dissabte, 1 de desembre del 2007

Classe magistral de alta economia a l’ajuntament d’igualada.

En el últim ple Municipal vaig assistir estupefacte a un curset del “high managment” a càrrec del inefable Sr. Riba. Escolteu bé, perquè es tracta de com fundar empreses sense que us costi un “duro” de la butxaca, sense cap risc, sense cap aval personal i sobre tot sense cap responsabilitat en els resultats, tot encabint-t’ho dintre un pressupost Municipal i sense fer gaire soroll.

Es clar que a aquesta “classe magistral” no hi havia cap representant del gremi d’empresaris, ni cap professor d’economia de ESADE, EADA etc. ni d’altres persones reconegudes en el ram dels negocis o de l’economia, allà ells que s’ho perden!

Ras i curt, s’agafa el pressupost Municipal d’Igualada, s’hi posa una partida d’inversions de traspàs de capital de quasi € 900.000 cap a la empresa en qüestió, que en aquest cas són dos i seran moltes més (és tan fàcil!!), desprès es fa una ampliació de capital per cada una d’elles, també de uns € 900.000 aquest any el que bé i el altre i ja està, ja tenim capital, aleshores com que necessitem cobrir aquest capital, demanen préstecs als els Bancs en aquest pressupost del 2008 més de € 4.000.000 i quan fem obres es demana crèdit a establiments crediticis tot amb el aval y la garantia de tots els ciutadans d’Igualada i finalment ja som empresaris, amb “calers” i sense cap risc, dons si hi ha pèrdues ja les assoliran els nostres avaladors (Ciutadans d’Igualada), si va malament tan se val, “a mi se me’n refot” i a sobre “fotérem” la competència deslleial a la gent que arrisca els seus propis diners en empreses del ram, doncs nosaltres no hem de donar comptes reals a ningú, en tot cas comptes polítics i això no costa diners de la butxaca, i aleshores ja podem fer d’especuladors Immobiliaris o fer pàrkings o lo que “se tercie” i de passada fer concessions directes sense concurs, fer subrogacions, anomenar gerents, encabir-nos en els consells d’administració, donar feina a familiars sense currículum, ni preparació, a estomacs agraïts, etc. La cartera de clients: Tots els Igualadins, però nosaltres decidim les comandes, proveïdors som nosaltres mateixos. Tot plegat genial! La quadratura del cercle, per fi!!! Digne d’un Premi Nobel, mes ben dit es pot patentar, es un “xollo”.

Be suposo que les empreses que volen que vinguin a Igualada a el Tecnocentre o com es vulgui dir, el WTC o del viver d’empreses, que tants llocs de treball “de alto valor añadido” donaran a Igualada, es regiran també per aquests paràmetres i així tots tant contents, bé tots no, els treballadors en paro i amb poca preparació (la majoria), els empresaris de a peu amb dificultats que avui dia són molts i els simples votants de carrer “que es fotin”.

A quin cervell se l’hi pot ocórrer tot això. Bé si les coses son així de fàcils recomano a tots els ciutadans que vulguin muntar una empresa que vagin a veure el “mag” Sr. Riba que els hi explicarà com s’ha de fer, es la mar de senzill i no te cap risc, ni present ni futur, això sí l’exigència es ser polític.

No vull estendrem més, però estic indignat com a ciutadà d’Igualada de que intentin prendre’ns el pel d’aquesta manera, nomes m’agradaria que recordessin com va anar i va acabar la empresa construcció de “vivendes socials”!! del UGT sindicat del partit socialista.

Aquí no hi ha, ni servei a Igualada ni responsabilitat real, ni bona administració, ni res de res, simplement demagògia dirigida als propis interessos i això es lo més oposat a la democràcia.

En fi com deia Confuci, “esperaré assegut a la porta de casa...... i a veure si hi a sort”, perquè sinó estem tots ben arreglats.

Bona nit i tapat i fins un altre.

JOSEP M. TORRAS PAYEROL