Viure “B” per rics, viure “b” per pobres.

Hi han certes maneres de enaltir polítiques pseudosocials, que em treuen de polleguera, ja fa dies que ho tinc al pap i potser ja és hora de parlar clar i dir el que penso. Segur que no és una veritat absoluta, però sí una reflexió, meva i molt meva, sobre el que alguns proclamen, m'expliquen i volen que cregui.

Jo desgraciadament ni soc políticament correcte, ni crec en cap dogma de fe. Per tant em faig preguntes, a vegades difícils de contestar pels que es dediquen a vendre obra benèfica, siguin o no progressistes.

I si vaig errat o dic alguna bajanada, que algú em rectifiqui, que ho acceptaré de bon grat.

Pisos viure “B” bé: Segons la propaganda oficial són pisos, per gent gran, tutelats, i construïts per el Consorci Sociosanitari d'Igualada.

Condicions per entrar-hi:

• Tenir una certa edat. Valdre's per sí mateix i disposar de al menys € 565 al mes. Altres serveis és paguen a part.
• Promesa a “sotovoce” que se'ls hi fa als inquilins, que tindran prioritat per entrar a la Residencia Pare Vilaseca, quan no es puguin valdre.

Es una obra social de tal importància pels d'Entesa que hi van anar celebrar el Nadal.

Amb el pla “eÑe” que tant èxit ha tingut - que ara estan pagant els funcionaris i jubilats amb rebaixes de sou - es va construir l' “avinguda de la llum”. Dotze faroles de disseny i parterres amb flors al cantó dels pisos viure “B”. Al centre de la calçada més llums, per si no si veien bé i més parterres i a l'altre banda només sis faroles. El cost total, incloent carrer, aceres, semàfors bici al passeig i canviar llambordes a una i altre banda € 880.000, o sigui uns 150.000.000 de pessetes i tot per ressaltar l'obra mestre d'Entesa.

És com quan a casa, quan hi ha manca de diners, amb dos “bemolls”, es canvia el parquet perquè tothom vegi que els tenim ben posats!

I ara algunes preguntes ingènues:

• El CSSI és una constructora?
• Ho fan per concurs?
• D'on treu els diners? Del pressupost de l'Ajuntament i crèdits (més deute)?
• Els avis que hi van, són gent realment necessitada econòmicament?
• Quins són els criteris que fan servir per la concessió del pis?
• La gran quantitat de gent gran que no tenen € 565 al mes per pagar només el lloguer, per exemple moltes vídues i jubilats, com s'ho fan o s'ho farien?
• La gent que tanca els seus pisos i se'n va viure allà, són realment gent necessitada o els més necessitats?
• Perquè si és un negoci com sembla, per l'èxit que te, no ho proposen a empreses privades sota conveni i no costarà ni un cèntim al contribuent?
• La promesa d'entrar a la residencia Pare Vilaseca, es pur màrqueting o no? Saben que hi ha gent que s'ha mort esperant, entrar-hi? És pot jugar amb això?
• La gent que va al Asil del Sant Crist, tenen alguna opció d'anar a un pis viure “B”?

A totes aquestes preguntes i potser d'altres que se'm queden al tinter, m'agradaria que algú contestés, ben entès que no són contra la gent gran – Déu me'n guardi, jo també ho començo a ser -, sinó per la forma de gestionar, fer i dir d'aquesta gent, que ho justifiquen tot amb l’embolcall de l’obra social.

Podem arribar a vàries conclusions:

• Una, que si hi ha molta demanda, és de gent que ho pot pagar.
• Dos, que segurament no són els més necessitats,
• Tres, que perquè s’ha d’ajudar amb els diners de tots els que poden valdre’s per sí mateixos, quan hi ha tants que no poden fer-ho?.

Per tant podríem dir millor que aquests són els pisos viure “B” pels rics. Els pobres poden anar per exemple a l'Asil del Sant Crist, i seria el viure “b”, pels pobres, que no tenen els mitjans per pagar-se la “B” alta.

Això és el que entenen per polítiques socials els que manen? O és que les polítiques socials d'Entesa són elitistes i només de cara a la galeria, destinant els recursos de tots, en coses que estan bé, però que potser no toquen quan falten diners com ara. O potser és que seguiran endeutant-nos - com més millor - per situar-nos a nivells espaterrants?

Poden intentar posar els avis agraciats en contra meu, i si volen també els de les llistes d'espera, però a Igualada n’hi han milers d'avis i la majoria no és poden permetre aquests luxes. Per tant no li veig l'avantatge d'emprar fons públics i endeutar-se encara més en quelcom, que és podria fer mitjançant fons privats fent convenis.

Si ho fan per guanyar vots, doncs molt bé, però que se sàpiga. Però no intentin entabanar al personal i presentant-se com germanetes de la Caritat amb els diners de tots. Perquè recordin que no són de vostès, ni molt menys. Vostès sols administren. I pel que es veu, això és un dir.

Que ho tutorin bé i fins un altre.

Josep M. Torras Payerol