diumenge, 23 de desembre del 2007

Grup "Juan Palomo" II.

“Encara que la mona és vesteixi de seda, mona és queda”.

Com que sempre m’agrada preguntar el que no sé Sr. Riba, he cercat quina classe de preparació te vostè, per poder crear, proposar o dirigir l’empresa més gran d’Igualada, com sembla que l'Ajuntament se’ls hi ha fet petit (estan/estem massa endeutats), ara surten amb el gran “conxorxi”. Doncs bé un ocellet m’ha dit que vostè teoricament és llicenciat en història i ciències polítiques no en econòmiques o empresarials i que te solament un curset d’economia, pagat per tots els Igualadins.

Tant atreviment em semblava agosarat, però ara sabent que vostè en un estiu va aprendre el que a la majoria dels mortals en necessiten cinc o més anys d’estudis i després uns quants més d’experiència en empreses del “món real”, ja no m’hauria de preocupar tant. Però es clar que això de la política és diferent, els vots investeixen de ciència infusa, els toquen amb un raig diví i ja esta, el títol i els coneixements baixen del cel i ja són llicenciats, doctors o “cum laude” en el que s’escaigui, fins i tot podrien sortir a la “revista Forbes”.

Si els pares que envien els seus fills a la universitat i paguen religiosament els seus estudis, sapiguessin això, buenoooo! Quin estalvi! Un curset i au, carrera acabada i una muntanya de diners estalviats i a més els fills col·locats com a alts executius, ho que es diu una ganga.

A quina empresa ha fet les practiques vostè? N’ha creat mai alguna amb els seus diners? Es vostè un empresari? Es director general d’alguna empresa que no sapiguem? Quina experiència hi té en fundar empreses? L’hi deixen fer a casa seva aquests experiments, amb els diners familiars?

Que jo sàpiga en la passada legislatura el poble d’Igualada, l’hi pagava el sou complert (dedicació exclusiva) ho que vol dir que no tenia feina i aquest any per tres quarts de jornada se l’hi paga (s'ha adjudicat) uns € 41.000 a l'any, més que l’anterior legislatura per tot el dia, però d’empresari privat res de res.

Miri els “power points” (presentacions d’ordinador en pantalla gran) i els “business plans” (plans de negoci), (els esclariments no son per a vostè, no el voldria ofendre!), són molt espectaculars, però jo, que no tinc la carrera de “econòmiques i empresarials” ni el curset que va fer vostè Sr. Riba, també en sé fer, però això no hem fa empresari, encara que en certa manera el soc, endemés si una cosa he après en el món empresarial és que els “business plans” a llarg termini, són com el compta de la lletera, les circumstancies del mercat poden canviar-los en un moment, sinó només cal mirar a la borsa, clar que cap factor te importància, si els diners que et jugues no son els teus.

Fins ara s’han cregut bons administradors, gracies al “bum” de la totxana, han recollit molts diners no pressupostats, en taxes, impostos i també en fer de petits especuladors.

Un bon exemple es la venda de la parcel·la de “Cal Font”. Vergonya els hi hauria de fer!! Posar el terreny en una subhasta pública i dir que han guanyat una milionada especulant. Fent que uns pisos, abans de construir valguessin més de € 120.000 per pis (Què! Ajudant als joves i gent gran a trobar habitatge?), quan el que em sembla que era més coherent, era fer-hi habitatge social o per gent gran, cosa de la que tan se’n omplen la boca, ara que la totxana ja no funciona i que tothom s’ha endeutat fins el coll, gracies als especuladors i a gent com vostès. D’altra banda tots aquests diners i molts d’altres van anar a parar a la construcció de l’ajuntament remodelant i dos trasllats (anada i tornada). Vaja, un regal pels nois de la pel·lícula.

Perquè és vegi el model d’administradors que són vostès, s’han passat de € 800.000 (133.000.000 pessetes) del pressupost del nou ajuntament, rés quatre “rals!” o sigui que apart d’especuladors, mals gestors. Si en aquesta obra els ciutadans, ja hi hem hagut de posar-hi molt més del que van pressupostar, no vull ni imaginar el que passarà amb els números que han fet sobre el rendiment de les societats amb un capital de € 63.000.000, només de pensar-hi m’agafen calfreds, però clar quina importància tenen per a vostès repeteixo, sinó són els seus.

Vostès empresaris? No em facin riure! Sinó fos perquè és per plorar.

Haig de reconèixer que la frase del Sr. Riba “a partir del ‘conxorxi’ d’empreses l’ajuntament funcionarà millor” és difícil de classificar, partint de la base que no té res a veure la gestió privada amb una gestió pública o semi-publica i no cal que entrem en detalls i ho de criteris empresarials, ni tocar-ho; no sé si definir-ho com hipocresia, una ofensa a la intel·ligència, ciència ficció o infantilisme, en fi a gust del consumidor, però pels que fa temps que ens afaitem, no necessitem que ens prenguin el pèl o per estúpids amb aquest nivell d’argumentacions, el meu nét en te de més bones i encara no ha fet els tres anys.

El que jo els hi digui Sr. Riba, facin-me cas, demanin el Monopoly per reis i procurin administrar be a l’ajuntament i no passar-se del pressupost, que es pel que han estat elegits, que d’empresaris ja n’hi ha en el “món real” que en saben i arrisquen el seus diners, no els de tots els Igualadins.

En fi, si la societat civil no hi posem remei, els Igualadins serem socis, d’un “conxoxi” amb uns directius d’un baix nivell esparverant i amb les mans foradades i sinó al temps.

Els hi ve tan gran tot això, que em fa pensar que a darrera seu hi ha mans, que mouen els fils dels titelles del guinyol i això encara em fa mes por.

Ja els hi vaig dir en el seu dia “Zapatero a tus zapatos” i mai més ben dit.

Bones festes i que no passin fred. Fins un altre,