Tothom sabia abans de començar quins eren els programes d’uns i dels altres, i si no hi ha un pla “B”, aleshores, perquè tanta comèdia (anomenada litúrgia parlamentaria), que només serveix per aparentar i intentar lluir-se davant la càmera?.
El país s’està cremant i la oposició intentant encara imposar els seus programes. Punyeta! això ja es va votar. I el poble de Catalunya ha deixat molt clar qui vol de president. Per tot el demés ja hi hauran quatre anys per anar parlant de plans i posicionaments.
Ara toca amb urgència posar-se a apagar el foc i no perdre el temps fent de paó real. Mans esteses als que no van guanyar les eleccions, totes. A CiU de supèrbia cap, humilitat molta, ganes de treballar moltíssimes. Ara be, el programa que s’ha d’aplicar ha de ser el de Convergència i per tant, a què ve tant teatre?.
Com deia al principi, algú te un pla “B” factible? Oi que no? Doncs deixem-nos de romanços i comencem a deixar treballar a qui li pertoca la responsabilitat de fer-ho. Tot el demés son punyetes i les circumstancies del País no estan per aguantar bajanades.
Ningú pot pretendre que Convergència canvií el seu programa electoral, expressat per activa i per passiva durant la campanya, i que va tenir un recolzament majoritari dels ciutadans, quan ara, per recaptar sis miserables vots, s’hagi de fer tant per a acontentar a uns i descontentar a uns altres. Algú creu que CiU pot trair així el seu electorat? Cap en una ment raonable això?
CiU és l’opció més votada i no hi ha altra alternativa, excepte un impossible “sixpartit”. Doncs la veritat, no entenc perquè s’han d’escoltar tantes floritures, quan l’important es que la gent es posi a treballar ja. Dir que no estan d’acord amb tot el programa de Convergència i si en parts, es d’una simplicitat que hauria de fer vergonya a ses “Senyories”. Si aquests és el nivell de l’oposició, anem apanyats. És obvi que si tots els programes fossin iguals no hi hauria necessitat de partits. Per tant, una vegada que el poble ja ha escollit la seva opció majoritàriament, no cal que es perdi més el temps. Que es recordin que no els paguem per això, sinó per intentar solucionar problemes de País i no per resoldre els problemes partidistes i de protagonismes dins dels seus partits. Cap melic es més important que un altre pel País, per tant no calen tants viatges a l’ego.
Apa vinga deixeu-vos de de recrear-vos en vosaltres mateixos. Deixeu que sigui president qui s’ho ha guanyat a les urnes i que comenci la legislatura. Ara cada segon es vital pel País, encara que per alguns sembli més important el temps que es poden esplaiar davant de les càmeres i els seus companys d’escó.
Dijous veurem la segona sessió d’aquesta mascarada (perdó litúrgia) amb la que alguns polítics ens ensenyen el que no ha de ser la política. I després es queixen de la desafecció popular.
En fi, no crec que ses senyories m’escoltin, ni que em llegeixin, però com deia el meu avi, espavileu-vos que es tard i vol ploure.
Fins un altre.
Josep M. Torras Payerol
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada