Post del blog d’en Ernest Benach: “La decisió més difícil”!?

La decisió més difícil, post d’acomiadament de la política activa de n’Ernest Benach.

No hi ha cosa que em faci més ràbia en aquesta vida que la gent que pren els demés per babaus i aquest personatge n’és un d’ells.

El seu post absolutament pretensiós i grandiloqüent, és una absoluta ofensa a la intel·ligència, l’article del Periodico de 01-12-2010, ens en dóna més pistes.

·       No és pot dir que es va d’idealista per la vida, quan l’únic que s’ha fet es viure del erari públic, sense cap altre mèrit que pertànyer a un partit polític, pràcticament des de els 18 anys.

·       No es pot tenir la barra d’aplicar-se a un mateix les següents paraules....que exerceixen els seus càrrecs sense obtenir-ne cap benefici propi...., en vista de la seva actuació.

·       No és poden donar lliçons d’independentisme, ni de deixar-hi la pell, quan mai s’ha sigut independent, ni s’ha treballat com la majoria dels ciutadans han de fer per sobreviure.

·       No és pot declarar una vegada es te el cul al vellut de la cadira al Parlament el 2003: “Ara no toca el independentisme”, quan aquest va ser “leiv motif” de la campanya d’Esquerra.

·       No és pot abandonar el vaixell, quan aquest s’enfonsa, només pel sol fet de preservar la paga d’ex-President del Parlament, càrrec pel que va estar anomenat a dit. Aquesta paga que és molt superior al que tindries si tinguessis el valor de quedar-te de simple diputat, i a més et queda una part de per vida, cosa que perdries si seguissis al peu del canó. Oi que no hi lliga això amb parlar d’altruisme i voluntat de servei, Ernest!

·       No és pot dir que s’és valent, quan es va de dos per Barcelona, per comptes d’anar de dos per Tarragona, que és a on pertoca anar als “valents” de Reus.

·       No calen grans declaracions, ni justificacions de la retirada, quan en queda palesa de que s’és un simple i vulgar mercenari, que ara vol gaudir de la seva renda. Per comptes de intentar lluitar, des de l’oposició pels objectius i ideals que proclama.

·       No si val estar a la llotja del Camp Nou, com a última “gorrejada”.

Espero que ara tingui la dignitat de no tornar escriure Opis a certs diaris esportius, ni altres articles d’opinió, ni llibres, ni donar conferències, que per mèrits propis mai l’haurien convidat a fer, aprofitant l’ex-càrrec institucional. “Quod natura non dat, Salamantica non prestat”

Els presidents del Parlament de Catalunya anteriors, tenien un bagatge intel·lectual i ètic més que notable. Benach haurà passat amb més pena que gloria per un lloc, pel qual mai hauria estat elegit per mèrits propis i si per pactes a causa del “maleit” tripartit, que tan mal ha fet a propis i a estranys.

Adéu mercenari! No tornis mai més i que t’aprofiti la “rifeta”, que et pagarem entre tots, gracies a la qual no hauràs treballat mai i mai treballaràs, però per dignitat calla! I no ofenguis a les bases del teu partit, ni als soferts ciutadans de peu, que ni els mereixes, ni mereixen aquesta fugida per la porta del darrera, amb la bossa dels diners a la ma.

Ni donar pas a ningú, ni res de res! Que el que ets, ja ho has demostrat amb escreix.

Fins mai!

Josep M. Torras Payerol