Ben aviat farà 30 anys de democràcia i resulta que encara no tenim una llei de fiançament del partits polítics i això deixa molt que desitjar, sinó esta regulat pot dir moltes coses:
- Que evidentment i hi ha corrupció en aquest sentit.
- Que els partits polítics ja els hi va bé.
- Que els que financen directa o indirectament estan contents, perquè poden moure els fils quan convingui, per fer anar els titelles del guinyol.
Tots els partits estan lligats per crèdits a poders econòmics que tenen empreses de primera necessitat, petroli, electre, gas, autopistes, etc.
A qui defensaran quan alguna decisió vagi en contra dels creditors?
Un exemple vergonyós, un ex ministre català d'industria i ex conseller delegat de una entitat creditícia catalana, actualment regint els destins de Catalunya, barallant-se amb els polítics d'un partit centralista subvencionats per una altre entitat creditícia madrilenya, per defensar o impedir cadascun a lo seu, l'OPA d'una empresa catalana!? Sobre una empresa madrilenya!?, continuat de forma totalment infantil, pel nou ministre es un dir de Justicia-Industria.
El gener de cada any quan s'apugen per nassos totes les energies i altres articles de primera necessitat en mans d'empreses amb beneficis astronòmics, no veig a cap polític sortir a la palestra per defensar els interessos del poble, talment sembla que els que els voten, siguin els poders fàctics no els ciutadans.
Els seus finançaments no oficials, venen de comissions sota ma, de re qualificacions vergonyoses, de concessions encobertes, de factures falses, d'informes innecessaris, de crèdits sense pagar, de servir l'amo del crèdit amb total submissió etc.
Inclús partits que es diuen Independentistes han abandonat les seves reclamacions, quan l'entitat en la que tenen els crèdits, els ha amenaçat en executar-los i en algun cas ho ha fet i desprès a tirat endarrere, degut a reclamacions, com a recuperar la propietat de les autopistes o que es revisessin certes concessions.
Ja hem vist prou escàndols de finançaments encoberts, com perquè ens caigui la cara de vergonya, en hi ha per tots i per tothom.
Perquè no surt un partit polític valent o si no n'hi ha, que surti la societat civil al carrer a reclamar d'una vegada per totes que es faci una llei de fiançament de partits polítics i axis si no seran mes honrats, almenys ho semblaran.
Els ciutadans de a peu amb crèdits a pagar cada mes i amb l'aigua al coll s'haurien de revelar contra les entitats creditícies, que permeten als partits polítics tenir crèdits impagats, durant tant de temps i a sobre els hi perdonen els interessos. Es que no paguen ni el capital, per la mor de deu!
Hi ha partits que recapten part dels sous del seus càrrecs elegits i més greu, dels càrrecs de confiança elegits per ells. Si aquestos poden passar amb menys diners, lo que haurien de fer es cobrar menys i retornar els diners al poble, això es un impost revolucionari que no tenim perquè pagar, si els diners fossin seus ho trobaria bé, però els diners son nostres i han d'anar per millorar la vida dels ciutadans, no la seva.
Jo crec que hi ha persones que podrien ser honrades políticament, però la societat hauria de posar normes intel·ligents perquè no sentissin la necessitat per deixar de ser-ho, normes i castics lo suficient severs perquè no caigués en la temptació i sobretot limitar els mandats, el temps en el poder, fa que les persones es relaxin i es un element que porta a la corrupció, llistes obertes com a forma de democratitzar els partits polítics, sous en consonància a lo que es cobra a la societat civil (no costaria tan deixar la mamella), etc. Ah! I les normes per els polítics no haurien d'estar en mans dels polítics.
Tant els hi costa ser honrats, nets i clars els polítics o sinó no serien polítics? Tot si val per seguir estan agafats a la mamella?
Finalment crec que fer de la política un ofici, es un error, dons son els menys preparats i els pitjors professionals que conec, es l'únic ofici en el que no cal ni tenir el graduat escolar i de currículum ni parlar-ne i mireu que es necessita currículum fins i tot per fer d'escombriaire, que em sembla una feina tant valida com qualsevol altre, tal vegada hauríem de ser molt mes exigents amb la gent que en teoria regeix els destins del nostre país, qualsevol que sigui el nostre.
Entrades
