dimecres, 1 de setembre del 2010

L'Oficina Antifrau i els “mijans propis”.

Abans de vacances vaig rebre un email en el que se'm deia que s'arxivava la meva denuncia contra la legalitat del proces de presentació a concurs del CSA a la gestió de l'Ambulatori Igualada Nord, perquè estava mes o menys legalment argumentat, que el Consorci Sanitari de l'Anoia, no era “mitjà propi”, perquè encara no constava en els seus estatuts! Que són exactament les mateixes paraules que diu el Catsalut en la justificació de la presentació al concurs del seu fill, el CSA, el qual en depèn totalment, amb un cost segons els pressupostos de la Generalitat el 2010 de € 63.000.000 per convenis signats.
Una gran demostració de cooperativisme per part de l'oficina Antifrau, suposo que com que el tema no es mediàtic. Apa! La denuncia a criar pols a l'arxiu.
Clar que la meva pregunta no era si això era legal o no, sinó que el que no podia ser legal era actuar fent convenis amb el Cat-salut, cosa que per llei només poden fer els “mitjans propis i al mateix temps presentar-se a concurs dient que no s'és un “mitjà propi, sota els auspicis de la mateixa llei.  
No és necessari saber de lleis per arribar a la conclusió, de que les dues coses no poden ser a l'hora.
En fi, que m'han contestat per treure se'm de sobre i han alimentat encara més la meva creença, de que certs organismes creats en aparença per ajudar al ciutadà a defensar-se de l'administració, són només quelcom mediàtic, per fer bonic i fer-nos creure que estén en un país democràtic i que en el fons són com la mateixa administració “gos no mata a gos” o sigui que no es fan gaire mal entre ells, al cap i a la fi són els polítics els que ho han creat, i no s'ha de mossegar la ma que et dona de menjar. Oi!
Ja ho he pogut comprovar amb els síndics i ara m'ho han reafirmat amb l'Oficina Antifrau.
Us adjunto el seu email de comunicació d'arxiu i la meva resposta, perquè en tragueu les vostres pròpies conclusions.
Ah! Si sou “mitjà propi” i os voleu presentar a concurs públic, ho teniu molt fàcil, borreu dels estatuts les maleïdes paraules i us hi presenteu sense problemes. L'Oficina antifrau us avala, com podeu constatar.
Gracies senyors, per no res!
Josep M. Torras Payerol

PD: Carta del l'oficina antifrau, comunicant l'arxivament:

La meva resposta a l'Oficina Antifrau:
Benvolgut Sr. Vicente López,
Agraeixo el seu escrit en el qual se'm comunica que s'arxiva la meva denuncia, pel que estic absolutament decebut, però gens sorprès.
Una persona que te un bon coneixement dels criteris d'aquesta oficina, ja em va advertir “of the record” que en la majoria de casos dits “menors”, imperava el cooperativisme. Que si es tractava de denuncies de particulars contra el govern de torn “David contra Goliat”, aquestes tenien moltes poques probabilitats per no dir cap de tenir una resolució favorable. A pesar d'aquesta advertència, jo ho vaig voler provar.
Penso en termes de indefensió, perquè els ciutadans no tenim perquè saber de lleis, ni tenim els mitjans que te la administració – amb els nostres diners - per rebatre-les, ni per poder anar contra interpretacions moltes vegades  interessades, enrevessades i com en aquest cas contradictòries.
Però que hi farem! És difícil anar contra el sistema i contra els elements del sistema. Però això és culpa meva, ja ho sabia abans començar!
De totes maneres i com que als ciutadans ens queda el sentit comú i aquest no necessita de tantes interpretacions, trobo que la meva pregunta principal no me l'han resposta i crec que era d'una simplicitat tan aclaparadora, que no es necessitava cap llibre de lleis per respondre-la.
Una dita popular Anglesa, diu que no es pot untar de mantega la torrada per ambdues bandes i la saviesa popular, que és la més sàvia de les savieses, no necessita ni de lleis ni d'interpretacions interessades.
Així doncs, com justifiquen vostès que el CSA mitja propi o no, pugui per una banda fer convenis amb l'administració, la llei de contractacions públiques només ho permet fer si ses mitjà propi i per l'altra presentar-se a un concurs públic creat pel CatSalut – del que depenen totalment -, dient que no s'és mitja propi, a més amb el infantil argument de, perquè “encara” no ho han registrat als estatuts? Aquí podem aplicar allò de la mantega per les dues bandes, per simplificar els arguments.
Em poden explicar vostès sense haver d'agafar cap llibre de lleis, com pot ser que es compleixi la llei fent una cosa i fent la contraria també. És o no és això, un frau a la Llei? O es que la llei de contractació pública és paper mullat, si l'administració mateixa és la que ho incompleix? 
Si vostès que són l'oficina antifrau, justifiquen aquest joc a dues bandes o amb les cartes marcades o com se digui, que podem esperar els ciutadans de peu, de les seves resolucions en coses més importants o precisament perquè aquesta no és important, hem de pensar el seu criteri és d'escombrar cap a casa i de tirar pilotes fora?
En fi! Si vostès s'han quedat amb la consciencia tranquil·la, no els hi demano ja res més, allà vostès! Però jo m'he quedat amb el dubte, perquè la principal pregunta no me l'han respost i no crec que quelcom que, és i a la vegada no és, tingui una resposta raonada, però si hi és, m'agradaria que m'ho expliquessin d'una manera fefaent i així jo també em quedaria tranquil.
Si no és així, els hi haurem d'explicar a tots els “mitjans propis” de Catalunya, que si esborren o si no posen en els seus estatuts que ho són, poden d'una banda fer convenis amb l'administració i per altra banda poden presentar-se a concurs públic i no tindran cap problema amb fer frau a la llei de contractacions públiques, ja que l'oficina antifrau ho avala, jo en tinc la proba i si no és així em rectifiquen.
Sento no estar d'acord amb vostès, però francament ja hi començo a estar acostumat a allò de feta la llei feta la trampa, sobretot amb les administracions, que moltes vegades es creuen per sobre del bé i del mal.
Cordialment.
Josep M. Torras Payerol