opinions les signo amb el meu nom, no amb la del partit.

Sobre el Quim Monzó, al mateix text de dalt hi diu "ajudes útils als nostres escriptors". No fa falta dir res més en aquest punt.

Que s'ha de conèixer el passat? D'acord, però vivint el present i treballant pel futur. Molt d'acord amb "Només si és llengua vehicular del nostre país (no parlo d'Espanya, eh?) serà apresa pels immigrants", però crec que lleis com la del cinema són contraproduents.

El postdata l'entendré com un seguit d'errors del teu teclat i no el contestaré.

Arnau Rius Llorens Says:    

març 17th, 2009 at 19:50

Lleis com la del cinema, contraproduents? Si ara mateix estem escrivint en català a la xarxa és gràcies a una llei com aquesta mateixa que critiques, si només s'hagués de fer cas al mercat tot el món gaudiria d'una genial uniformitat cultural anglosaxona.

"Que s'ha de conèixer el passat? D'acord, però vivint el present i treballant pel futur"

Pots constituir una frase més tòpica i buida de contingut per contrarestar-me? De rècord, company.

Que el postdata et faci por no vol dir que no pugui ser cert, al teu estimat Guardans ja se l'ha amenaçat amb expedients disciplinaris. Et repeteixo el que t'he dit, hauries de llegir-te els estatuts d'on milites, independentment de si firmes com a individual o com a membre d'un partit.

Pol Gomà Says:    

març 17th, 2009 at 20:01

Estarem d'acord en que hi ha poc cinema en català i que això s'ha de fomentar, però necessiariament fixant una quota mínima -encara que en castellà hi sigui-?

Ara pregunto jo: No creus que si hagués una forta demanda de cinema en català les empreses ja s'haguessin afanyat en ocupar-la? Per què fomentem la traducció en català i no directament la creació? Què faries perquè tots els que saben català però no el parlen ho fessin?

La frase és un tòpic, però no per això buida de significat.

Repeteixo: T'hauria de ser indiferent on milito.

Jordi Says:    

març 17th, 2009 at 20:12

Ho sento Pol, però cada dia et veig més acomplexat pel provincianisme que no et treus de la boca. Sembla que tinguis por de ser català i d'estar-ne orgullós.

Ja que ha sortit el tema, molts cops t'he preguntat pel partit el que milites i has evadit la resposta. Me la donaràs ara? Si t'has d'avergonyir del partit en el que milites, no cal que en formis part, sigues independent tal com prediques i la teva consciència t'ho agrairà. (Per molt que el partit et doni de menjar…)    

Arnau Rius Llorens Says:    

març 17th, 2009 at 20:21

Perdona, jo sóc un gran consumidor de cine. No tinc més remei que fer-ho en castellà en un 99% dels casos, ningú m'ha preguntat mai si m'interessaria més que les pelis estiguessin en català. El problema és que quan fan estudis de mercat es topen amb el "a mi ja m'està bé veure-les en castellà, total, l'entenc igual", aquest és el teu argument, doncs.

Ara agafa el teu argument i aplica'l a tots els camps de la societat:

Apa, a viure en castellà (ràdios en castellà, TV's en castellà, llibres en castellà, polítics en castellà, parlament en castellà, lleis en castellà, etc.), total, l'entenem igual.Deixem el costós i improductiu català per parlar amb la família, és un trist dialecte localista menys vàlid que les grans i productives llengües com l'anglès, el xinès o el castellà.

Pol Gomà Says:    

març 17th, 2009 at 20:29

@Jordi, no estic acomplexat, simplement no estic d'acord en segons quines coses. Sóc català i m'agrada ser-ho. Si n'estic orgullós? Si, com també podria estar-ne de ser suec si m'hagués criat allà.

No tinc cap problema en parlar del partit polític al que milito cara a cara, no és cap secret. Si no ho poso a internet és perquè no es jutgi la meva opinió abans de ser llegida, tal i com s'ha fet en aquest cas.

@Arnau, et proposo muntar un cine exclusivament en català al costat d'un en castellà. Si el públic deixés d'anar a l'altre per anar al teu, ja tindriem dos cinemes que tindrien alguna pel·lícula en català.

Si la gent escolta Rac1, mira TV3, llegeix l'Avui o literatura catalana és perquè hi ha bons professionals i treballen bé. Per què no ho podem encomanar a la resta de sectors?

Arnau Rius Llorens Says:    

març 17th, 2009 at 20:45

Estem parlant de doblatge, què dius ara de bons professionals? No és comparable, parlem d'explotar produccions fetes lluny de casa nostra.

Si muntes un cine exclusivament en català al costat d'un que només faci pelis en castellà estaràs fent una gran idiotesa. El que has de fer és tenir un sol cine i fer una projecció en cada idioma, anar alternant… de ben segur que no baixa el teu rendiment econòmic, reps una subvenció de la generalitat ultrasucosa i a sobre els mitjans de comunicació et fan publicitat gratuïta, quina inviabilitat econòmica, eh? Ufff…

Si seguíssim la teva lògica després de la transició no s'haguessin publicat mai llibres en català, però l'estímul de la Generalitat va generar el mercat que ara ja s'aguanta per si sol. S'ha de fer el mateix amb el cinema, estimular la oferta que de per si sola resta adormida per opinions racistes lingüístiques (considerant llengües més vàlides que altres) com la teva.

Pol Gomà Says:    

març 17th, 2009 at 20:50

No dubto que la llei lingüística durant la transició era necessària, però aquest article i els meus comentaris posteriors parlen del 2009.

L'exemple dels cinemes era una situació absurda, però on volia arribar és si el cinema en català pot treure mercat real al castellà o si els clients del cinema en català serien nous consumidors.

Arnau Rius Llorens Says:    

març 17th, 2009 at 20:52

El mercat és el mateix, la justícia lingüística és el que motiva al canvi. El que passa és que a tu la justícia lingüística i el català estàs demostrant que te la suen.

Pol Gomà Says:    

març 17th, 2009 at 20:58

Creus que tindria un bloc exclusivament en català, hagués escrit aquest article o hagués creat errors.cat si me la "sua" el català? Per què no pots acceptar que busquem el mateix -que el català sigui vehicular- però que creiem en camins diferents?

Arnau Rius Llorens Says:    

març 17th, 2009 at 21:05

El teu camí porta a la desaparició, per això el teu post coincideix amb la opinió de Ciutadans i PP, no ho trobes sospitós?

De debò que tens tantes poques llums com per estimar de veritat el català i estar a favor de mesures lerrouxistes?

"Esforçar-se perquè una llengua cooficial a Catalunya no tingui una tercera hora lectiva, no permetre als pares escollir en quina llengua escolaritzar els seus fills o pretendre obligar a les empreses cinematogràfiques a modificar el seu producte per arribar a una paritat, inexistent en els dos primers casos, diu molt del provincianisme dels catalans"

De jutjat de guàrdia, li posem aquest fragment a qualsevol persona i li fem relacionar amb algun partit polític i…

Pol Gomà Says:    

març 17th, 2009 at 21:16

Jo he explicat com ho faria jo. Explica'm com ho faries tu responent-me a les preguntes: No creus que si hagués una forta demanda de cinema en català les empreses ja s'haguessin afanyat en ocupar-la? Per què fomentem la traducció en català i no directament la creació? Què faries perquè tots els que saben català però no el parlen ho fessin?

Fes llegir l'article sencer a 100 catalans i n'estic segur que ni em faltaran al respecte com has fet tu ni els semblarà "de jutjat de guàrdia" -la majoria-.

Arnau Rius Llorens Says:    

març 17th, 2009 at 22:19

Què no entens? Em torno a citar perquè no contra-argumentes:

"No creus que si hagués una forta demanda de cinema en català les empreses ja s'haguessin afanyat en ocupar-la?"

El problema és que quan fan estudis de mercat es topen amb el "a mi ja m'està bé veure-les en castellà, total, l'entenc igual", aquest és el teu argument. El mercat és el mateix, la justícia lingüística és el que motiva al canvi. El que passa és que a tu la justícia lingüística i el català estàs demostrant que te la suen. Tot i així les empreses que emeten les grans produccions tindrien guanys en forma de subvencions.

"Per què fomentem la traducció en català i no directament la creació?"

Què té a veure fomentar el cine català amb el gran circuit internacional de cinema? Insinues que no hem de traduir Hollywood, sinó que hem de competir amb ell? xDD

"Què faries perquè tots els que saben català però no el parlen ho fessin?"

Fomentar-lo mitjançant les lleis, com ha dit avui el Jordi Pujol, l'has sentit? Has mirat el TN?

I tu parles de respecte? Respecta primer Catalunya abans de parlar de respecte.

I mira, només has de buscar l'índex de vot de Ciutadans i del PP per saber que 1 de cada 10 catalans li semblarien de jutjat de guàrdia les teves aberracions en contra de la existència del català.

Espero que el màxim de gent llegeixi aquesta conversa perquè quedes ben retratat, com també espero que rectifiquis amb el temps, d'espanyols ja en tenim prou a Catalunya, no ens fan falta més peperos i ciutadans.

Pol Gomà Says:    

març 17th, 2009 at 22:32

Se m'ha passat la primera pregunta al copy&paste.

Insinuo que enlloc de preocupar-nos de si X pel·lícules estan o no traduïdes al català ens hauríem de preocupar per fer més bon cinema.

No, no he vist el què ha dit el Jordi Pujol ni el TN Migdia. Si trobes un enllaç t'ho agrairé.

El respecte a qualsevol persona està per sobre que qualsevol territori.

Segueix sense entendre perquè poses a tots els catalans dins d'un o altre partit polític. Et repto a ensenyar aquest text a 100 persones de diferents localitats i afinitats polítiques a veure si els sembla tan aberrant.

Aquest últim paràgraf et desacredita per parlar de respecte a Catalunya i als catalans.

Arnau Rius Llorens Says:    

març 17th, 2009 at 22:53

Ho sento, no visc en la mentida ni m'amago de res, dic sempre el que penso. A diferència de tu, que has d'anar amagant de quin partit ets.

El Pujol ha vingut a dir que els sectors de restauració que es queixen de la obligatorietat d'haver d'atendre en català si així es demana, se'ls hi ha de donar una resposta molt clara: "És llei".

La gent vota en massa als partits que van en contra del que tu has predicat en aquest post, què pebrots no entens d'això? D'aquí en trec l'argument per dir que esgarrifaria a tot quisqui, de les urnes i del tarannà i estatuts dels partits.

D'on el treus tu l'argument per saber que el que dius no és una opinió minoritària quan la defensen els partits menys votats de tot l'arc parlamentari?

Pol Gomà Says:    

març 17th, 2009 at 23:12

La primera pregunta que em passa pel cap és… com saps que amago de quin partit sóc? Per què té tanta importància el partit polític al que milito?

Estic d'acord en que els cambrers hagin de respondre en català si el client hi parla, com en qualsevol altra professió. Hauria d'estar al manual d'atenció al públic, no cal fer-ne una llei.

El PP i Ciutadans defensen el bilingüisme. Jo t'he escrit vàries ocasions que defenso el català com a llengua vehicular. Per què m'enllaces amb aquests partits polítics, doncs?

D'on treus tu que és minoritària? El repte segueix en peu.

Arnau Rius Llorens Says:    

març 17th, 2009 at 23:28

Perquè no hi ha cap enllaç de cap partit polític i fas posts de política.

"Esforçar-se perquè una llengua cooficial a Catalunya no tingui una tercera hora lectiva, no permetre als pares escollir en quina llengua escolaritzar els seus fills o pretendre obligar a les empreses cinematogràfiques a modificar el seu producte per arribar a una paritat, inexistent en els dos primers casos, diu molt del provincianisme dels catalans -o dels nostres polítics, com a mínim-."

Per enèsim cop t'enllaço a aquests partits polítics perquè són els únics que podrien firmar ideològicament aquest detestable i espanyolista fragment.

Bfff… dic que és minoritària perquè els partits que la defensen són els menys votats. De debò que no ho entens?

Pol Gomà Says:    

març 17th, 2009 at 23:39

A la categoria d'enllaços "Llegeixo", el 4t enllaç trenca una mica aquesta llei teva de ser més o menys d'un partit polític segons els enllaços que tens a la seva web.

Faig servir una frase teva, "Em torno a citar perquè no contra-argumentes": "Fes llegir l'article sencer a 100 catalans i n'estic segur que ni em faltaran al respecte com has fet tu ni els semblarà "de jutjat de guàrdia" -a la majoria-."

Seguint aquesta línia no ens trobarem mai. Això si, queda per veure quins dels dos camins -el teu o el meu- seria més eficaç per aconseguir que es parli més i millor el catala.

Arnau Rius Llorens Says:    

març 17th, 2009 at 23:48

Val, m'has convençut, el que més bé farà el català és suprimir les polítiques de normalització lingüística i la immersió lingüística, avalada i reconeguda per organismes internacionals i exemple per a molts països amb llengües minoritzades.

Has quedat ben retratat tants cops en aquesta conversa, m'agradaria que no esborressis mai aquesta discussió, que llegissis més historiografia i que no et plantegessis mai la política com a plataforma per favors o plataforma per tenir menjar a la taula.

A, també m'agradaria que miressis els Telenotícies i llegissis algun que altre diari per saber que defensa cada partit polític.

Pol Gomà Says:    

març 18th, 2009 at 8:33

Has d'aportar alguna cosa més?

Josep M. Torras Payerol Says:    

març 18th, 2009 at 13:40

La raó no s'imposa, l'amor no s'imposa, la llengua no s'imposa, la llibertat no s'imposa.

En Pol és realista i diu veritats com punys i si algú s'ofèn és el seu problema, si fem el mateix que els que ens han imposat coses fins ara, acabem sent com ells, quelcom odiós.

El català ha de ser una llengua estimada, no odiada, hem de lograr que el parlin perquè els hi sigui senzill i fàcil, perquè els hi sigui útil i que a la vegada perquè la sentin com a seva.

Imposar el Català només per llei a la gent, el fa sentir com un idioma obligat, no com un llenguatge per gaudir i per millorar la comunicació amb la gent de l'entorn.

No es pot anar només amb el garrot, sinó hi ha pastanaga, així no s'aconsegueix res, simplement que la gent odii el bastó.

Parlar de 300 anys d'opressió del català no justifica el passar d'oprimit a opressor. Qui pensi que algú al qui s'hagi forçat per llei a aprendre la nostra llengua se l'estimarà més, és un il·lús.

I si algú és creu que te més raó o és més Català que els altres, acusant els demés d'escopir a la llengua o als protectors ortodoxes de la mateixa, perquè no comparteix les seves idees, també és un opressor, no un amant de Catalunya. Catalunya estima la llibertat.

Jo em sento i soc un Català sense complexes i no necessito ni l'historia, ni la llei per sentir-me'n, però també soc un amant de la llibertat i de les idees. Proclamo la meva catalanitat des de sempre arreu del mon i no em fa falta imposar res a ningú, simplement el meu amor pel meu país i per la meva llengua, sense menysprear a ningú i respectant a tothom, fa que molta gent s'interessi per ella i per Catalunya.

Les ortodoxies, no son bones vinguin d'on vinguin.

Visca Catalunya i visca el Català com una llengua de llibertat!

Josep M.

Pol Gomà Says:    

març 18th, 2009 at 14:16

Gràcies Josep Maria, firmaria el teu comentari.

Josep M. Torras Payerol Says:    

març 18th, 2009 at 14:48

Per cert, com que veig que hi ha gent a la que l'hi agrada molt etiquetar, m'etiqueto:

Sóc militant de CDC i el meu equip és el Barça, però les meves idees son meves i no del partit, ells no em diuen el que haig de pensar i jo no combrego amb rodes de molí. Tampoc faig les alienacions del Barça i a vegades critico a ambdós.

Per tant més respecte a les idees i a les persones i menys etiquetatge, encara que sigui en Català. El respecte també es guanya, no s'imposa.

Les polítiques i les idees dels partits no tenen perquè ser una veritat universal i unívoca pels seus militants, perquè sinó per comptes de militants tindrien borrecs i ningú tindria necessitat de pensar res, simplement l'hi dirien el que ha creure en un acte de fe, el mateix que intenta fer algú en aquests posts.

Si no tens respecte pels demés perds tota la teva credibilitat, i aleshores qualsevol cosa que diguis o proclamis és buida de contingut.

Per tant menys demagògia i més respecte a la llibertat de pensar per un mateix.

Josep M.

 

Arnau Rius Llorens Says:    

març 18th, 2009 at 17:06

Precisament vosaltres parleu de demagògia quan esteu acusant la normalització lingüística d'imposició?

Fins i tot el Montilla ha sortit a dir que si el TC tomba el model lingüístic català es fracturarà socialment Catalunya, el Mas l'ha recolzat totalment i el Pujol ha dit que sí això passés s'hauria de considerar un "casus belli".

http://www.avui.cat/article/mon_politica/56345/pujol/avisa/si/tc/tomba/la/immersio/sera/casus/belli.html

Si és parla de NORMALITZACIÓ és perquè s'ha patit una imposició que ha provocat una anomalia i aquesta anomalia s'ha de solucionar per tal de gaudir de normalitat. O vosaltres sabeu curar el càncer a base de pastilles d'inactivitat?

Mireu Pol i JosepM, en aquesta conversa esteu en un atzucac, podeu enviar el link a tants amiguets com tingueu, però esteu ben retratats. Ja em cuidaré jo de fer arribar el que penseu realment si mai teniu un càrrec per aquests móns de déu… rectificar és de savis.

I Josep Ma, llegeix-te els estatuts de CDC i si comparteixes que la normalització lingüística i les polítiques que se'n deriven són imposicions, sigues conseqüent i estripa el carnet.

PD: Que a França els rètols dels establiments hagin d'estar COM A MÍNIM en francès també és una imposició?

 

Arnau Rius Llorens Says:    

març 18th, 2009 at 17:14

Per cert, el teu estimat Guardans també pensa com jo i com la gran majoria de catalans, per sort. Mira que té en portada a la web: "No podem permetre que el PP arrossegui al Parlament europeu a condemnar la immersió lingüística a Catalunya"

http://www.ignasiguardans.cat/articleViewPage.php?art_ID=1022EEEjje.

Pol Gomà Says:    

març 18th, 2009 at 17:35

Que citi a l'Ignasi Guardans no vol dir que estigui d'acord en tot el que ell digui, com tampoc ho estic amb el Jordi Pujol en aquest aspecte per les raons que he explicat anteriorment.

Estic d'acord en que a França s'obligui als establiments a retolar, com a mínim, en francès. Més que res perquè és l'únic idioma oficial.

La resta ho has repetit tants cops…

Josep M. Torras Payerol Says:    

març 18th, 2009 at 20:57

Arnau,

Em sembla que el teu respecte pels demés no és el que hauria de ser.

Qui t'ha donat permís per dir o dir-me el que i el que no haig de dir, fer o pensar i qui ets tu per amenaçar els demés?

Per la manera tercermundista que tens d'intentar imposar les teves opinions, tal vegada estaries millor en un país d'aquestos. Hi podries fer de dictador, i tot el que no estes d'acord amb tu, a la presó o quelcom pitjor.

Si aquesta és la teva concepció del que ha de ser la normalització lingüística, anem tots arreglats.

Jo no baso els meus pensaments ni els meus raonaments ni les meves opinions en els estatuts de CDC, sinó en les meves pròpies conviccions o és que tots els membres de CDC o de qualsevol partit han de ser tots iguals i pensar tots el mateix? A més qui ets tu per dictar doctrina i dir qui te o no, dret a un carnet, encara que sigui el del Barça?

Jo no sóc l'enemic, ni combato el Català o el aprendre Català, ni tan sols la normalització lingüística, sinó que opino sobre la forma de fer-ho, simplement dic com el Pol, que hi ha sempre millors maneres de fer les coses, en positiu, no en forma de càstig, per obligació o per llei. Gent com tu no és el que necessita Catalunya, per fer estimar la seva llengua. Tu parles de normalització, com si hagués de ser tothom igual, com si tu estesis en possessió de tota la veritat. Qui és el savi del que parles que ha de rectificar, potser tu?

Si no ets capaç de mirar més enllà del teu melic, només podràs parlar del teu melic.

La fractura social la creen els ortodoxes irreductibles com tu, no la gent capaç d'entendre i entendres amb els demés.

Res ni ningú està per sobre de la llibertat d'expressar opinions i algú que amenaça i insulta com tu, mai, mai tindrà la raó en res, simplement serà un eixelebrat, que per comptes de raonar, intenta imposar.

D'ho teu se'n diu feixisme, encara que escrit en la meva llengua vernacle, el Català. Fes-t'ho mirar!

Josep M.

Arnau Rius Llorens Says:    

març 18th, 2009 at 22:49

Ara sóc feixista? Us convé arribar a batxillerat de manera urgent per assentar conceptes polítics.

La normalització lingüística només es pot fer en forma de llei, no es pot provocar un procés si no està legislat, estimats. O sigui que no sé que us empatolleu, o hi esteu a favor com el meu melic i el de tots els votants del PSOE-C, CiU i ERC o hi esteu en contra. No hi podeu estar a favor i negar que es legisli. No pots dir, em medicaré sense prendre pastilles.

Blublublu xddd em feu gràcia, sóc pesat, eh? És el que té estimar a un país i voler que els teus fills puguin viure íntegrament en català.

PD: Si estàs d'acord en que a França es retolí per llei en francès, estàs d'acord amb una llei que condiciona el mercat, no t'estàs contradient? no estàs posant traves al lliuremercat? Llavors estàs a favor també d'aquesta llei aplicada al principat, oi? Llavors si ho he entès bé ja estàs a favor d'una d'aquestes lleis de les que portes 20 respostes rajant, no?

PD2: Em vaig guardant aquesta pàgina perquè és brutal, visca el PP i Ciuda!

Pol Gomà Says:    

març 18th, 2009 at 23:08

Estic d'acord en que s'obligui a rotular com a mínim en una de les llengües oficials del país. És de calaix i evita la creació de guetos. Referent a això, t'agrairia que no posessis paraules teves com a meves.

Arnau Rius Llorens Says:    

març 18th, 2009 at 23:17

Hahahaha, et contradius, company.

Ara resulta que sí, que estàs a favor de la legislació per atènyer la normalització lingüística.

Donde dije digo, digo Diego… ja tocava rectificar una mica.

Pol Gomà Says:    

març 18th, 2009 at 23:22

La polèmica de rotulació a Catalunya és diferent que la de França principalment per un motiu: nosaltres tenim dues llengues cooficials i ells una.

Ells obliguen a rotular com a mínim l'única llengua oficial, que és lògic. El que no ho és tant és el que passa a Catalunya: que un comerç no pugui rotular en una llengua cooficial sense ser denunciat.

Diga'm espanyol, pepero o el que vulguis, però és de sentit comú.

Arnau Rius Llorens Says:    

març 18th, 2009 at 23:31

Pot rotular amb la LLENGUA QUE VULGUI i el català, només faltaria. Sort que el teu sentit comú, repeteixo, no és dels partits més votats… uffff!

A tu t'agradaria aquest documental:

http://video.google.es/videoplay?docid=40140527952471546&ei=5XXBSfHXI8HL-AalqOG2BQ&q=ciudadanos+de+segunda

Pol Gomà Says:    

març 19th, 2009 at 0:08

Repeteixo: a Catalunya tenim dues llengües oficials, quan a França en tenen només una. Per què obligar a rotular com a mínim només en català, i no en una de les dues?

Arnau Rius Llorens Says:    

març 19th, 2009 at 0:53

"a Catalunya tenim dues llengües oficials, quan a França en tenen només una. Per què obligar a rotular com a mínim només en català, i no en una de les dues?"

Cal que et respongui?

Si creus que sí, diga-m'ho, per favor.

Josep M. Torras Payerol Says:    

març 19th, 2009 at 8:29

Pol,

Deixa-ho, no val la pena, les discussions han de ser positives i constructives, amb veritats absolutes no es va enlloc.

Aquest individu no entén res.

Ni tu ni jo hem negat mai que hi hagi d'haver normalització lingüística, no hem anat contra que hi hagi una llei, simplement i raonadament hem dit que s'han trobar solucions millors edemes de les que ja hi han, solucions de sentit comú, no d'imposició, solucions per fer estimar una llengua que és nostra i que la sentim com nostra i que volem que sigui una llengua de llibertat.

El resultat ha sigut que l'individu ens ha amenaçat, ens ha insultat i a sobre ell mai s'ha definit partidariament i en canvi ens defineix a nosaltres.

Mira un exemple de normalització lingüística que ho diu tot:

Prop de casa i hi ha una perruqueria i una carnisseria de marroquins, retolada en català, a dins mai s'ha parlat català ni tan sols castellà, això és el que volem per llei? De que serveixen les aparences apart de complir la llei?

Al barri de casa i hi ha un parc, t'assegur-ho que l'idioma majoritari dels nens i dels que els acompanyen és el castellà i també l'àrab, per cert dóna gust parlar amb un nen àrab i que et contesti amb català, però la major part de castellà parlants et contesten en castellà, perquè és la llengua que parlen a casa i per molt que t'entenguin, tenen les seves preferències, es pot canviar això per llei?

Aniran més al cine aquestes persones perquè les pel·lícules siguin en Català, per llei? Et responc, simplement, no hi aniran.

Per tant o es troben solucions més imaginatives (la pastanaga) apart de les que hi han (el bastó) o rés canviarà per llei.

Al final amb individus com aquest, els mossos d'esquadra aniran pel carrer exigint a la gent que no parlin en Català: "Parla en cristià" i aleshores ja haurem donat la volta al mitjó, ja estarem normalitzats del tot, a mi ja m'ho deien en altres temps "habla en cristiano" i et juro que ho odiava.

Per tant no necessito que gent com aquest individu es dediqui a donar-me lliçons de Català o de Catalanisme o encara pitjor de com haig de pensar o el que haig de fer, simplement actuo en consciencia i no d'oïdes com ell.

Per molts articles i escrits que tregui per voler imposar la seva raó, no serà més raonable, simplement fa servir paraules dels altres que ni entén ni interpreta i jo faig servir paraules que em surten de l'ànima.

Portar orelleres no fa que hi hagi només un camí, simplement no et deixen veure si en hi ha d'altres.

Una abraçada Pol i ja ens veurem.

Josep M.

Josep M. Torras Payerol Says:    

març 19th, 2009 at 9:04

Només una correcció, on posa un nen àrab i te que dir un nen d'origen familiar àrab.