Hi han coses amb les que no puc i perdoneu que torni a mencionar a en Benach.
Aquest mati he escoltat declaracions d’aquest personatge al RAC1, justificant i donant consells als demés del que han de fer, com si la cosa no anés amb ell, el podríem lligar d’esquena a esquena amb en Carod. Ell no hi era, passava per allí i clar només va remenar les cireres i ara ves per on, se li han untat tant els dits en aquest temps, que de moment en podrà viure quatre anys més sense haver de donar brot, – be, això no ho ha fet mai - a uns € 100.000 per any i la resta es guarden pel retir a raó de uns € 78.000 anyals per la resta de la seva vida, més o menys igual que la resta dels mortals, vaja! Be, ben be igual, no!
Li dedico aquesta cançó i suposo que sabrà copsar la ironia, encara que amb el nivell que es gasta, ho dubto.
He conegut gent hipòcrita, però aquest ells guanya a tots.
Que calli d’una vegada, deixi de gorrejar llotja a l’estadi i que es retiri a gaudir dels diners que ha guanyat com a mercenari de la política.
La gent de base d’Esquerra, deu estar molt contenta i orgullosa d’haver tingut un President del Parlament d’aquest perfil i nivell.
Les rates són les primeres en abandonar el vaixell, en lloc d’intentar salvar-lo, quan les coses es posen difícils.
Clar que d’una persona que no s’ha arremangat mai, no es pot esperar gran cosa. Però almenys per dignitat, que no es dediqui a justificar constantment la seva sortida de la política, quan com ja vaig dir l’altre dia, ho fa per la porta del darrera, amb la bossa dels diners a la ma i amb explicacions inversemblants.
El títol de la cançó es el “leiv motif” de tots els seus actes.
Com es pot ser tan mesquí, Deu meu!
Josep M. Torras Payerol
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada