Sense imatges, nomes paraules

DECLARACIONS DE XIC BUARQUE. MINISTRE D'EDUCACIÓ DE BRASIL.

No tots els dies un brasiler els dóna una bona i educadíssima bufetada als nord-americans.

Durant un debat en una universitat dels Estats Units, li van preguntar a l'ex-governador del Districte Federal i actual ministre d’educació de Brasil, CRISTOVÃO ' XIC ' BUARQUE, què pensava sobre la internacionalització de l'Amazònia.

Un nord-americà en les nacions Unides va introduir la seva pregunta, dient que esperava la resposta d’un humanista i no d’un brasiler.

Aquesta va ser la resposta del Sr. Cristóvão Buarque:

'Realment, com a brasiler, només parlaria en contra de la internacionalització de l'Amazònia. Per més que els nostres governs no el cuidin degudament, aquest és el nostre patrimoni.

Com a humanista, sentint el risc de la degradació ambiental que pateix l'Amazònia, puc imaginar la seva internacionalització, com també de tota la resta, que és de la màxima importància per a la humanitat.

Si l'Amazònia, des d’una ètica humanista, ha de ser internacionalitzada, internacionalitzem també les reserves de petroli del món sencer.

El petroli és tan important per al benestar de la humanitat com l'Amazònia per al nostre futur. A pesar d’això, els amos de les reserves creuen tindre el dret d’augmentar o disminuir l’extracció de petroli i pujar o no el seu preu.

De la mateixa manera, el capital financer dels països rics hauria de ser internacionalitzat. Si l'Amazònia és una reserva per a tots els sers humans, no s’hauria de cremar només per la voluntat d’un amo o d’un país. Cremar l'Amazònia és tan greu com la desocupació provocada per les decisions arbitràries dels especuladors globals. No podem permetre que les reserves financeres serveixin per a cremar països sencers en la voluptuositat de l’especulació.

També, abans que l'Amazònia, m’agradaria veure la internacionalització dels grans museus del món. El Louvre no ha de pertànyer només a França.

Cada museu del món és el guardià de les peces més boniques produïdes pel geni humà. No es pot deixar que aquest patrimoni cultural, com és el patrimoni natural amazònic, sigui manipulat i destruït només pel plaer d’un propietari o d’un país.

No fa molt de temps, un milionari japonès va decidir enterrar, junt amb ell, un quadro d’un gran mestre. Al contrari, aquest quadro hauria d’haver estat internacionalitzat.

Durant aquesta trobada, les nacions Unides estan realitzant el Fòrum del Mil·lenni, però alguns presidents de països van tindre dificultats per a participar, a causa de situacions desagradables sorgides en la frontera dels EE.UU. Per això, crec que Nova York, com a seu de les nacions Unides, ha de ser internacionalitzada. Almenys Manhatan hauria de pertànyer a tota la humanitat. De la mateixa manera que París, Venècia, Roma, Londres, Rio de Janeiro, Brasília... cada ciutat, amb la seva bellesa específica, la seva història del món, hauria de pertànyer al món sencer.

Si EUA vol internacionalitzar l'Amazònia, per no córrer el risc de deixar-la en mans dels brasilers, internacionalitzem tots els arsenals nuclears. Basta pensar que ells ja van demostrar que són capaços d’usar aquestes armes, provocant una destrucció milers de vegades major que les lamentables cremes realitzades en els boscos de Brasil.

En els seus discursos, els actuals candidats a la presidència dels Estats Units han defès la idea d’internacionalitzar les reserves forestals del món a canvi del deute.

Comencem usant aquest deute per a garantir que cada infant del món tingui la possibilitat de menjar i d’anar a escola.

Internacionalitzem els infants, tractant-los a tots ells sense importar el país on van nàixer, com a patrimoni que mereixen la cura del món sencer. Molt més del que es mereix l'Amazònia. Quan els dirigents tractin els infants pobres del món com a Patrimoni de la Humanitat, no permetran que treballin quan haurien d’estudiar; que morin quan haurien de viure.

Com a humanista, accepto defendre la internacionalització del món; però, mentres el món em tracti com a brasiler, lluitaré perquè l'Amazònia, sigui nostra. Només nostra!'

OBSERVACIÓ: Aquest article va ser publicat en el NEW YORK TIMES, WASHINGTON POST, USA TODAY i en els majors diaris d'EUROPA i JAPÓ. A BRASIL i la resta de Llatinoamèrica, aquest article no va ser publicat.

Ajude'ns a divulgar-ho.

'La llei, en la seva majestuosa equitat, prohibeix tant a rics com a pobres dormir davall els ponts, pidolar en els carrers i robar pa' Anatole France.