Snobisme, etiquetes, fibies i fòbies.

Fa massa temps que ens movem per modes i etiquetes i ni tot el que sembla és, ni tot el que és sembla. Les coses, per casos, no per modes.

Molta gent ha agafat la mania de simplificar-ho i etiquetar-ho tot, xenofòbia, homofòbia, feminisme, racisme, etc. Així ho tenen tot molt senzill. A veure això...., doncs racisme, això altre, feminisme etc.

Jo no estic d'acord en aquesta manera d'actuar i menys en el que fa als nouvinguts.

De lluny els boscos són simplement boscos de diferents tipus, però boscos al cap i a la fi, de aprop cada cas és un mon i cada arbre és diferent.

Cada societat te unes normes de convivència, que no són ni bones ni dolentes, simplement serveixen per conviure i en cada país són un xic diferents o molt diferents si venen d'altres cultures.

Tots hem de fer esforços amb els nouvinguts, però el que en ha de fer més, és el que no estava bé al seu lloc d'origen, són ells el que s'ha d'adaptar i no la resta, que sempre ha viscut mes o menys de la mateixa manera.

El que no deixen fer les normes d'un país als autòctons, menys ho tenen que deixar fer al nouvingut, i encara menys, només pel fet de que puguin posar el tòpic de xenòfob o de racista a qui ho denuncia.

Molta d'aquesta gent que va de germanetes de la caritat i de proteccionistes per tòpics, són un aferrissats defensors de la flora i la fauna autòctones i parlen d'invasió i d'eradicar les especies alienes, perquè perjudiquen les autòctones. Clar que ni la flora ni la fauna voten, però si que poden fer guanyar vots o simpaties.

Al cap i a la fi els humans també som part de la natura i en hi ha d'autòctons i d'aliens. En un cas es fa servir el sentit comú i en el altre tòpics i en ambdós casos per interès propi, sense donar-se'n compte de la contradicció dels arguments, entre un cas i l'altre.

Jo tinc molts amics i coneguts arreu de mon, en hi ha d'àrabs, de jueus, de negres, de blancs, de grocs i de marrons, no acostumo a fer distincions, un amic és un amic i aquesta és l'única etiqueta que hi poso.

Procuro en cada país i en cada moment, no transgredir les seves normes de convivència, no tinc problemes amb ells, ni els busco i m'aprecien per això.

Però us assegur-ho que hi han certes coses que faig en el meu país, que allà no puc fer, ni faig, per respecte a l'amfitrió i a les lleis del país.

Per tant, això, menys esnobisme, menys etiquetes i menys escarafalls, perquè cada cas, és cada cas, i posar-ho tot a dins el mateix sac, no és gens intel·ligent i a la llarga porta molts i greus problemes de convivència, que alguns països europeus ja han tastat a les seves carns.

Drets i obligacions per tots, respecte també per tots, molta intel·ligència en el tracte, però les normes també són per tots, no les d'allà sinó les d'aquí i el que no estigui conforme amb això, sentit-ho molt li haig de dir que s'equivocat de país d'acollida i que te dues opcions o tornar al país d'origen on li acceptaran o no, el que vol que li acceptin aquí, o entendre que ha de seguir caminant, perquè s'equivocat de lloc.

Hi ha un llibre molt interessant sobre el tema, escrit per l'anglès Anthony Browne, que es diu Ridículament correcte (El perill totalitari de la correcció política), que pot obrir els ulls a molta gent de bona fe, que ara és mou per tòpics.

Que ho fobieu bé i fins un altre.

Josep M. Torras Payerol