Aquests dies sembla ser que el gran problema dels partits polítics Catalans és saber si els Convergents són independentistes o no. Així intenten que s’hi defineixin i en aquesta tasca estan d'acord esquerra, dreta, independentistes i espanyolistes.
Quan veig que algú s'entesta en fer que un altra es posicioni m’escama. A l'hora de fer especulacions o treure conclusions del perquè, procuro pensar en el benefici que n’esperen obtenir. I especialment ara que, de cara a les properes eleccions, tothom intenta portar l'aigua al seu moli.
El camp de joc és el següent: Per una banda les enquestes semblen - malgrat la prudència que sempre s'ha de tenir – favorables als Convergents, que aparentment s'acosten a la majoria absoluta. També s'ha de tenir en compte la “mani” de l’altre dia en la que es van aplegar molts nacionalistes i ciutadans cabrejats.
Aquestos dos factors fan que els cervells ideològics dels partits intentin per una banda contrarestar aquesta tendència consolidada, i per altra intentar treure partit de la moguda popular, que per ser popular, és bastant difícil que algú n'hi pugui treure. I menys quan les sensibilitats per anar a la “mani” no eren les mateixes que promouen els partits polítics, amb més o menys sort.
Alguns, uns quants, membres de partits polítics en el govern, comencen a tenir por. Millor dit pànic. En les eleccions de Novembre no sols s’hi juguen la seva menjadora, sinó la d'amics i familiars. I tal com està el País, alguns ho tenen molt cru. Especialment agreujat pel nivell dels seus quadres, on és molt difícil trobar alguna persona preparada i coneixedora del món real. I clar, per la majoria les perspectives són dramàtiques.
La manera de plantejar la pregunta a CiU difereix entre uns i altres. Evidentment demanar que Convergència surti de l'armari, per part d’en Puigcercós, no és la mateixa que en Iceta, malgrat utilitzin les mateixes paraules. I el mateix passa si ho diu na Camacho o en Herrera. Però tots volen que CiU es retrati. Per suposat tots deuen creure que definint-se independentista hi perdrà per la dreta, l'esquerra, pel nacionalisme o pel espanyolisme. És a dir, sempre hi sortirà perdent. I per això és evident que Convergència ha de mantenir-se com està. Cap d'ells ho diu per que la societat demani aquest aclariment, sinó pels seus motius i interessos particulars.
El que m'estranya que ho pregunti amb aquesta insistència és en Puigcercós. Si Convergència es declarés independentista restaria vots a ERC. Pel que és de suposar que volen que no ho faci i així els puguin acusar de botiflers. Però el que no sé és com volen rentar el seu pas pel Tripartit i com ells surten de l'armari. Un dia abans de les eleccions del 2003, la web en aquell temps d'ERC, vessava de independentisme per tot arreu. Fins i tot hi havia un model de la Constitució de la Catalunya Lliure. Just l'endemà la web va canviar acostant-se al missatge de Convergència. L'excusa va ser que no és el mateix estar al govern que a l'oposició. Després el il·lustre Benach va fer aquella declaració tan independentista: “La independència no és prioritària en aquesta legislatura” i així porten quasi vuit anys. Gaudint del poder que dóna el govern, i sense que la independència sigui prioritària. Em poden explicar que ha canviat ara, perquè de sobte s’hagin convertit en l'únic partit independentista i exigeixin a Convergència que surti de l'armari?. És sortir de l'armari això que ells han fet?
Les declaracions del PP, tenen a Igualada un gran exemple d'armaris. Ells diuen que no pacten amb segons qui. Apa vinga! Com s’ha d’interpretat que durant tota la legislatura a Igualada s'hagi pactat quasi sempre amb Entesa, que tenen els Verds a les seves files? I aquí ningú en fa escarafalls. Potser en Calbó li hauria de explicar a na Camacho com és fa per pactar sense sortir de l’armari. No solament amb el PSc sinó també amb Verds independentistes. Per no parlar del País Basc.
Ja es veurà en les eleccions de Novembre si les estadístiques consolidades són un reflex de la realitat. Per molts esforços que facin per canviar la tendència, Convergència pot seguir sent qui és i seguir com fins ara. Amb independentistes declarats, confederats i fins a lliberals conservadors. O no es recorden d’allò de la Casa Gran del Catalanisme?
No hi ha cap necessitat de fer grans proclames. El problema que més apreta és l'ECONOMIA. I si algú ha d'agafar el brau per les banyes per solucionar-ho, ja sabeu qui és, perquè els demés han demostrat abastament les seves capacitats.
Després, quan aquest problema estigui resolt, podrem dedicar els nostres esforços a altres temes. No menys importants, però si menys urgents. Perquè després de tres-cents anys d’espera més val fer les coses bé, que voler-les fer a l’estil Tripartit. No us sembla?
Per la república independent de cada casa, i per armaris, bé de preu, s'ha d'anar al IKEA. Ells en són professionals i no polítics. I no tothom vol i pot sortir de l’armari a l’estil Iceta.
Que el Tripartit es dediquin a arranjar la seva casa, que prou feina tenen, i deixin de voler manar tant en la casa dels altres. Que tots som prou grandets i no ens calen tutelatges de baixa qualitat.
Passeu per l'ombra que amb aquest sol s'escalfa el cap.
Fins un altre.
Josep M. Torras Payerol
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada