"EN NOMBRE DEL REI, SENTENCIO".

L'altre dia, un bon amic em va passar la sentència del TC, i per uns moments vaig quedar estorat. Una perquè em va venir un flaire fantasmagòric, el cognom Baamonde. Vaig pensar dels Baamonde de tota la vida, família materna de'n Franco. Sembla ser però que el segon cognom del “gentil” dictador era Bahamonde. Potser, són parents, potser no. Potser s'ha perdut una lletra pel camí, o no tenen res a veure, que també podria ser. Però aquest ensurt, i un flaire del passat més ranci, han fet que tingués esgarrifances a tot el cos.

Una vegada recuperat de l'ensurt i amb la respiració normal, he seguit llegint. I ostres un altre ensurt: el TC cito literalment “EN NOMBRE DEL REI” “SENTENCIA”.

Collons!!! Em pregunto. Què hi pinta el Rei pel mig? He sentit milers de reaccions, de tota mena, parlant del TC, del independentisme... de tot i més, però ningú preguntant-se el paper del Rei en tot aquest desgavell. Se'm torna a accelerar l'adrenalina, respiro a fons, compto fins a mil i començo a “caparrar”. Em venen al cap uns comentaris del llibre -“El circo de la política” de el inefable Loperena.

Si no recordo malament – i si ho faig, que algú em rectifiqui, doncs ara no tinc el llibre a la ma - parlant de la “Constitución Española” deia que el Torcuato Fernandez Miranda, “Tato” pel Rei, doncs era el seu mentor, va ser l'ánima de la Consti amb Ñ. I amb la seva gran intel·ligència i malicia, va assegurar-se de colar-hi quantitat d'articles, els quals blindaven la “unidad y indisolubilidad de España”. Molt important perque el “Borbon”, que ens havia imposat el “gentil dictador”, pogués perdurar i no perdre el títol i les prebendes de “Rey de las Españas”. Estava ja clar que en una “España” disgregada no tindria cabuda això del “Rey de España”. Aquests articles entre molts altres, van aconseguir que una decisió del “cabdill Franco” perdurés com a veritat universal fins a dia d'avui. Amb un 23F pel mig que va ajudar a consolidar-ho.

És evident que la “Consti Española” està pensada per a la perduració dels “Borbones”.

D'entrada la Consti amb Ñ, ens diu que tots els ciutadans som iguals. Excepte alguns - Rei i família - (En George Orwell en el seu “The Animals Farm” feia dir a la classe dominant a la granja – els porcs, sense cap altre connotació -, que “tots els animals són iguals, però alguns mes iguals que altres”. Deu ser això.

Be, no ens perdem del que és essencial.

Ara després de rumiar una mica crec entendre l'entrellat.

Tenim una “Constitución Española” que van fer entre uns quants (pro homes!?) També hi va posar mà el “Tato”, per protegir el descendent designat pel “gentil dictador”, i pupil propi. El “Borbon”! I va colar-hi uns quants articulets d'aquells habituals en els “principios fundamentales del movimiento” en els que hi estava molt avesat.

El 23F va ser un moment molt important pel país. Però l'ensurt que ens van fotre! Va aconseguir que ens quedéssim uns quants anys quietets i el “Borbon” pogués “reinar tranquilo”. Després ens donen una mica d'oxigen en forma d'Estatut. I ara al cap d'un temps, quan simplement es demana el que és nostre, surt el partit continuador i defensor de les “Esencias Nacionales” el PP (“una, grande y libre”) i s’hi oposa.

L'altre gran partit de la “España” el PSOE s’embruta els calçotets i ve a dir que ells no hi eren quan els seus col·legues van plantejar el recurs davant el Tribunal Constitucional.

Les sucursals Catalanes d'ambdós partits fan el que poden, - mes aviat fan pena -, per explicar el que no te explicació. La resta de partits s'esbatussen i la resta de la '”España” se’n fot.

I deu “senyors magistrats” del TC, que van ser nomenats i suggerit pels polítics del PP y PSOE, són els que defineixen el que ha d’acabar sent. Malgrat representen el poble voten en “EN NOMBRE DEL REI”. I el seu veredicte fa que un Estatut Català, referendat pel Parlament Català, el “Parlamento Español” el “Senado Español”, i votat pel poble Català acabi tenint articles “inconstitucionales e interpretaciones necesarias” (sota la seva perspectiva d’una Consti amb Ñ). I per aquesta sentència el poble Català ha de reprimir les seves ànsies d'autogovern i pagar les disbauxes de la festa. I jo que encara em creia que en una democràcia el poder emanava del poble! En fi no deu ser el nostre cas. Segurament estem en una post dictadura tutelada pels “Borbones”, anomenada monarquia parlamentaria amb “excepciones fundamentales”. Tot plegat “atado y bien atado” perquè no se'ls hi escapin els conills.

Una mica enrevessat tot plegat, però ara començo a entendre el entrellat de que el TC sentencií ”EN NOMBRE DEL REI”.

La Consti amb Ñ està pensada i blindada, per preservar l’unitat d'”España” i la supervivència dels “Borbones”. Una “España desmembrada”, s’hauria de dir una cosa diferent, i no els hi permetria viure del “xollo” com fins ara. I probablement tampoc perpetuar el títol reial - en vies d'extinció - com ha passat a la França d’on vingueren.

No entenc perquè encara ningú ha parlat d’aquest punt, quan se n’han fet tants comentaris i valoracions. No n’hi ha prou amb queixar-se si no us agrada com estan les coses. Fins que no anem i parlem de l'arrel del problema no el podrem solucionar. Però no cal dir res mes si ja us agrada això del “Reino de España”, que alguns defensen aferrissadament, perquè els interessa.

El “gentil caudillo” es deu estar fotent un panxot de riure desde la seva tomba en el Valle de los Caidos. Ell ja ho deia que ho havia deixat tot “atado i bien atado”, i el seu hereu i els seus seguidors ho estan fent força be. Res ha canviat en la ”indissolubilidad de España” i el “idioma del Imperio”.

Em penso que ja es hora de parlar clar i de deixar de marejar la perdiu. En el fons és un problema de supervivència. Uns i altres sabem que aquestos problemes són els de fons i que la resta són pura anècdota. Uns van a cavall, mentre hi hagi burros que es deixin muntar. I el burro català és una espècie ben valorada.

Que ho païu be, que ara veig que aquesta no és una caparrada per l’estiu.

En fi, el que està fet, fet està.
Josep M. Torras Payerol