Ressuscitar el POUM?

Diu la mitologia que Ícar va voler volar tan alt que el sol li va fondre la cera de les ales i va morir en precipitar-se al terra.

Diuen també que una de les qualitats de la intel·ligència és saber reaccionar a temps. També diuen que dels errors se n'ha d'aprendre i que la supèrbia encega i no deixa veure la realitat.

Doncs l'entestament, la manca de reconeixement dels errors i la supèrbia, són qualitats amb les que podríem definir certs elements d'Entesa a l'Ajuntament d’Igualada.

El “triumvirat” d'Entesa format per en Aymamí, en Riba i en Pàmies, no es regeix per les normes de la resta dels mortals. Ells viuen en el Olimp. Millor dit, hi voldrien viure.

Clar que no hi ha més cec que el qui no hi vol veure. I el seu encegament amb el POUM, és veritablement un cas d'estudi clínic.

Si només fos el dret al cameig, encara ho podria entendre. Però es quelcom més profund, malaltís i diabòlic, quelcom que sembla no tenir cura.

Els hi van tombar el POUM, entre la pressió dels ciutadans afectats i el altres partits polítics. Es retira per majoria, es constata que el projecte econòmic del POUM era molt superficial o estava mal calculat (un dels tècnics en una reunió va dir literalment, que no havien baixat al detall) i per tant irrealitzable per Llei.

Punyeta! Per € 500.000 ja podien haver sigut una mica més primmirats.

Ara resulta que els afectats, entre ells els adobers, presenten un estudi molt acurat i seriós, fet per professionals de la matèria i en comptes de discutir-ho i consensuar-ho amb els seus tècnics (aquells que els van cobrar tants diners de tots per fer-ho), l'únic que se'ls acut, és donar una resposta política i amenaçar en que el desempolsaran. el posaran en el seu programa electoral i que si guanyen el tiraran endavant.

Valguem Deu! Quanta supèrbia! Aquests pseudohabitants de l'Olimpi es creuen pel damunt del bé i del mal. En quin mon viuen! Clar que millor que ho hagin dit abans i així ja s’ho trobaran a les eleccions, perquè ja sabem que aquests no baixen de la burra i van contra dels interessos dels Igualadins, ofuscats en els seus deliris de grandesa. Els ciutadans són intel·ligents i tenen memòria i ja els hi explicaran amb claredat el que pensen en les pròximes eleccions. Només mobilitzaran els fidels que els voten per ideologia i no per la gestió, per molts ponts absolutament innecessaris de € 1.000.000, que posin en el seu nínxol electoral.

• Sr. Pàmies, per molt que s’hi esforci no ressucitarà el comunisme. Va fracassar estrepitosament, i per això allò de “que paguin els rics”, que resulta que som tots, ja no te vigència. I vostè el millor que podria fer per Igualada, és deixar-nos en pau i dedicar-se a “sus labores” que ja li toca, perquè porta més anys a la cadira que en Franco, i no és qüestió d'eternitzar-nos en el poder, oi!


• Sr. Aymami, què tal unes vacances llargues a Andorra?. Allà potser encara no el coneguin tant i pugui seguir fent de les seves.


• Sr. Riba, potser se'n podria anar a alguna empresa privada que li agraeixi els serveis prestats. El seu curset d'estiu d'Economia, podria acabar d'enfonsar Igualada.



En fi que estaria molt content de que em fessin cas i així tots quedaríem més tranquils. De totes maneres i ha quelcom que no falla i és que el temps posa a tothom en el seu lloc. Temps al temps!

Mentre esperem les pròximes eleccions l'experiència d’en Ícar els hi pot servir per reflexionar. Ostres! Ja no me'n recordava! Com vostès no volen passar per rucs, els hi agrada ensopegar dues vegades en la mateixa pedra. D’això un bon psiquiatre potser en diria masoquisme. Clar que contra gustos, colors.

Que ho “poumeigin” be i fins un altre.

Josep M. Torrras Payerol