Que entén l’Ajuntament d’Igualada entre públic o privat.

Fa uns dies vaig llegir a la veu de l’Anoia, la següent carta al director d’en David Jaume, un dels propietaris del centre de fitness Squash, com que la carta es prou esclaridora, simplement em limito a donar-li ressò i que cadascú en extregui les conclusions pertinents. Les preguntes d’en David evidentment no tindran cap explicació per part dels ocupants de l’Ajuntament, amb els diners de tots es molt fàcil acontentar als amics, al final els que paguen són els de sempre.

Públic o privat?.

Fa prop d’un mes, vaig poder assistir a un dels congressos més importants d’Europa del sector de l’esport i la salut. Entre els ponents hi havia els grans “gurus” i visionaris de com evoluciona i cap a on va la nostre societat.

Entre els prop de 500 congressistes de més de 25 països, hi eren presents els grans operadors del sector a nivell europeu.

Tot fent un “coffe break” i parlant dels nostres problemes més comuns, lògicament va sortir el tema “Igualada”. Em refereixo al centre del Puig Cornet, públic o privat?. Depèn de com es miri.

Al conèixer alguns dels detalls de com va anar el projecte i posterior gestió del mateix, alguns operadors importants del sector encara “flipen” ara... per no plorar.

M’explico. L’Ajuntament es titular d’un terreny. Aquest, es destina a instal·lació esportiva. El concurs el guanya, el de sempre.. un amiguet del partit que mai n’ha perdut cap. Aquest amiguet s’ho emporta de net a net si el grup municipal que governa, és dels seus.

El constructor del mateix, està en suspensió de pagaments... be ara és diu “concurs de creditors” i el Garzón l’hi ha demanat comptes per presumptes casos de corrupció. El tercer soci en discòrdia, és el CNI al qual confesso un gran respecte i admiració. El CNI tot i participar activament en el projecte, no va ser capaç de que el “seu” complexa aquàtic fos homologat per jugar-hi a waterpolo per exemple. Ja és ben curiós que no és pugui jugar a aquest esport en les instal·lacions del club que li dona el nom. Però encara ho és més, que els jugadors que el representen paguin la quota al Infinit, però en canvi hagin d’entrenar i jugar els seus partits oficials a Les Comes. Algú normal ho pot entendre això? El més fort be ara... Resulta que l’Ajuntament enlloc de cobrar un cànon per l’ús d’aquest espai com seria el lògic, ho fa al reves i “paga” una subvenció de 200.000€ anyals, durant vint i pico d’anys més els increments pertinents. Aquest “petit” ajut, el rep l’empresa que gestiona l’Infinit a fi de poder “sobreviure” als temps difícils que vivim.

Jo entenc que si estàs de lloguer, el més normal no es pas cobrar.

Diria que és el contrari...

Aquí no acaba... Per engegar i de propina, l’Ajuntament paga via subvencions de institucions del mateix signe al voltant de 7 o 800.000€ per fer el projecte realitat. Les xifres, són tant escandaloses que...

Clar que reien els congressistes!!!. Gent molt reconeguda professionalment, em comentaven que el complexa esportiu d’Igualada era dels “xollos” més grans de Catalunya per l’empresa que ho gestionés. Doncs resulta que aquesta empresa és privada...

En un article publicat a alguns mitjans de comunicació igualadins, surt l’alcalde “pavonant-se” de l’èxit del mateix. S’omple la boca de frases tant populistes i tòpiques com, “eix del coneixement”, “model de ciutat” o ponts que han permès “noves mobilitats”. Que “cool” que sona això eh! I tot de franc!! Em pregunto que pensen el ciutadans dels carrers Comarca, St Magí, St. Josep o altres, de les contribucions especials que van haver de pagar per tenir “noves mobilitats”.

O potser caldria saber que pensen els ànoiencs, quan han de pagar la zona blava de l’hospital tenint en compte que ningú hi va per fer esport i si en canvi per salut. Doncs mireu!! al Piugcornet hi ha “barra lliure”.

Si, si, aquest mateix senyor que ara treu pit, ens va voler col·locar el POUM. També és el mateix “crack” que ens va vendre l’Eix de negocis de l’antiga nacional i que segons ell tenia que repercutir en no se quants llocs de treball.

Aquest personatge, que quant es lleva, no sap que és pagar una nòmina de la seva butxaca, és el que ha fet construir, no un, sinó dos ponts dignes de premi FAD. El de “Sant Francisco” i el de “Brooklyn” (800.000€ ha costat aquest últim?). Aquestes dues infraestructures “bàsiques” pel futur de la ciutat “eix vertebrador en diuen?” uneixen un barri, el de Fàtima, de vot fàcil, amb el nou gran equipament “públic” segons fonts municipals. Públic? de què?.

Un complexa de titularitat publica i subvencionat tindria que oferir una quota tova i preferencial pels més desfavorits a fi de donar cobertura entre altres, als col·lectius d’immigrants, aturats... que també deuen de tenir dret a fer esport i salut. Així es fan les polítiques socials no? Jo, que no soc un “crack” en res, dedueixo que això no interessa gens oi senyor alcalde? Però quan vinguin les eleccions, llavors si...

Els diners que guanya aquest centre qui se’ls emporta?. L’Ajuntament segur que no....

Fent números, em pregunto perquè la casa gran, no ens reparteix també 200.000 euros a l’any entre tots els clubs de la ciutat per compensar la nostre contribució a fer una societat igualadina més sana i esportiva. D’això, vostè en diu: “fomentar la atenció a les persones”. Doncs si, tots nosaltres també ho fomentem això, sap?.

És molt fort que en moments delicats com els d’ara, alguns proveïdors o autònoms que han treballat per les administracions públiques no puguin cobrar perquè no hi ha ni cinc al calaix. Com volen que estigui la caixa, amb aquesta disbauxa i descontrol? Davant de tanta hipocresia, encara tenen els “bolets” i mai millor dit aquest any, de dir-te que no et poden pagar de moment.. però que admeten un “reconeixement de deute” envers tu.

Però com es pot tenir tanta barra, deu meu!!!!

David Jaume