Emigració, islamisme i xenofòbia (i II)
El llibre que sacseja Alemanya
Un responsable del Bundesbank, el banc central alemany, figura destacada del Partit Socialdemòcrata (a la oposició), Thilo Sarrazin, acaba de publicar un llibre titulat Deutschland schafft sich ab (Alemanya es s'autodestrueix o Alemanya es desfà) que analitza els efectes de la immigració musulmana i que ha concitat innombrables protestes i dures acusacions. Segons la premsa alemanya, algunes de les opinions abocades en el pamflet són obertament racistes i constitueixen un furibund atac contra la convivència harmoniosa de autòctons i immigrants.
Un responsable del Bundesbank, el banc central alemany, figura destacada del Partit Socialdemòcrata (a la oposició), Thilo Sarrazin, acaba de publicar un llibre titulat Deutschland schafft sich ab (Alemanya es s'autodestrueix o Alemanya es desfà) que analitza els efectes de la immigració musulmana i que ha concitat innombrables protestes i dures acusacions. Segons la premsa alemanya, algunes de les opinions abocades en el pamflet són obertament racistes i constitueixen un furibund atac contra la convivència harmoniosa de autòctons i immigrants.
Per consumar l'escàndol, Sarrazin va fer unes declaracions a la premsa, en presentar el seu llibre, en les quals va afirmar, elogiant-los, que "els jueus tenen un gen específic", singularitat que també va atribuir als bascos. Encara que es va retractar d'aquestes paraules, ja no va poder evitar l'allau de les diatribes i les desqualificacions. Les teories genètiques, en la mesura que evoquen el ominós passat del nazisme, equivalen a Alemanya a mentar la soga a casa del penjat.
Alemanya s'autodestrueix
La cancellera Angela Merkel va assenyalar que les declaracions de Sarrazin eren "completament inacceptables" i va instar al Bundesbank a estudiar la seva destitució.
La direcció del Partit Socialdemòcrata va anunciar que obriria un nou expedient informatiu per determinar si procedeix la seva expulsió del partit. Diversos responsables polítics i els principals diaris col·locar a l'autor a la banqueta dels acusats, però diversos comentaristes argumentaren que el debat públic no hauria de centrar-se en el llibre i molt menys en les paraules de Sarrazin, sinó en el estudi de noves mesures per promoure la integració dels musulmans.
Davant el dilema de respectar la llibertat d'expressió del seu directiu o aplicar el discutit principi de la "percepció metonímica" o "sinècdoque informativa", segons les quals l'opinió pública confon la part amb el tot i atribueix a la institució les opinions d'un dels seus membres, el Bundesbank va optar expressament pel segon i comunicar a la premsa: "El consell del Bundesbank sosté l'opinió que els comentaris del Dr Sarrazin perjudiquen la imatge del banc." No està clar si el llibre és un pamflet, en el seu sentit de opuscle agressiu o difamatori, o un gran reportatge de denúncia o assaig ben documentat sobre un tema candent que barreja l'exactitud i abundància de les dades amb deduccions o opinions que poden resultar exagerades i fins ofensives per a la classe política o alguns sectors de la població. No hi ha dubte, però, que el llibre xoca amb la correcció política que gaudeix de gran predicament a tot Europa i per descomptat, a Alemanya.
El llibre s'ha posat immediatament en cap dels best-sellers a les llistes que confecciona la sucursal d'Amazon a Alemanya, va per la seva quarta reimpressió en una setmana i l'editor espera vendre més de 150.000 exemplars. La controvèrsia es trobar perquè, en darrer extrem, l'autor ha posat en circulació un relat detallat de la suposada decadència d'Alemanya.
El que reputa més rellevant en aquest assumpte és que Sarrazin ha estat demonitzat per la classe política, socialment proscrit, sense que molts dels indignats hagin llegit el seu llibre i estiguin en condicions de rectificar les dades que ofereix i condemnar les conclusions que extreu. Així ho creu, per exemple, la sociòloga Necla Kelek, d'origen turc, poc sospitosa de simpaties per la xenofòbia, que assegura que "aquest ciutadà responsable" (Sarrazin) enuncia "veritats amargues", però que "cap dels seus crítics ha reaccionat fins ara sobre el contingut" (del llibre).
Un altre polític socialdemòcrata, Wolfgang Nowak, conseller que va ser del canceller Gerhard Schröder, president del Fòrum Internacional del Deutsche Bank, va argüir que Sarrazin ha fet un favor al seu país en forçar les prioritats de l'agenda política i enderrocar les barreres de la correcció política. "Aquest assumpte és més important en Alemanya que l'economia ", va sentenciar.
Recollides d'alguns dels més importants diaris alemanys, he aquí un epítom de les polèmiques reflexions de Sarrazin (pel seu cognom, probablement d'origen hugonot).
La política d'immigració practicada per tots els governs alemanys, tant cristianodemòcrates com socialdemòcrates, ha fracassat estrepitosament en els seus intents d'integrar al gairebé 20% de la població de origen estranger. La condescendent política oficial només ha servit per desencadenar sentiments de hostilitat recíprocs. Els turcs i els àrabs, tots ells musulmans, no volen integrar-se en la societat alemanya per motius essencialment religiosos, però les autoritats polítiques i acadèmiques es neguen a discutir el problema en nom de la correcció política i el respecte de les diferències legítimes. L'autor alerta contra el perill que sorgeixin societats paral·leles.
La declinant demografia alemanya, en contrast amb la forta natalitat de les dones musulmanes, moltes de elles al marge del mercat de treball, genera un augment incessant de la població amb els nivells educatius més baixos i, per tant, degrada el nivell cultural de tot el país.
Si la intel·ligència és hereditària entre el 50% i el 80%, l'augment exponencial de la població amb menys nivell cultural (classe baixa) provoca inexorablement l'enfonsament del potencial intel·lectual de la població en el seu conjunt. Aquest enfonsament ja ha començat en l'ensenyament.
L'autor rebutja amb vehemència que totes les cultures siguin iguals com pretenen el multiculturalisme, la aliança de civilitzacions i la correcció política. La crítica s'estén a l'islam pròpiament dit, "ja que en cap altra religió és tan fluida la transició cap a la violència i el terrorisme ", raó més que suficient, segons l'autor, per oposar-se al tsunami d'islamització que recorre el país. Afegeix que els joves turcs i àrabs són agressius causa de la seva frustració sexual.
Sosté Sarrazin que els immigrants musulmans aporten molt menys del que reben de l'Estat alemany a forma de prestacions socials o subsidis familiars. L'atur entre els fills dels immigrants dobla la taxa del que pateixen els treballadors d'origen alemany.
Hi ha classes a les escoles en les quals el 75% dels alumnes són de famílies immigrants i el nivell d'alemany és acceptable, però no és menys cert que hi ha famílies àrabs o albaneses que controlen alguns sindicats del crim i reben, però, subsidis estatals.
Els matrimonis forçats i els crims d'honor proliferen a les famílies musulmanes que viuen en alguns barris de Berlín o d'altres grans ciutats.
Una societat islamòfoba
La premsa alemanya s'ha mostrat molt severa amb Sarrazin i les seves opinions, però el setmanari Der Spiegel arriba a la conclusió de la malaltia s'ha convertit en una epidèmia que afecta tot el país, ja que el llibre ha trobat moltes oïdes atents entre el públic. Per tant, creu que "Alemanya s'està convertint en islamòfoba "i que s'està accelerant el canvi " des d'une societat tolerant a una altra dominada per la por i la islamofòbia ". També recull la reacció del diari francès Le Monde, segons el qual Sarrazin és "un racista provocador ".
El Frankfurter Allgemeine Zeitung descriu despectivament el llibre com "un informe antimusulmà fundat en la genètica "i l'esquerrà Die Tageszeitung arriba a comparar el llibre amb La meva lluita, d'Adolf Hitler.
El conservador Die Welt, sense deixar de censurar a Sarrazin, apunta al cor del problema en referir al seu conferència de premsa: "En comptes d'insistir sobre les estadístiques, el directiu del Bundesbank va emprar alguns embarassos-os arguments per explicar els pobres resultats dels immigrants musulmans. Perquè les estadístiques, per si mateixes, ens expliquen una història devastadora. Sarrazin ha facilitat que els seus crítics el evadir-se del problema real. En comptes de debatre sobre els desastrosos resultats de les nostres polítiques, estem discutint sobre si Sarrazin és un racista. Una oportunitat perduda. "
El problema polític que ara es planteja consisteix a saber si a Alemanya, que fins ara havia resistit bastant bé als cants de sirena del populisme, s'ha creat un nou espai electoral a la dreta de la coalició governant de cristià-demòcrates i liberals. Com a França, Holanda, Itàlia o Bèlgica. L'islam com a força política inassimilable i hostil constitueix el veritable problema, però la qüestió musulmana també ha generat sentiments molt confusos en amplis sectors de la població europea que tracta amb els immigrants i que no distingeixen entre radicals i moderats davant d'unes pautes culturals que els resulta alienes, reaccionàries, empobridores i amenaçadores.
Per Mateo Madridejos
Per Mateo Madridejos
Entrades
2 comentaris:
Josep Maria, llegeix-te (si encara no ho has fet) el llibre Ridiculament Correcte d'Anthony Browne.
Abans de donar la meva opinió, només aclarir el tema "musulmà" i "àrab" doncs hi ha la confusió de fer-los sinònims. Recordar que Aràbia és l'origen de l'Islam (en Mohammed-Mahoma era originari de La Meca) i poca és la emigració musulmana que ens arriba d'allà. A Europa ens arriben principalment africans (negres o subsaharians, i moros o magribins -que és la part Nord d'Àfrica, des de Mauritània a Líbia- pots anomenar-los d'una o altra forma (totes elles són acceptades) depèn de lo fina que tinguis la pell que en faràs servir unes o altres.
La societat occidental, amb el discurs políticament polític (que paradòxicament li atribueix una supremacia moral respecte les altres societats o cultures, sorgit de la extrema esquerra i assumit posteriorment per l'esquerra moderada i part de la societat) a esborrat el saludable debat sobre els temes sensibles, dimonitzant immediatament a tot el qui no segueix aquesta corrent "políticament correcte". Lo normal en una societat avançada, seria discutir varis punts de vista i veure quin té raó o no; actualment, només hi ha un punt de vista acceptable, no el veritable o més encertat, si no el políticament correcte (cosa que equipara el discurs políticament correcte al mateix nivell que d'altres sistemes totalitaris que no accepten oposició i es veuen com a veritat universal)
El problema, s'agreuja a Alemanya, doncs encara han d'expiar els pecats comesos pel règim nazi entre el 1933 al 1945. Al ser una societat estigmatitzada, la seva forma d'actuar, serà la d'afavorir les minories, eliminant d'arrel qualsevol atac que se'ls hi faci, per temor a que algú hi vulgui veure alguna semblança amb el regim que l'Adolf, Hermmann, Heinrich van instaurar en aquells fatídics anys que s'han de recordar per a no repetir-los.
Crec que la forma correcte d'actuar, és afrontar els problemes, discutint-los, aportant diferents punts de vista, tant a favor com en contra per a donar passos endavant. El que estan fent evitant aquesta sana discussió, és no enfrontar els problemes i afavorir unes minories i discriminant unes majories, que s'encarreguen de silenciar, amb lo que aconsegueixen, és una separació cada vegada major (i mica en mica més irreconciliable) entre minories/majories.
Com veus, és un al·legat a que s'escolti a tot-hom, excloent-lo només si es demostra que els seus arguments són falsos i/o manipulats o clarament criminals (advocar per mort d'una ètnia, supressió d'una religió, cultura, llibertats...)
Ferràn,
Gracies pel teu comentari, en el post anterior al final recoman-ho aquest llibre, que ja he regalat a dos polítics, un local i el altre un possible futur president.
He publicat aquest post perquè constato que hi comença a haver bastant gent, que és deixa d'orgues i comencen a afrontar les veritats sense pors (no sols certs feixistes interessats). Només quan hi han problemes greus, els que jo anomeno “pijoprogres-xupiguays” que són els culpables d'aquesta condescendència en la que sempre incloc algun de bona fe i poc coneixement, es dediquen a tirar pilotes fora, quan fins el moment s'han dedicat a estigmatitzar (com tu dius) als que simplement es basen en estadístiques reals i a fer servir el sentit comú. Amagar el cap a la sorra no fa que desaparegui el perill i amb el cul al aire poden passar moltes coses, que encara que no les veiem, deixen d'existir. S'estan cometent moltes barbaritats en nom de la correcció política, perquè molts és pensen que això els fa guanyar vots, però en realitat estan disfressant un problema, que pot esdevenir molt greu i la culpa serà seva.
Jo ja n'estic fins els nassos, d'aquest fals i hipòcrita progressisme que justifica qualsevol barbaritat que es faci, no collons! No som tots iguals ni volem ser-ho, cadascun es responsable de cadascun i no hi ha cap necessitat de tanta tutoria interessada. Se'm en refot amb quina “fobia” em bategin, jo intento ser respectuós amb tothom i acostumo a complir amb les normes de convivència i als demés autònoms o forans els hi demano el mateix. Tan costa d'entendre això? I el que no estigui content amb això, com deia en el meu post, senti-t'ho molt li haig de dir que s'equivocat de lloc i de país, tan simple com això. El fariseisme interessat fa més mal que qualsevol altre cosa.
Publica un comentari a l'entrada