divendres, 30 de juliol del 2010

Necessiten en Tena i en Bertran, anar de la ma d'en Laporta?

Amb tots els meus respectes per en López Tena, que n'hi tinc i molt, i per Uriel Bertran, que em sembla una persona coherent, voleu dir que valia la pena ajuntar-se amb un personatge com en Laporta?
El gest de coherència d'aquestes dues persones en deixar els seus respectius partits a causa que el Parlament refusés la seva IP sobre el referèndum per la independència, fa que ambdós siguin molt creïbles en termes d'independentisme. El que prenguin com com company de ruta a en Laporta, potser els faci més populars, però rebaixa el seu perfil. L'idealisme te els seus límits i Laporta està fora d'aquests, sota el meu punt de vista, clar!
Les actuacions públiques del que malauradament ha estat el president, del millor Barça de la Historia, que mai ha pogut reprimir els seus excessos de ego i de supèrbia estan a la vista de tothom.
Exemples n'hi han per donar i per vendre: "Que n'aprenguin", "al loro", "que no estamos tan mal" - molt catalanista aquest últim -, baixar-se els pantalons a l'Aeroport, o tantes altres mostres de poc seny o de manca d'aquella contenció que s'espera d'un personatge públic. La veritat és que el seu comportament no em lliga gens amb persones, que han demostrat tant sentit comú i coherència, tant en els fets com en les seves actuacions.
No podem oblidar tampoc la poca cura en la vida privada, d'un president que hauria d'haver estat model i mirall per a tants. O al menys destil·lar una discreció d'acord el que representava.
Valdre's de la ressonància mediàtica d'un club, on el president hauria de haver estat absolutament neutral - com a tal - en l'aspecte polític, doncs sota el aixoplug del Barça hi han molts tipus de persones, de moltes tendències polítiques i de moltes contrades, no sols catalans sinó també espanyols i d'altres nacionalitats, que no poden comprendre fàcilment com el president, que hauria de ser de tots, es dedicava a fer servir la presidència del club, en benefici propi, per ser-ho només d'alguns.
Tampoc m'agrada, però se n'ha de parlar, l'estat econòmic en que ha deixat al Barça després del seu pas per la presidència. Seria aquest un bon gestor per l'economia Catalana?
I finalment, també s'hauria de tenir en compte l'obscur personatge que va nomenar com director del Club. Quin càrrec ocuparia el senyor Oliver a la Generalitat? Seria el director del CESIC, amb el seu corresponent nom en Català?
Crec que gent seriosa com en Tena o en Bertran seria molt convenient que reflexionessin amb quin tipus de persones s'associen. Diuen en castellà "dime con quien andas y te diré, quien eres". I la veritat és que jo no li veig a en Laporta ni ideals ni reclam d'idealistes de l'independentisme.
En fi, que cada pal aguanti la seva espelma. Però crec que hagueren pogut escollir millor, perquè el llop, encara que es disfressi d'ovella, no deixa de ser llop.
Que s'ho independentegin be, i fins un altre.
Josep M. Torras Payerol

1 comentari:

Octavi ha dit...

Crec que el projecte d'en Laporta és més personal que independentista. No ha aconseguit que altres forces li concedissin el paper de líder que està cercant, i no se li ha ocorregut altra cosa que crear una nova força independentista, que més aviat deu ser "laportista", com si el país anés mancat d'oferta sobiranista.